Song of Solomon 4

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →

1Que n’ets, de bella, companya meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són com dues colomes darrere el teu vel; la teva cabellera, com un ramat de cabres quan davallen de bon matí de les muntanyes de Galaad;

2les teves dents, com un ramat d’o-velles toses quan surten del bany; totes duen bessonada, no n’hi ha cap d’estèril entre elles.

3Com un fil d’escarlata són els teus llavis; i la teva boca, de parla graciosa; les teves galtes són com dos talls de magrana, darrere el teu vel.

4El teu coll és com la torre de David, alçada per a trofeus; mil escuts hi ha penjats, tots són rodelles d’herois.

5Els teus dos pits són com cries bessones de gasela que pasturen entre lliris.

6Abans que bufi el ventijol del cap-vespre i s’estenguin les ombres, pujaré a la muntanya de la mirra, a la collada de l’encens.

7Tota tu ets bonica, companya meva, no tens cap defecte!

8Vine cap a mi des del Líban, esposa meva, baixa des del Líban! Avança dels cims de l’Amanà, de les muntanyes del Senir i de l’Hermon, dels refugis dels lleons, de les muntanyes de les panteres.

9M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll.

10Que en són, de delicioses, les teves carícies, germaneta meva, esposa meva! Les teves carícies són molt més agradables que no pas el vi! I la fragància dels teus perfums supera la de tots els bàlsams!

11Els teus llavis regalimen gotes de mel, esposa meva, tens mel i llet sota la llengua; i l’aroma dels teus vestits és com la fragància del Líban.

12Ets un jardí tancat, germaneta, esposa meva, una font reclosa, una deu segellada.

13Els teus plançons són un paradís de magraners, de saborosos fruits, xiprers i nards;

14nard i safrà, canya aromàtica i ca-nyella, amb tots els arbres d’encens; mirra i àloes, amb les millors espècies aromàtiques.

15Font dels jardins, pou d’aigües vives que flueixen del Líban.

16Desperta, tramuntana; vine, migjorn; venteja el meu jardí i escampa el seu perfum. Que el meu estimat entri al seu jardí per menjar els fruits exquisits.

← Chapter 3 Jump to: Chapter 5 →