Lamentations 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Ah! Com jeu de solitària la ciutat que era plena de gent! Ha quedat com una viuda, la més gran entre les nacions; la senyora de les províncies s’ha convertit en tributària!

2Plora més i més a la nit, amb llàgrimes que li cobreixen les galtes; no té ningú que la consoli, entre tots els seus amants: tots els seus amics li han estat infidels, s’han tornat enemics seus.

3Judà és en captiveri, en prostració i dura servitud, ha de viure entre els pagans sense trobar repòs. Tots els seus perseguidors l’han atrapada entre angoixes.

4Els camins de Sió estan de dol, ningú no ve a les solemnitats. Tots els portals estan deserts, els sacerdots gemeguen, les donzelles estan afligides, i ella mateixa viu amargada.

5Els seus adversaris dominen, els seus enemics prosperen, perquè el Senyor l’ha castigada per les seves nombroses infidelitats; la seva mainada ha marxat captiva davant l’opressor.

6S’ha esvaït tota l’esplendor de la ciutat de Sió; els seus nobles, com cérvols que no troben pastura, fugen impotents davant el perseguidor.

7En els dies de tristesa i misèria, Jerusalem recorda totes les delícies que tenia en temps passats, quan el seu poble caigué en mans de l’enemic sense que ningú l’ajudés: els enemics la contemplaven i es reien de la seva fi.

8Jerusalem ha pecat greument, s’ha tornat una cosa immunda; tots els qui l’honoraven la menys-preen, perquè veuen la seva nuesa; fins ella mateixa gemega i es gira enrere.

9La seva impuresa es veu en els seus vestits; no pensava en la seva fi i de sobte ha estat humiliada, i ningú no la consola. Mira, Senyor, la meva aflicció, perquè l’enemic s’engrandeix.

10L’opressor allarga les mans sobre tots els seus tresors; ha vist entrar els pagans dins el seu santuari, aquells que tu havies prohibit d’entrar a la teva congregació.

11Tot el seu poble gemega buscant pa, donen els seus tresors a canvi de menjar per a sobreviure. Mira, Senyor, i adona’t que estic abatuda.

12Vosaltres, els qui passeu pel camí, mireu i vegeu si hi ha un dolor com aquest dolor meu que tant em fa patir, amb el qual m’afligeix el dia que s’ha encès la seva ira.

13Des de dalt ha enviat un foc que consumeix els meus ossos, ha estès un llaç als meus peus, m’ha fet caure enrere, m’ha deixat desolada, adolorida tot el dia.

14M’ha carregat el jou de les meves infidelitats, les seves pròpies mans l’han nuat, pesa sobre el meu coll; m’ha debilitat les forces; el Senyor m’ha deixat a mercè de la gent contra qui no podré alçar-me.

15El Senyor ha llençat lluny de mi tots els meus herois; ha convocat una trobada contra mi per esclafar la meva joventut; el Senyor ha trepitjat, com en un cup, la donzella filla de Judà.

16Per tot això ploro; els ulls se’m neguen de llàgrimes perquè és lluny de mi el qui m’hauria de confortar, qui hauria de consolar la meva ànima; els meus fills estan desolats, ha triomfat l’enemic.

17Sió allarga la mà i no hi ha qui la consoli; el Senyor ha disposat contra Jacob que els seus veïns siguin els seus enemics; Jerusalem ha esdevingut als seus ulls una cosa repugnant.

18El Senyor és just, perquè jo m’havia rebel·lat contra el seu manament. Escolteu, doncs, tots els pobles, i vegeu el meu dolor: les meves donzelles i els meus joves han marxat al captiveri.

19He cridat els qui m’estimaven, però ells m’han traït; els sacerdots i els ancians han expirat dins la ciutat, mentre buscaven menjar per a poder sobreviure.

20Mira, Senyor, que estic angoixat: em bullen les entranyes, se’m trastorna el cor dintre meu, per haver estat tan rebel. A fora l’espasa fa estralls, i a dins és com la mort.

21Ells senten com gemego, però ningú no em consola; tot els enemics coneixen la meva dissort, i s’alegren que tu ho hagis fet. Tu faràs venir el dia que has anunciat, i ells seran com jo sóc ara.

22Que tota la meva malícia vingui davant teu, tracta’ls com m’has tractat a mi per totes les infidelitats. Són nombrosos els meus gemecs, i el meu cor defalleix.

Jump to: Chapter 2 →