bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Isaiah 37
Isaiah 37
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 36
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 38 →
1
Quan el rei Ezequies ho va sentir, s’esquinçà també els vestits, es posà la roba de sac i se n’anà al temple del Senyor.
2
Al mateix temps va enviar el cap del palau reial, Eliaquim, el canceller Xebnà i els sacerdots més ancians al profeta Isaïes, fill d’Amós. Tots anaven amb vestit de sac.
3
I li digueren: — Això et diu el rei Ezequies: “Avui per a nosaltres és un dia d’infortuni, d’ofensa i d’ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura està a punt de néixer’.
4
El rei d’Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu, prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble.”
5
Als homes del rei Ezequies que l’havien anat a trobar, Isaïes
6
els va dir: — Digueu al vostre rei això que el Senyor li fa saber: “No tinguis por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d’Assíria.
7
Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; allí el faré morir assassinat.”
8
L’ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat.
9
I és que el rei d’Assíria s’havia assabentat que Tirhacà, el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. Quan el rei d’Assíria va rebre aquesta notícia, va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missat-ge:
10
— Digueu això a Ezequies, rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans!
11
Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d’Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n’escaparàs?
12
Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d’Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d’aquestes nacions les pogueren salvar?
13
On són ara els reis d’Hamat, d’Arpad, de Laïr, de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”
14
Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà davant el Senyor
15
i va pregar així davant d’ell:
16
— Senyor de l’univers, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: tu, que has creat el cel i la terra, ets l’únic Déu de tots els regnes del món.
17
Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu.
18
És veritat, Senyor, que els reis d’Assíria han devastat tots els territoris d’aquests països
19
i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir.
20
Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic.
21
Isaïes, fill d’Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge: — Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: “Tu, provocat per Sennaquerib, rei d’Assíria, has fet aquesta pregària.
22
El Senyor, doncs, anuncia això contra ell: »La ciutat de Sió et menysprea, es mofa de tu; Jerusalem es riu de tu brandant el cap.
23
Qui has insultat? Qui has injuriat? Contra qui has alçat la veu i aixecat, altiva, la mirada? Contra el Sant d’Israel!
24
T’has valgut dels teus oficials per a insultar el Senyor. »Tu dius: ‘Amb l’estol dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, als llocs inaccessibles del Líban, per tallar els cedres més alts i els millors xiprers. Arribaré al darrer dels seus cims, al seu bosc més frondós.
25
He excavat i obert mines i pous, i n’he begut les aigües; he eixugat, només posant-hi els peus, tots els canals d’Egipte.’
26
»¿No ho sabies tu, Sennaquerib, que vaig decidir fa temps això que he fet, que ho havia planejat de feia dies i ara ho he complert? Per això les ciutats fortificades s’han convertit en munts de ruïnes.
27
Els seus habitants, impotents, esglaiats i confosos, són com l’herba dels camps, com plantes tendres o com l’herbei dels terrats que el vent del desert abrusa.
28
Jo ho sé tot, de tu: si t’aixeques o si t’asseus, si vas a la guerra o si en tornes, i si t’enrabies contra mi.
29
Cert, tu t’has enrabiat, i jo he sentit les teves insolències. Per això et posaré l’anella al nas i la brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut.
30
»A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l’any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l’any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits.
31
Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit,
32
perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.
33
»Al rei d’Assíria, el Senyor li fa saber això: No entrarà en aquesta ciutat, no hi dispararà cap fletxa, no l’escometrà amb batallons escudats ni aixecarà contra ella cap terraplè.
34
Se’n tornarà pel mateix camí per on ha vingut, sense haver entrat en aquesta ciutat. Ho dic jo, el Senyor.
35
Protegiré Jerusalem i la salvaré, per consideració a mi mateix i a David, el meu servent.”
36
Llavors va sortir l’àngel del Senyor i féu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
37
En veure-ho, Sennaquerib, el rei d’Assíria, va aixecar el campament, se’n tornà cap a Nínive i s’hi va quedar.
38
Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d’Ararat. Un altre dels seus fills, Assarhadon, va regnar en lloc d’ell.
← Chapter 36
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 38 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66