bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Matthew 20
Matthew 20
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 19
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 21 →
1
“El Regne del cel és semblant a un propietari que de bon matí anà a contractar jornalers per a la seva vinya.
2
Després d’acordar amb els jornalers el sou d’un dia, els envià a la vinya.
3
Cap a les nou del matí va sortir un altre cop i en va veure d’altres que es-taven a la plaça, sense feina,
4
i els va dir: “Aneu-hi també vosaltres, a la vinya, i us pagaré el que sigui just”;
5
i ells se n’hi van anar. Sortí de nou cap al migdia i també a mitja tarda i va fer el mateix.
6
Encara va sortir cap a les cinc i en trobà d’altres, parats, i els digué: “Per què esteu aquí desvagats tot el dia?”
7
Li van contestar: “Perquè ningú no ens ha llogat.” Els digué: “Aneu també vosaltres a la vinya.”
8
Al capvespre, l’amo de la vinya va dir al seu capatàs: “Crida els jornalers i pa-ga’ls el jornal, començant pels darrers i acabant pels primers.”
9
Vingueren, doncs, els qui havien començat a les cinc de la tarda i cada un va cobrar un denari.
10
Quan arribà el torn als primers, aquests es pensaven que en cobrarien més, però també ells van cobrar un de-nari cadascun.
11
I en rebre’l, rondinaven contra el propietari
12
i deien: “Aquests darrers han treba-llat només una hora i els has posat al mateix nivell que nosaltres, que hem aguantat el pes i la calor de la jornada.”
13
Però ell replicà a un d’aquests: “Amic, no et faig cap injustícia. ¿No et vas llogar per un denari?
14
Doncs, pren el que et pertoca i vés-te’n. Jo vull donar a aquests darrers el mateix que a tu.
15
¿És que no tinc dret a fer el que vulgui amb allò que és meu? ¿O tens enveja perquè sóc generós?”
16
Així els darrers seran primers, i els primers, darrers.”
17
Tot pujant a Jerusalem, Jesús pren-gué a part els Dotze, i pel camí els digué:
18
“Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sa-cerdots i als mestres de la Llei; el con-demnaran a mort
19
i el lliuraran als pagans perquè l’es-carneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.”
20
Llavors se li apropà la mare dels fills de Zebedeu, junt amb els seus fills, i es prosternà davant seu per demanar-li un favor.
21
Ell li preguntà: “Què vols?” Li diu: “Disposa que en el teu Regne aquests dos fills meus s’asseguin l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.”
22
Jesús respongué: “No sabeu pas el que demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?” Li digueren: “Sí que podem.”
23
Jesús els digué: “La meva copa sí que la beureu; però això de seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir; és per als qui el meu Pare ho té reservat.”
24
Quan els altres deu ho van sentir, es van enfurismar contra els dos germans;
25
però Jesús els reuní i els digué: “Ja sabeu que els dirigents de les nacions se’n fan els amos, i els magnats els sot-meten al seu poder.
26
No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari, el qui de vosaltres pretengui ser important serà el vostre servidor,
27
i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.
28
De la mateixa manera que el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
29
En sortir ells de Jericó els seguia una gran gentada.
30
Llavors, dos cecs que estaven asse-guts a la vora del camí, en sentir que Jesús passava, van cridar: “Senyor, Fill de David, apiada’t de nosaltres!”
31
La gent els renyava per fer-los callar, però ells cridaven encara més fort: “Senyor, Fill de David, apiada’t de nosaltres!”
32
Jesús, aturant-se, els cridà i els preguntà: “Què voleu que us faci?”
33
Li respongueren: “Senyor, que se’ns obrin els ulls.”
34
Jesús, compadit d’ells, els tocà els ulls, i a l’instant hi van veure i el se-guiren.
← Chapter 19
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 21 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28