bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Matthew 21
Matthew 21
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 20
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 22 →
1
En arribar a Betfagé, a la mun-tanya de les Oliveres, ja prop de Jerusalem, Jesús va enviar dos dei-xebles,
2
i els digué: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi, trobareu una somera fermada i un pollí amb ella. Desfermeu-la i porteu-me’ls.
3
Si algú us deia res, contesteu que el Senyor els necessita i que de seguida els tornarà.”
4
Això succeí perquè es complís el que el profeta havia dit:
5
Digueu a la filla de Sió: Mira, el teu rei ve a tu, humil i muntant una somera, un pollí, fill d’animal de càrrega.
6
Els deixebles hi van anar i van fer com Jesús els havia manat.
7
Van portar la somera i el pollí, els cobriren amb els seus mantells i Jesús hi va muntar.
8
Aleshores, n’hi havia molts que estenien el seu mantell pel camí, i n’hi havia d’altres que tallaven branques i també les hi estenien.
9
I la gent que anava al davant i la que anava al darrere cridava: “Hosanna al Fill de David! Beneït sigui el qui ve en el nom del Senyor! Hosanna a les altures!”
10
Quan van entrar a Jerusalem, tota la ciutat es va esvalotar; i comentaven: “Qui deu ser aquest?”
11
La gent responia: “Aquest és el pro-feta Jesús, el de Natzaret de Galilea.”
12
Després, Jesús va entrar al temple i n’expulsà tots els qui hi venien i com-praven, i bolcà les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,
13
i els deia: “Diu l’escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”
14
Llavors se li aproparen cecs i coixos en el temple, i els va guarir.
15
Els principals sacerdots i els mestres de la Llei, en veure els miracles que feia, i els infants que cridaven dins el temple: “Hosanna al Fill de David!”, es van indignar,
16
i li digueren: “¿És que no sents el que criden aquests?” Però Jesús els respon-gué: “Sí que ho sento. ¿No heu llegit mai: De la boca dels infants i dels no-drissons n’has fet una lloança?”
17
I deixant-los plantats sortí fora de la ciutat cap a Betània, on passà la nit.
18
De bon matí, quan tornava a la ciutat, va tenir gana.
19
En veure una figuera a la vora del camí, s’hi va acostar, però no hi trobà res, només fulles, i digué: “Que mai més no donis fruit”, i a l’instant la figuera s’assecà.
20
Els deixebles, en veure-ho, es van quedar parats, i digueren: “Com és que la figuera s’ha assecat de sobte?”
21
Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà.
22
I tot el que en oració demanareu amb fe, ho rebreu.”
23
Jesús va anar al temple i, mentre ensenyava, se li van atansar els princi-pals sacerdots i els ancians del poble i li van preguntar: “Amb quina autoritat fas això? Qui t’ha donat aquesta autoritat?”
24
Jesús els respongué: “Jo també us preguntaré una cosa; i si me la contes-teu, jo us diré amb quina autoritat actuo:
25
El baptisme de Joan, d’on era: del cel o dels homes?” Ells anaven cavil·lant interiorment: “Si diem del cel, ens dirà: Per què, doncs, no el vau creure?
26
Si diem dels homes, hem de témer la gent, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta.”
27
I respongueren a Jesús: “No ho sa-bem.” Llavors ell els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”
28
“Què us sembla? Un home que tenia dos fills es va adreçar al primer i li va dir: Fill, avui vés a treballar a la vinya.
29
Li va contestar: No hi vull anar. Però més tard li va saber greu i se n’hi va anar.
30
S’adreçà al segon i li digué el mateix, i aquest li respongué: Ja hi vaig, senyor. Però no hi va anar.
31
Quin dels dos va complir la voluntat del pare?” Li van dir: “El primer.” Jesús els digué: “Us asseguro que els recap-tadors i les prostitutes us passen al da-vant cap al Regne de Déu.
32
Perquè Joan va venir a mostrar-vos el camí de la justícia, i no el vau creure; en canvi, els recaptadors i les prostitutes el van creure; però vosaltres, ni després d’haver-ho vist, no us heu corregit ni l’heu cregut.
33
“Escolteu una altra paràbola: Hi ha-via un hisendat que va plantar una vinya, l’envoltà d’una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia, la va arrendar a uns vinyaters i se n’anà de viatge.
34
Quan arribà el temps de la verema, va enviar els seus criats als vinyaters a fi de cobrar la seva part de la collita.
35
Però els vinyaters van agafar aquells criats i n’apallissaren un, en mataren un altre, i a un altre l’apedregaren.
36
Va tornar a enviar uns altres criats, més colla que la primera vegada, però els van tractar de la mateixa manera.
37
Finalment els envià el seu fill, pen-sant: Al meu fill, el respectaran.
38
Però els vinyaters, quan van veure el fill, es digueren entre ells: Aquest és l’hereu; anem, matem-lo i serà nostra la seva heretat.
39
Llavors el van agafar, el tragueren fora de la vinya i el van matar.
40
Quan torni l’amo de la vinya, què penseu que farà a aquests vinyaters?”
41
Li digueren: “Exterminarà sense pietat aquells malvats i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits puntualment.”
42
Jesús els digué: “¿No heu llegit mai el que diuen les Escriptures: La pedra que rebutjaren els cons-tructors s’ha convertit en la clau de l’arc. És el Senyor qui ha fet això; ha estat un prodigi als nostres ulls?
43
Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que li faci donar fruits.
44
Qui caigui sobre aquesta pedra, s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt, el farà miques.”
45
Quan els principals sacerdots i els fariseus van sentir les seves paràboles van comprendre que es referia a ells;
46
i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, perquè el tenien per un pro-feta.
← Chapter 20
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 22 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28