Exodus 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1Moisès era pastor dels ramats del seu sogre, Jetró, sacerdot de Madian. Una vegada que va guiar el seu ramat cap a l’interior del desert, va arri-bar a la muntanya de Déu, l’Horeb,

2i l’àngel del Senyor se li aparegué en una flama de foc enmig d’una bardissa. Va mirar i veié que la bardissa cremava sense consumir-se.

3Moisès es digué: “Em desviaré per con-templar aquest estrany espectacle, a veure com és que la bardissa no es consumeix.”

4Quan el Senyor veié que es desviava per mirar, el va cridar d’enmig de la bardissa, dient-li: “Moisès, Moisès!” Ell va contestar: “Sóc aquí.”

5Va dir Déu: “No t’acostis aquí. Des-calça’t, que el lloc que trepitges és terra santa.”

6I declarà: “Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.” Llavors Moisès es va tapar el rostre, perquè tenia por de mirar Déu.

7El Senyor digué: “He pogut veure l’an-goixa del meu poble, que és a l’Egipte, i he sentit el clam que li provoquen els seus opressors i estic al corrent dels seus sofriments.

8Per tant, he baixat per alliberar-los de l’opressió dels egipcis i fer-los pujar d’aquell país cap a una terra bona i es-paiosa, una terra que regalima llet i mel, al territori del cananeu, de l’hitita, del perizita, de l’hivita i del jebuseu.

9Ara, doncs, que el clam dels fills d’Is-rael ha arribat fins a mi i he pogut veure el mal tracte amb què els egipcis els oprimeixen,

10vés, jo t’envio al faraó perquè facis sortir el meu poble, els fills d’Israel, d’Egipte.”

11Però Moisès digué a Déu: “Qui sóc jo per anar a trobar el faraó i fer sortir els fills d’Israel de l’Egipte?”

12Déu digué: “Jo seré amb tu i aquest serà el senyal que sóc jo qui t’ha enviat: quan hagis tret el poble de l’Egipte, do-nareu culte a Déu dalt d’aquesta mun-tanya.”

13Moisès va contestar a Déu: “Heus aquí que jo vaig a trobar els fills d’Israel i els dic: ‘El Déu dels vostres pares m’ha enviat a vosaltres.’ I quan em preguntin quin és el seu nom, què els res-pondré?”

14I Déu digué a Moisès: “JO SÓC EL QUI SÓC.” I hi afegí: “Així diràs als fills d’Israel: JO SÓC m’ha enviat a vosaltres.”

15Déu va continuar dient a Moisès: “Així diràs als fills d’Israel: El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’ha enviat a vosaltres. Aquest és el meu nom etern, per ell seré invocat de generació en generació.”

16“Vés, reuneix els ancians d’Israel i digues-los: El Déu Etern, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha presentat i m’ha dit: Jo us he visitat i he vist com us maltracten a l’Egipte.

17Per això he dit: Us trauré de l’opres-sió d’Egipte cap al territori del cananeu, de l’hitita, de l’amorreu, del perizita, de l’hivita i del jebuseu, una terra que re-galima llet i mel.

18Ells escoltaran el que els diguis. Llavors tu i els ancians d’Israel anireu a presentar-vos al rei d’Egipte i li direu: El Senyor Etern, el Déu dels hebreus, se’ns ha manifestat. Ara, doncs, dóna’ns permís per a anar a tres jornades de camí dins el desert, perquè puguem oferir sa-crificis al Senyor Etern, el nostre Déu.

19Jo sé prou que el rei d’Egipte no us deixarà marxar, si no és per una mà poderosa.

20Però jo estendré la meva mà i feriré l’Egipte amb tota mena de prodigis que faré enmig d’ells, i després d’això us deixarà marxar.

21Faré que aquest poble trobi simpatia entre els egipcis, de manera que, quan marxeu, no us n’anireu amb les mans buides.

22Cada dona demanarà a la seva veïna i a la qui s’hostatgi a casa seva objectes de plata i d’or i vestits. Els posareu als vostres fills i a les vostres filles, i així despullareu els egipcis.”

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →