bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Matthew 26
Matthew 26
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 25
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 27 →
1
Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, digué als seus deixebles:
2
“Com sabeu, demà passat se celebra la Pasqua, i el Fill de l’Home serà lliurat perquè el crucifiquin.”
3
Llavors els principals sacerdots i els ancians del poble s’aplegaren al pati del palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs,
4
i van acordar d’agafar Jesús mitjan-çant una astúcia i matar-lo;
5
però deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un ava-lot entre la gent del poble.”
6
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós,
7
i mentre era a taula se li acostà una dona que portava un flascó d’alabastre ple de perfum molt car, i li vessà damunt el cap.
8
Quan els deixebles ho van veure, s’indignaren i van dir: “Per què s’ha mal-gastat això?
9
Es podia haver venut a bon preu i donar-ho als pobres.”
10
Jesús, que se n’adonà, els digué: “Per què molesteu aquesta dona? Ha fet una bella acció en mi.
11
Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu pas sempre.
12
Vessant aquest perfum sobre el meu cos, m’ha ungit per a la sepultura.
13
Us asseguro que arreu del món on sigui proclamat aquest Evangeli, es par-larà també del que ha fet, per a elogi d’ella.”
14
Aleshores, un dels Dotze, l’anome-nat Judes Iscariot, es presentà als princi-pals sacerdots
15
i els digué: “Què em pagareu si us el lliuro?” I ells li van estipular trenta monedes de plata.
16
I des d’aleshores buscava l’ocasió propícia per a lliurar-lo.
17
El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles es van acostar a Jesús i li van preguntar: “On vols que et prepa-rem l’àpat de Pasqua?”
18
Els digué: “Aneu a la ciutat, a casa de tal persona, i digueu-li: El Mestre diu: El meu temps s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.”
19
Els deixebles van fer-ho tal com els havia encarregat Jesús i van preparar la Pasqua.
20
Al capvespre es posà a taula amb els Dotze.
21
Mentre menjaven, digué: “Us asse-guro que un de vosaltres em trairà.”
22
Aleshores ells, profundament entris-tits, van començar a dir-li l’un rere l’al-tre: “¿No sóc pas jo, Senyor?”
23
Jesús els respongué: “El qui ha posat amb mi la mà al plat és el qui em trairà.
24
Certament, el Fill de l’Home fa el camí segons el que d’ell s’ha predit, però, ai d’aquell per mitjà del qual el Fill de l’Home és lliurat! A tal home, més li valdria no haver nascut.”
25
Judes, el qui el traïa, li digué: “¿No sóc pas jo, Rabí?” Ell respongué: “Tu ho has dit.”
26
Mentre menjaven, Jesús va prendre un pa i, després de donar gràcies, el va partir i el donà als deixebles dient: “Preneu, mengeu; això és el meu cos.”
27
Després va prendre una copa i, havent donat gràcies, els la donà dient: “Beveu-ne tots;
28
perquè això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de molts homes per al perdó dels pecats.
29
Us asseguro que no tornaré a beure d’aquest fruit de la vinya fins al dia que el begui novell, amb vosaltres, en el Regne del meu Pare.”
30
Després de cantar l’himne, van anar cap a la muntanya de les Oliveres.
31
Aleshores Jesús els digué: “Aquesta nit tindreu tots una decepció per causa meva, perquè l’Escriptura diu: Feriré el pastor i es dispersaran les ovelles del ramat.
32
Però quan jo hagi ressuscitat, aniré al davant vostre a Galilea.”
33
Pere li digué: “Encara que tots es desenganyin de tu, jo no.”
34
Jesús li va dir: “Jo et ben asseguro que aquesta mateixa nit, abans que canti el gall, tu m’hauràs negat tres vegades.”
35
Li respongué Pere: “Ni que em cal-gui morir amb tu, jo no et negaré pas.” Tots els altres deixebles deien el mateix.
36
Aleshores Jesús va arribar amb ells en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig allà a pregar.”
37
S’endugué amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristesa i un buit angoixós.
38
Llavors els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tanta que em sembla morir. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.”
39
Fent-se un poc més enllà es prosternà fins a terra, i pregava dient: “Pare meu, si és possible, que s’allunyi de mi aquesta copa; però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.”
40
Quan tornà cap als deixebles, se’ls trobà adormits, i digué a Pere: “¿No heu tingut forces per a vetllar amb mi ni tan sols una hora?
41
Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
42
Per segona vegada s’apartà i pregà altre cop dient: “Pare meu, si no és pos-sible que deixi de beure aquesta copa, que es faci la teva voluntat.”
43
Quan tornà els trobà altre cop adormits, perquè tenien el ulls carregats de son.
44
Altre cop els deixà estar i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules.
45
Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors.
46
Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.”
47
Encara estava parlant ell que es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent armada d’espa-ses i garrots, que venien de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble.
48
El traïdor els havia donat una contra-senya: “El qui jo besaré és ell: agafeu-lo.”
49
S’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Salut, Mestre.” I es posà a besar-lo.
50
Jesús li fa: “Company, vés per feina.” Llavors ells li posaren les mans al damunt i el van detenir.
51
Tot d’una, un dels qui eren amb Jesús, allargant la mà, va treure l’espasa i va donar un cop al criat del gran sa-cerdot i li va escapçar l’orella.
52
Llavors Jesús li va dir: “Torna a embeinar l’espasa, perquè tots els qui empunyen espasa, a espasa moriran.
53
¿O és que et penses que no puc invocar el meu Pare i, ara mateix, tindria al meu costat més de dotze legions d’àngels?
54
Però, com es complirien, llavors, les Escriptures, que indiquen que això cal que sigui així?”
55
En aquell moment, Jesús va dir a la gent: “¿Amb espases i garrots heu vingut a detenir-me, com si fos un bandit? Cada dia he estat assegut ensenyant al temple i no m’heu agafat.
56
Però tot això ha succeït perquè es compleixin les Escriptures dels profe-tes.” Aleshores, tots els deixebles es van escapolir i el deixaren sol.
57
Els qui havien agafat Jesús el van dur a casa del gran sacerdot Caifàs, on s’ha-vien reunit els mestres de la Llei i els ancians.
58
Pere el seguia de lluny, fins arribar al pati del gran sacerdot; va entrar dins i s’assegué entre els criats per veure què passaria.
59
Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoniatge fals contra Jesús, per fer-lo matar,
60
però no el trobaven, malgrat que s’havien presentat molts testimonis fal-sos. Finalment se’n van presentar dos
61
que van declarar: “Aquest ha dit: Puc destruir el temple de Déu i reconstruir-lo en tres dies.”
62
Aleshores el gran sacerdot es va aixecar i va dir a Jesús: “¿No tens res a dir? Què és això que aquests testifi-quen contra tu?”
63
Però Jesús callava. El gran sacerdot va insistir: “Et conjuro pel Déu vivent que ens diguis si tu ets el Crist, el Fill de Déu.”
64
Jesús li contestà: “Tu ho has dit. A més, us dic que des d’ara veureu el Fill de l’Home assegut a la dreta del Totpo-derós i venint entre els núvols del cel.”
65
Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà les vestidures tot dient: “Ha blasfe-mat! Quina necessitat tenim de més testimonis? Ja heu sentit la blasfèmia.
66
Què us sembla?” Ells van respondre: “És reu de mort.”
67
Aleshores li escopien a la cara i li donaven cops de puny, i uns altres el bufetejaven
68
tot dient: “Profetitza’ns, Crist; qui t’ha pegat?”
69
Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati, i se li va acostar una criada que li va dir: “Tu també anaves amb Jesús el galileu.”
70
Però ell ho va negar davant de tots dient: “No sé de què em parles.”
71
Quan se n’anava cap al portal, una altra el va veure i digué als qui eren allà: “Aquest també anava amb Jesús, el Natzarè.”
72
Però ell ho tornà a negar amb ju-rament: “No conec aquest home.”
73
Poc temps després, els qui eren allà s’acostaren a Pere i li van dir: “Ben segur que tu ets un d’ells, perquè fins i tot es nota en la teva parla.”
74
Llavors Pere va començar a maleir i a jurar: “No conec aquest home.” Tot d’una un gall va cantar,
75
i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: “Abans que el gall canti, tu m’hauràs negat tres vegades.” I, sortint a fora, plorà amargament.
← Chapter 25
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 27 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28