Revelation 21

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 20 Jump to: Chapter 22 →

1Després vaig veure un cel i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien desapare-gut, i el mar ja no existia.

2I vaig veure que davallava del cel, provenint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que ha estat engalanada per al seu espòs.

3I vaig sentir una veu potent que deia des del setial: “Aquest és el tabernacle que Déu estableix entre els homes, per a sojornar amb ells; ells seran el seu poble, i el mateix Déu-amb-ells serà el seu Déu.

4Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”

5I el que seia al setial va dir: “Mireu, tot ho faig nou.” Després va dir: “Es-criu-ho, perquè aquestes paraules són fidedignes i verídiques.”

6I afegí: “És cosa feta. Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi. Al qui tingui set li permetré que begui de franc de la font d’aigua de la vida.

7El qui triomfi heretarà tot això i jo seré Déu per a ell, i ell serà un fill per a mi.

8Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”

9Aleshores se’m va acostar un dels set àngels que portaven les set copes plenes de les set plagues darreres, i em va par-lar així: “Vine, et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell.”

10I em va transportar en èxtasi al cim d’una muntanya molt alta, i em va mos-trar la ciutat santa, Jerusalem, que dava-llava del cel provinent de Déu

11i rodejada de la glòria de Déu. El seu resplendor era com el d’una pedra preciosíssima, com una pedra de jaspi clara com el cristall.

12Tenia una gran muralla de molta alçària, amb dotze portes, i dotze àngels tenien cura de les portes, i a les portes hi havia gravats uns noms que són els de les dotze tribus dels fills d’Israel:

13tres portes de cara a llevant, tres al nord, tres al migdia i tres a ponent.

14La muralla de la ciutat tenia dotze pedres de fonament, i sobre aquestes pedres hi havia gravats els noms dels dotze apòstols de l’Anyell.

15El qui em parlava tenia una cana d’or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla.

16La ciutat forma un quadrat igual de llargada que d’amplada. Va amidar la ciutat amb la cana, fins a dotze mil estadis; la llargada, l’amplada i l’alçària són iguals.

17Va amidar la muralla: tenia cent qua-ranta-quatre colzades en mida normal, que és la que emprava l’àngel.

18Les filades de la muralla eren de jaspi, i la ciutat era tota d’or brunyit com el cristall.

19Les pedres de fonament que soste-nien la muralla de la ciutat duien encas-tades tota mena de pedres precioses: la primera pedra, de jaspi; la segona, de safir; la tercera, de calcedònia; la quarta, de maragda;

20la cinquena, de sardònix; la sisena, de sarda; la setena, de crisòlit; la vuite-na, de beril·le; la novena, de topazi; la desena, d’àgata; l’onzena, de jacint; la dotzena, d’ametista.

21Les dotze portes eren dotze perles, cada porta feta d’una sola perla. I el carrer gran de la ciutat era d’or brunyit com el cristall transparent.

22De temple, no en vaig veure cap, perquè el Senyor Déu Totpoderós és el seu temple, junt amb l’Anyell.

23A la ciutat no li calen ni el sol ni la lluna perquè li facin llum, perquè la glòria de Déu la il·lumina, i la seva llumenera és l’Anyell.

24Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li duran la seva esplendor.

25Les seves portes no es tancaran al cap de la jornada, perquè allà no hi haurà nit.

26I li portaran la glòria i l’esplendor dels pobles gentils.

27Però res d’immund no hi podrà en-trar, ni els idòlatres, ni els falsaris, sinó que només hi entraran els qui estan inscrits al llibre de la vida que té l’Anyell.

← Chapter 20 Jump to: Chapter 22 →