bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Lamentations 3
Lamentations 3
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 2
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 4 →
1
Sóc l’home que ha vist l’aflicció sota la vara de la seva ira.
2
M’ha guiat, però m’ha fet caminar en tenebres, no en la llum.
3
Sí, torna contra mi la mà, un cop i un altre, tot el dia.
4
M’ha fet envellir la carn i la pell, m’ha esberlat els ossos.
5
Ha alçat contra mi un setge d’amargura i angoixa;
6
m’ha reclòs a les tenebres, com els morts de fa temps.
7
M’ha encerclat amb una tanca i no en puc sortir; ha fet feixugues les cadenes.
8
Fins si clamo i crido auxili, ell barra el pas a la meva pregària.
9
M’ha tancat els camins amb mur de pedres; m’ha fet equivocar el rumb.
10
S’ha tornat per a mi com un ós a l’aguait, com un lleó a l’amagatall.
11
M’ha esgarriat els camins i em des-trossa, m’ha deixat fet una ruïna.
12
Ha tibat l’arc i m’ha posat com a blanc de les seves fletxes.
13
M’ha clavat als ronyons les fletxes del seu buirac.
14
Sóc la riota de tot el meu poble, el tema de les seves burles tot el dia.
15
M’ha sadollat d’angoixes, m’ha embriagat de metzina.
16
M’ha trencat les dents amb les pe-dres, m’ha enterrat a la cendra.
17
Ha allunyat la meva ànima de la pau, he oblidat el benestar;
18
fins he pensat: Ha mort la meva confiança, ja no espero res del Senyor.
19
El record de l’aflicció i l’abatiment es una amargura i un verí.
20
Hi penso contínuament, i l’ànima s’esfondra dintre meu.
21
Hi reflexionaré interiorment, i així recuperaré la confiança.
22
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
23
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
24
El Senyor és la meva heretat — em diu l’ànima —: per això, confiaré en ell.
25
El Senyor és bondadós amb els qui l’esperen, amb l’ànima que el busca.
26
És bo esperar pacient la salvació del Senyor.
27
És bo per a l’home suportar el jou des de la joventut.
28
Que reposi solitari i callat, que és el Senyor qui li ha imposat;
29
que enfonsi la boca a la pols: potser hi haurà esperança.
30
Que pari la galta al qui li pega i s’ompli d’oprobi.
31
Perquè el Senyor no rebutjarà perpètuament.
32
Encara que afligeixi, tindrà com-passió per la immensitat del seu amor;
33
que no és per gust que humilia i afligeix els ésser humans.
34
Quan aixafen amb els peus tots els captius del país,
35
quan violen el dret d’algú davant la cara de l’Altíssim,
36
quan es comet injustícia en un procés, el Senyor no ho veu?
37
Qui és aquell qui decideix una cosa? Com s’acompleix sense que el Senyor ho permeti?
38
¿No és de la boca de l’Altíssim que vénen els mals i els béns?
39
Doncs, per què es queixa l’ésser humà? Que es queixi, l’home, dels seus propis pecats!
40
Repassem els nostres camins, revisem-los i tornem al Senyor.
41
Elevem els nostres cors i les nostres mans al Déu que és al cel.
42
Nosaltres hem pecat i hem estat deslleials; i tu no has perdonat.
43
T’has cobert d’ira i ens has perse-guit, ens has matat sense pietat;
44
t’has cobert amb un núvol perquè no passi la nostra pregària;
45
ens has convertit en deixalles, en rebuig enmig de les nacions.
46
Han obert la boca contra nosaltres tots els nostres enemics.
47
El terror i la fossa són damunt nostre, la desolació i el desastre.
48
Un doll de llàgrimes em vessa dels ulls per la desfeta de la filla del meu poble.
49
Els ulls em ragen sense parar; no s’aturaran
50
fins que el Senyor s’aboqui per mirar i ho vegi des del cel estant.
51
Em fa mal l’ànima quan miro totes les filles de la meva ciutat.
52
Els qui m’odien sense motiu em volen caçar com un ocell.
53
M’han enfonsat la vida en un sepulcre i m’han cobert de pedres;
54
l’aiguat m’ha passat damunt del cap, i jo pensava: Estic perdut!
55
He invocat el teu nom, Senyor, des de la fossa profunda.
56
Tu m’has sentit cridar: no tanquis l’oïda al meu clam.
57
El dia que t’invocava t’has acostat i m’has dit: No temis!
58
Tu has defensat, Senyor, la causa de la meva ànima, tu has redimit la meva vida.
59
Prou veus, Senyor, el tort que se’m fa: confirma el meu dret!
60
Has vist tota la seva ràbia, totes les seves intrigues contra mi.
61
Has sentit, Senyor, tots els seus vituperis, totes les seves maquinacions;
62
les murmuracions dels adversaris i els seus insults van tot el dia contra mi.
63
Estiguin drets o asseguts, observa que sóc l’objecte de les seves sàtires.
64
Dóna’ls, Senyor, la paga que merei-xen les seves accions.
65
Dóna’ls ceguesa de cor, i la teva maledicció.
66
Persegueix-los amb ira i esborra’ls de sota el cel, Senyor!
← Chapter 2
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 4 →
All chapters:
1
2
3
4
5