Revelation 19

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 18 Jump to: Chapter 20 →

1Després d’això vaig sentir al cel una cridòria com d’una gran gentada que clamava: “Al·leluia! La victòria, la glòria i el poder són del nostre Déu,

2perquè jutja amb justícia i rectitud; ha condemnat la gran prostituta, que cor-rompia la terra amb la seva prostitució, i ha vindicat la sang dels seus servidors, que la seva mà havia vessat.”

3I repetien: “Al·leluia! La seva fumara-da anirà pujant pels segles dels segles.”

4I els vint-i-quatre ancians, amb els quatre vivents, es prosternaren per ado-rar Déu, assegut al setial, dient: “Amén. Al·leluia!”

5I del setial va sortir una veu que deia: “Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.”

6Tot d’una vaig sentir com la veu d’una gran gentada, com el brogit de grans onades, com el retruny de trons violents que deien: “Al·leluia! Que el Senyor, Déu nostre, el Totpoderós, ja regna.

7Alegrem-nos-en i exultem, donem-li glòria, perquè han arribat les noces de l’Anyell. La seva esposa ja s’ha engalanat,

8l’han vestida de lli blanc i resplendent; perquè el lli simbolitza les bones accions del poble sant.”

9Llavors un àngel em va dir: “Escriu: Feliços els qui són convidats al banquet de noces de l’Anyell.” I afegí: “Aquestes són paraules verídiques de Déu.”

10Jo vaig caure als seus peus per ado-rar-lo, però ell em va dir: “Compte; no [facis això]! Jo sóc un company de servei, teu i dels teus germans que mantenen el testimoniatge de Jesús; ado-ra Déu només, perquè el testimoniatge de Jesús és l’esperit de la profecia.”

11Després vaig veure el cel obert i va aparèixer un cavall blanc; el seu genet s’anomena Fidel i Lleial, perquè obra en justícia quan jutja i guerreja.

12Els seus ulls eren com una flama de foc, el seu cap era ple de diademes, i por-tava gravat un nom que només ell coneix.

13L’havien vestit amb un mantell tenyit de sang, i el seu nom és El Verb de Déu.

14Els exèrcits celestials el segueixen muntats en cavalls blancs, amb vestidures del lli més fi i d’una blancor res-plendent.

15I de la boca li sortia una espasa afi-lada, per ferir-hi els pobles pagans, perquè ell els regirà amb ceptre de ferro i trepitjarà el cup de vi de la gran indignació del Déu Totpoderós.

16Al mantell i sobre la cuixa porta aquesta inscripció: REI DE REIS I SENYOR DE SENYORS.

17Després vaig veure un àngel dret en el sol que va cridar amb veu potent, dient a totes les aus de presa que vola-ven pel mig del cel: “Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet de Déu,

18perquè menjareu carn de reis, de tribuns i d’herois, carn de cavalls i dels seus cavallers, carn d’homes de tota me-na, tant lliures com esclaus, tant petits com grans.”

19Aleshores vaig veure la bèstia i el reis de la terra amb les seves tropes aplegats per fer la guerra contra el qui muntava dalt de cavall i contra el seu exèrcit.

20Però la bèstia fou capturada, i també el fals profeta que havia obrat prodigis sota la seva autoritat, i amb els quals havia enganyat els qui acceptaven la marca de la bèstia i els qui adoraven la seva imatge; tots dos foren llançats de viu en viu al llac de foc atiat amb sofre.

21Els restants foren morts amb l’espasa del qui muntava dalt del cavall, aquella espasa que sortia de la seva boca, i totes les aus es van atipar de les seves carns.

← Chapter 18 Jump to: Chapter 20 →