Lamentations 4

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →

1Com s’ha ennegrit aquell or, com ha degenerat un or tan fi! Les pedres del santuari han estat escampades per tots els racons dels carrers.

2Els il·lustres fills de Sió, preats com l’or depurat, com són tinguts per atuells d’argila, per obra de terrisser!

3Fins i tot els xacals alleten i crien els seus cadells; però la filla del meu poble s’ha tornat cruel com els estruços de l’estepa.

4La llengua dels lactants se’ls en-casta al paladar a causa de la set; els petits demanen pa, però ningú no els en dóna.

5Els qui menjaven requisits es consumeixen pels carrers; els qui creixien enmig del luxe s’arrosseguen pels femers.

6La iniquitat de la filla del meu poble ha estat més gran que el pecat de Sodoma, que va ser arrasada en un instant, sense rebre ajut de ningú.

7Els seus nobles eren pulcres com la neu, més blancs que la llet; forts i vermells com el corall, resplendents com el safir.

8El seu aspecte s’ha enfosquit més que el sutge: no els reconeixen pel carrer, tenen la pell enganxada als ossos, resseca com l’escorça.

9Millor sort van tenir els morts per l’espasa que els morts per la fam, perquè aquests van morir a poc a poc per manca dels fruits de la terra.

10Mans de mares sensibles han cuit els seus propis petits; els han servit d’aliment en el desas-tre de la filla del meu poble.

11El Senyor ha desfogat la seva indignació, ha abocat l’ardor de la seva ira; ha calat foc a Sió i n’ha devorat els fonaments.

12No pensaven pas els reis de la ter-ra, ni tots els habitants del món, que l’adversari i enemic pogués entrar per les portes de Jerusalem.

13Hi ha entrat pels pecats dels seus profetes, per les iniquitats dels seus sacerdots, que vessaven dins d’ella la sang dels justos.

14Rondaven com cecs pels carrers, bruts de sang; ningú no gosava tocar les seves vestidures.

15Cridaven: Aparteu-vos, som im-munds! Aparteu-vos, aparteu-vos, no ens toqueu! Quan fugien errants deien els pa-gans: No es poden quedar aquí.

16El rostre del Senyor els ha dispersat, no se’ls tornarà a mirar. No hi hagué respecte per als sacer-dots ni favor per als ancians.

17I encara es consumien els nostres ulls esperant un ajut: vana il·lusió! Des de la nostra talaia guaitàvem vers una nació que no ens podia salvar.

18Vigilaven els nostres passos, talment que no podíem transitar pels carrers. S’acosta la nostra fi, el temps s’ha acomplert; sí, ha arribat la nostra fi.

19Més ràpids que les àguiles del cel van ser els nostres perseguidors; ens percaçaven per les muntanyes, ens posaven emboscades al desert.

20L’ungit del Senyor, l’alè de la nos-tra vida, ha estat capturat en els seus fossats; ell, de qui dèiem: A la seva ombra viurem entre les nacions.

21Ja pots riure i alegrar-te, filla d’Edom, tu que habites a la terra d’Us, que també a tu t’arribarà el calze: t’hi embriagaràs i et quedaràs nua!

22S’ha esborrat la teva culpa, filla de Sió; el Senyor no permetrà que tornis a ser desterrada. Ell castigarà la teva iniquitat, filla d’Edom, posarà al descobert el teu pecat!

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →