Lamentations 2

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →

1De quina manera ha cobert el Senyor la filla de Sió amb el núvol de la seva ira! Ha precipitat del cel a la terra l’esplendor d’Israel, sense tenir en compte l’escambell dels seus peus, el dia de la seva ira.

2El Senyor ha devorat sense pietat tots els estatges de Jacob; en la seva fúria ha enderrocat les fortaleses de la filla de Judà; ha tirat per terra i ha profanat el reialme i els seus prínceps.

3Ha esclafat, en l’ardor de la seva ira, tot el poder d’Israel; ha retirat la seva mà dreta davant de l’enemic; ha encès un foc en el poble de Jacob que devora tot l’entorn.

4Ha tensat el seu arc com un enemic, ha afermat el seu braç com un ad-versari, ha exterminat tot el que era agradable a la vista: sobre les tendes de la filla de Sió ha abocat la seva ira com un foc.

5El Senyor ha actuat com un enemic, ha arrasat Israel: n’ha destruït tots els palaus, n’ha enderrocat les fortaleses, ha omplert la filla de Judà de plors i de planys.

6Ha destrossat la seva tenda com l’enramada d’un hort, ha derruït el seu lloc de reunió; el Senyor ha esborrat a Sió la memòria de festes i dissabtes, i en el seu impuls colèric ha reprovat rei i sacerdot.

7El Senyor ha repudiat el seu altar, ha menyspreat el seu santuari; ha deixat en mans de l’enemic les muralles dels seus palaus, han ressonat crits de victòria al temple del Senyor, com en dia de festa.

8El Senyor ha decidit destruir la muralla de la filla de Sió; ha estès la llença, no s’ha estat de destruir, ha fet grinyolar el baluard i la muralla, i l’un i l’altra s’han esberlat.

9Les seves portes s’han enfonsat a terra, ell n’ha trencat i esmicolat els barrots; el seu rei i els seus nobles són entre els pagans. Ja no hi ha llei, i els profetes no reben revelacions del Senyor.

10S’asseuen a la pols i s’estan callats, els ancians de la filla de Sió, es tiren pols sobre el cap i es vesteixen el cilici. Les donzelles de Jerusalem acoten el cap a terra.

11Els ulls se’m desfan en llàgrimes, se’m remouen les entranyes, el fetge se m’escola a terra, per l’esclafament del meu poble, mentre els infants i nodrissons defalleixen pels carrers de la ciutat.

12Pregunten a les seves mares: On és el pa i el vi? Cauen extenuats, com ferits, pels carrers de la ciutat, i exhalen l’ànima a la falda de la mare.

13Quin exemple et puc posar? Quina comparació et puc fer, filla de Jerusalem? A qui et compararé per consolar-te, donzella filla de Sió? El teu desastre és immens com el mar, qui te’n podrà guarir?

14Els teus profetes han tingut visions vanes i falses sobre tu; no t’han revelat la maldat a fi d’alliberar-te de l’exili, han tingut sobre tu visions de fal·làcia i seducció.

15Tots els qui passen pel camí aplaudeixen la teva dissort, xiulen, mouen el cap i diuen a la filla de Jerusalem: ¿És aquesta la ciutat que titllaven de perfecta bellesa, el goig de tota la terra?

16Tots els teus enemics obren la boca contra tu, xiulen i fan cruixir les dents i diuen: L’hem engolida! Aquest és el dia que tan esperàvem; l’hem aconseguit i l’hem pogut veure!

17El Senyor ha fet el que havia decidit, ha fet realitat l’anunci que havia fet des de fa molt temps: ha destruït sense compassió, ha fet que l’enemic s’alegrés da-munt teu, ha exalçat la força dels teus adversaris.

18El seu cor clama vers el Senyor: Oh muralla de la filla de Sió, deixa córrer les teves llàgrimes com un torrent, nit i dia; que els teus ull no tinguin repòs ni parin de plorar.

19Alça’t, clama de nit, al començament de les vigílies; vessa el teu cor com si fos aigua davant la presència del Senyor! Alça les mans vers ell per la vida dels teus petits, que defalleixen de fam per les cruïlles dels carrers.

20Mira, Senyor, i considera qui és que has tractat així. ¿És que les dones han de menjar el propi fruit, aquests nadons que duen als braços? ¿És que els sacerdots i els profetes han de ser assassinats al santuari del Senyor?

21Els nens i els vells jeuen pel terra de les places; les donzelles i els joves han caigut a tall d’espasa; has dut la mort el dia de la teva ira, els has immolat sense pietat.

22Has convocat, com en un aplec festiu, els terrors de tots cantons; en el dia de la ira del Senyor no hi ha hagut cap escàpol ni fugitiu. Aquells que jo havia criat i mantingut, els ha exterminat l’enemic.

← Chapter 1 Jump to: Chapter 3 →