Song of Solomon 5

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 4 Jump to: Chapter 6 →

1He entrat al meu jardí, germaneta, esposa meva, i he fet la meva collita de mirra amb el seu bàlsam; he menjat la meva bresca amb la meva mel, he begut el meu vi i la meva llet. Mengeu, amics, beveu; beveu i sadolleu-vos, estimats!

2Jo dormia, però el meu cor vetllava. La veu del meu estimat, que crida: “Obre’m, germaneta meva, companya meva, coloma meva, la meva immaculada, perquè el meu cap és ple de rosada, i els meus cabells, de la rosada de la nit.”

3“Ja m’he tret la túnica, com puc tornar-me-la a posar? Ja m’he rentat els peus, com puc tornar-me’ls a embrutar?”

4L’estimat passa la mà pel forat de la porta, i les entranyes se’m commouen per ell.

5Em vaig alçar per obrir el meu es-timat; les meves mans regalimaven mirra, i els dits gotejaven la mirra sobre l’agafador del forrellat.

6Vaig obrir al meu estimat, però el meu estimat se n’havia anat, ja no hi era. L’ànima se m’escapava darrere d’ell; l’he buscat i no l’he trobat, l’he cridat i no m’ha respost.

7M’han trobat els guardes que ron-den la ciutat, m’han pegat i m’han fet mal; m’han pres el mantell que duia posat, aquells guardians de les muralles.

8Jo us conjuro, filles de Jerusalem: si trobeu el meu estimat, que li voldreu fer saber que estic malalta d’amor?

9En què és distint el teu estimat d’un altre estimat, oh tu, la més bella d’entre les dones? En què és distint el teu estimat d’un altre estimat, perquè així ens conjuris?

10El meu estimat té el rostre lluent i rosat, distingit entre deu mil;

11el seu cap és or del més fi, els seus cabells arrissats, negres com el corb.

12Els seus ulls són coloms vora rierols d’aigua, banyats amb llet, reposant al marge.

13Les seves galtes són un bancal de bàlsams, un parterre de plantes aromàtiques. Els seus llavis són lliris que degoten essència de mirra.

14Els seus braços són braçalets d’or guarnits amb pedres de Tarsis. El seu ventre és marfil polit recobert de safirs.

15Les seves cames són columnes d’a-labastre assentades sobre pedestals d’or fi. El seu aspecte és com el Líban, majestuós com els cedres.

16El seu parlar és pura dolcesa, i tot ell és una delícia. Així és el meu estimat, així és el meu company, filles de Jerusalem!

← Chapter 4 Jump to: Chapter 6 →