Revelation 18

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 17 Jump to: Chapter 19 →

1Després d’això vaig veure un altre àngel que baixava del cel investit de gran poder, i el seu esclat va il·luminar la terra.

2Llavors va cridar amb totes les seves forces: “Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en refugi de dimonis i antre de tota mena d’esperits malignes i de tota mena d’ocells impurs i repugnants,

3perquè ha embriagat totes les nacions amb el vi ardent de la seva fornicació; tots els reis de la terra havien fornicat amb ella, i els traficants de tot el món s’havien aprofitat de la riquesa que ge-nerava la seva vida fastuosa.”

4Vaig sentir una altra veu que, des del cel, deia: “Poble meu, sortiu-ne, perquè no esdevingueu còmplices de les seves culpes ni us afectin les calamitats que li vindran,

5perquè la pila dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu té present les seves injustícies.

6Pagueu-la com ella us ha pagat, retor-neu-li el doble d’acord amb el que hagi fet; a la copa on feia les barreges, bar-regeu-n’hi el doble.

7Proporcionalment al seu orgull i ostentació, doneu-li turment i plany. Ja que diu ben convençuda: “Jo sec com a reina, no sóc viuda ni mai hauré de veure el dol”;

8per això les plagues li vindran totes en un sol dia: la mort, el dol, la fam i la flamarada que la consumirà, perquè el Senyor Déu que l’ha condemnada és poderós.

9Quan veuran la fumarada del seu incendi, els reis de la terra que havien fornicat amb ella i s’havien lliurat a la disbauxa, ploraran i es lamentaran,

10aturats a distància, espantats pel seu càstig, i diran: “Ai, ai, la gran ciutat, Babilònia, la ciutat poderosa, que en una sola hora s’ha completat el teu càstig!”

11Els traficants de la terra ploren i es lamenten per ella, perquè la seva merca-deria ja no la compra ningú:

12les mercaderies d’or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i grana, totes les fustes oloroses, tants objectes de marfil, tants atuells de la fusta més precio-sa, d’aram, de ferro i de marbre;

13la canyella, el gingebre, els perfums i els ungüents, l’encens, el vi, l’oli, la flor de la farina, el blat, el bestiar gros i les ovelles, els cavalls, els carros, els esclaus i les vides humanes.

14Aquella fruita de tardor per la qual es delia la teva ànima és lluny de tu, i totes les coses exquisides i esplèndides s’han acabat per a tu, i ja no tornaran mai més.

15Els traficants d’aquests articles que s’havien enriquit gràcies a aquesta ciutat, s’aturaran lluny, espantats pel seu càstig, plorant i lamentant-se,

16i exclamaran: “Ai, ai de la gran ciutat, la que es vestia del lli més fi, de porpra i de grana, enjoiada amb or, pedreria i perles,

17que només en una hora ha quedat arrasada tanta ostentació!” Tots els pi-lots, tots els navegants costaners, els mariners i tots els qui viuen del mar es van aturar lluny,

18cridant, mentre contemplaven la fu-marada del seu incendi i deien: “Quina ciutat hi ha hagut comparable a la gran ciutat?”

19I es tiraven pols al cap plorant i es planyien cridant: “Ai, ai de la gran ciu-tat que amb la seva opulència havia en-riquit tots els navegants, que només en una hora ha quedat arrasada!”

20Alegra-te’n, cel, amb el poble sant, els apòstols i els profetes, perquè Déu ha reivindicat la vostra causa contra aquesta ciutat.”

21Després, un àngel corpulent va alçar una pedra com les de molí i la va llançar al mar tot dient: “Així, de sobte, serà precipitada Babilònia, la gran ciutat, i no la veuran mai més.

22Aquells sons de cítares i músics, de flautes i trompetes, ja no se sentiran mai més dintre teu, ja no es veurà mai més cap artesà dels diferents oficis, ni se sentirà mai més la fressa de la mola dintre teu;

23ja no es veurà mai més la claror de les llànties, ni mai més se sentirà l’enre-nou dels casaments dintre teu, perquè els teus comerciants eren els magnats del món, perquè amb les teves metzines s’han aviciat tots els pobles,

24i dintre teu s’ha vessat la sang dels profetes i del poble sant, i la de tots els màrtirs immolats arreu de la terra.”

← Chapter 17 Jump to: Chapter 19 →