Matthew 11

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →

1Quan Jesús va acabar de donar instruccions als seus dotze dei-xebles, va marxar d’allí per anar a en-senyar i predicar per aquells pobles.

2Joan, mentre era a la presó, va sentir parlar de les obres que Crist anava fent, i va enviar dos dels seus deixebles

3a preguntar-li: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’esperarem un altre?”

4Jesús els respongué: “Aneu a contar a Joan el que heu sentit i heu vist:

5els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els sords hi senten, els morts ressusciten i els pobres són evangelitzats;

6i és feliç tothom qui en mi no troba causa de topada.”

7Quan aquells van ser fora, Jesús es va posar a parlar de Joan a la gent: “Què heu sortit a veure al desert? ¿Una canya a la mercè del vent?

8Doncs, què heu sortit a veure si no? ¿Un home vestit amb elegància? Fixeu-vos que els qui duen vestits elegants són als palaus reials.

9Aleshores, per què hi vau anar? Per veure un profeta? Sí, ben cert, i més que un profeta.

10Aquest és de qui s’ha escrit: Mira, jo envio al teu davant el meu missatger; ell et prepararà el ca-mí davant teu.

11Us asseguro que d’entre els nascuts de dona no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit del Regne del cel és més gran que ell.

12Dels dies de Joan Baptista ençà, el Regne del cel sofreix violència, i els valents se’l fan seu.

13Perquè fins que Joan vingué tots els profetes i la Llei van profetitzar;

14i, si el voleu reconèixer, ell és Elies, aquell qui havia de venir.

15Qui tingui orelles [ per a escoltar ] que escolti!

16A qui compararé aquesta mena de gent? S’assembla als vailets que, asse-guts a les places, criden als altres:

17‘Hem tocat el flabiol i no heu ballat; hem cantat lamentacions i no heu fet dol.’

18Perquè va venir Joan, que no men-java ni bevia, i deien: ‘Està endimoniat.’

19Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i diuen: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de recaptadors i descreguts.’ Però la saviesa ha estat acreditada totalment pels seus resultats.”

20Llavors Jesús va començar a fer re-criminacions a les ciutats on havia fet la majoria dels seus miracles, perquè no s’havien penedit:

21“Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsai-da! Que si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja faria temps que s’haurien pene-dit vestits amb sac i cendra.

22Però us dic que el dia del judici serà més suportable per a Tir i Sidó que no pas per a vosaltres.

23I tu, Cafarnaüm, ¿és que t’has d’en-lairar fins al cel? Fins a l’infern, t’en-fonsaràs! Perquè si a Sodoma s’hagues-sin fet els miracles que s’han fet en tu, hauria durat fins avui.

24Però us dic que el dia del judici serà més suportable per a la regió de Sodoma que no pas per a tu.”

25Per aquell temps, Jesús exclamà: “Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits.

26Sí, Pare, perquè així ho has volgut.

27Tot m’ho ha donat el Pare, i ningú no coneix bé el Fill, si no és el Pare, i ningú no coneix bé el Pare, si no és el Fill i aquell a qui el Fill el vulgui revelar.

28Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.

29Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,

30perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”

← Chapter 10 Jump to: Chapter 12 →