Exodus 34

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 33 Jump to: Chapter 35 →

1El Senyor digué a Moisès: “Talla’t dues taules de pedra com les anteriors i hi escriuré les paraules escrites a les primeres taules que vas esbocinar.

2I estigues a punt, demà de bon matí, per a pujar a la muntanya del Sinaí; allà, al cim de la muntanya, et presentaràs a mi.

3Però que ningú no pugi amb tu, ni sigui vist cap home en tota la muntanya; ni tampoc ovelles ni vaques pasturant davant d’aquesta muntanya.”

4Moisès, doncs, va tallar dues taules de pedra, com les anteriors, es va llevar de bon matí i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com li havia manat el Senyor, duent a les mans les dues taules de pedra.

5El Senyor va baixar en el núvol i va estar allí amb Moisès, i aquest va invo-car el nom del Senyor.

6El Senyor va passar per davant d’ell proclamant: “El Senyor Etern! El Senyor Etern! Déu bondadós i clement, lent per a la ira i gran en misericòrdia i fidelitat.

7que manté el seu amor per a mil ge-neracions, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat, però que no els deixa impunes, castigant la iniquitat dels pares sobre els fills, i sobre els fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.”

8Moisès, a l’instant, es va abocar a terra en adoració;

9i digué: “Si he trobat gràcia als teus ulls, Senyor meu, et prego que el meu Senyor vingui enmig de nosaltres, tot i que som un poble tossut i rebel al jou; i perdona la nostra iniquitat i el nostre pecat, i accepta’ns com a heretat teva.”

10El Senyor va respondre: “Mira, jo faig un pacte davant de tot el poble. Obraré meravelles com mai no han estat fetes enlloc de la terra, en cap de les nacions, i tot el poble que t’envolta veurà l’obra del Senyor Etern, perquè el que faré amb tu són coses esfereï-dores.

11Observa curosament el que avui et mano. Heus aquí que aniré expulsant de davant teu l’amorreu, el cananeu, l’hi-tita, el perizita, l’hivita i el jebuseu.

12Guarda’t de fer cap pacte amb els habitants de la terra on ets a punt d’en-trar, a fi que ells no es tornin un parany dintre teu.

13Tot al contrari: enderrocaràs els seus altars, esmicolaràs les seves estàtues i tallaràs els seus troncs sagrats;

14no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós.

15No facis cap pacte amb els habitants d’aquella terra, que ells es pervertiran seguint els seus déus, i els oferiran sa-crificis; i tu, si et convidaven, hauries de menjar dels seus sacrificis;

16hauries de prendre les seves filles per als teus fills, i elles, pervertint-se darre-re els seus déus, farien que també els teus fills es pervertissin.

17No et faràs cap déu de fosa.

18Guardaràs la festa dels Àzims: du-rant set dies menjaràs pa àzim, tal com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte.

19Tot primogènit és meu; i tot mascle primer nascut del teu bestiar, sigui de vaca o sigui d’ovella.

20Però tot primer nascut dels ases el redimiràs amb un anyell; i si no el redi-meixes, el desnucaràs. També redimiràs tot primogènit d’home entre els teus fills. Ningú no compareixerà davant meu amb les mans buides.

21Sis dies treballaràs, però el setè dia reposaràs; tant a la llaurada com a la sega.

22Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any.

23Tres vegades l’any, tots els teus homes es presentaran davant el Senyor Etern, el Déu d’Israel.

24I quan pugis tres vegades l’any a presentar-te davant el Senyor, el teu Déu, i jo expulsi les nacions davant teu i eixampli el teu territori, ningú no am-bicionarà la teva terra.

25No immolaràs la sang del meu sacri-fici amb pa fermentat, ni deixaràs per a l’endemà res de la víctima de la festa pasqual.

26Portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el bo i millor de les primícies de la teva terra. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.

27El Senyor digué encara a Moisès: “Escriu-te aquestes paraules, perquè se-gons elles faig el pacte amb tu i amb Israel.”

28I s’estigué allá, amb el Senyor, qua-ranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure. I va escriure damunt les taules les paraules del pacte, els Deu Manaments.

29Després Moisès va baixar de la mun-tanya del Sinaí, amb les dues taules del Testimoni a les mans, i no sabia que el seu rostre resplendia pel fet d’haver es-tat parlant amb el Senyor.

30Aaron i tots els fills d’Israel mira-ven Moisès, i, en veure que el seu rostre resplendia, tingueren por d’acostar-s’hi.

31Però Moisès els va cridar, i Aaron i tots els principals de la comunitat s’hi van acostar; i Moisès els va parlar.

32A continuació s’hi van acostar tam-bé tots els fills d’Israel, i ell els va trans-metre totes les ordres que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí.

33Així que Moisès va acabar de parlar amb ells, es va cobrir el rostre amb un vel.

34Sempre que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel fins que sortia, i quan sortia comunicava als fills d’Israel allò que el Senyor havia manat.

35Llavors els fills d’Israel veien el rostre resplendent de Moisès; però en acabar tornava a cobrir-se el rostre fins que entrava a parlar amb el Senyor.

← Chapter 33 Jump to: Chapter 35 →

Recommended Reading

Commentary Exodus Commentaries → Devotional Exodus Devotional Guide → Get This Bible BEC Study Bible →