Revelation 4

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →

1Després d’això, vaig veure una porta oberta al cel, i vaig sentir aquella veu amb so de trompeta que m’havia parlat al principi que em deia: “Puja aquí i t’ensenyaré les coses que s’acompliran després d’aquestes.”

2Tot seguit vaig ser arrabassat per l’Es-perit, i vaig veure que hi havia un setial situat al mig del cel, i al setial, algú que l’ocupava.

3El qui estava assegut tenia l’esclat semblant al jaspi i a la sardònica, i al voltant del setial resplendia una aureola d’un to semblant a la maragda.

4Al voltant del setial hi havia vint-i-quatre setials més, on seien vint-i-quatre ancians revestits de mantells blancs i amb corones d’or al cap.

5Del setial sortien llampecs i retrunyir de trons, i davant el setial cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu.

6Davant el setial s’estenia com un mar de vidre, semblant al cristal·lí, i el setial del centre era flanquejat per quatre vivents, plens d’ulls al davant i al darrere.

7El primer vivent s’assemblava a un lleó; el segon, a un vedell; el tercer vivent tenia cara humana, i el quart sem-blava una àguila en ple vol.

8Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i era ple d’ulls per dins i per fora. Sense parar, nit i dia, clamaven: Sant, Sant, Sant és el Senyor, Déu Totpode-rós, el qui era, el qui és i el qui ve.

9I cada vegada que els vivents donaven glòria, honor i acció de gràcies al qui seu al setial i que viu pels segles dels segles,

10els vint-i-quatre ancians es proster-naven davant del qui seu al setial, ado-rant el qui viu pels segles dels segles, i llançaven les seves corones davant el setial i deien:

11“Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu has creat totes les coses, has volgut que existissin i foren creades.”

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →