bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Isaiah 51
Isaiah 51
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 50
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 52 →
1
«Escolteu-me, els qui busqueu de ser salvats i em cerqueu a mi, el Senyor! Mireu de quina roca us han tallat, de quina pedrera heu estat trets.
2
Mireu Abraham, el vostre pare, i Sara, la qui us posà al món. Ell era un home sol quan el vaig cridar, però jo l’he beneït i multiplicat.»
3
El Senyor té pietat de Sió, té pietat de totes les seves ruïnes: convertirà aquest desert en paradís, aquesta estepa en el seu jardí. L’ompliran crits de joia i d’alegria, accions de gràcies, músiques i cants.
4
«Poble meu, escolta’m a mi, el Senyor! Nació meva, estigues atenta! Aviat sortirà de mi un decret, una ordre meva serà llum de tots els pobles.
5
S’acosta la meva justícia, ja és en camí la meva salvació. El meu braç poderós governarà els pobles. Els qui viuen lluny, a les illes, esperen en mi, confien en el poder del meu braç.
6
Alceu els ulls cap al cel i mireu després a la terra: el cel s’esvaeix com el fum, la terra s’esfila com un vestit vell, i els homes moren com mosques. Però la meva salvació dura per sempre, la meva justícia no fallarà.
7
»Escolta’m, poble, tu saps que et salvo; tu tens en el cor el meu decret: no tinguis por de les injúries dels homes, no t’acovardeixis pels seus ultratges.
8
Acabaran com un vestit menjat per la tinya, com llana consumida per les arnes. Però la meva justícia dura per sempre, la meva salvació, segles i segles.»
9
Desvetlla’t, desvetlla’t, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla’t com abans, com en temps antics. ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab i va matar el Drac de la mar?
10
¿No ets tu qui va eixugar la mar, les aigües abismals de l’oceà, i en les fondàries marines va obrir un camí perquè hi passessin els qui havies alliberat?
11
Els redimits del Senyor retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Vindran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa.
12
«Sóc jo, el Senyor, sóc jo qui us consola. Per què tens por, Sió, d’homes mortals, de simples humans que valen tant com l’herba?
13
¿No recordes que t’he creat jo, el Senyor, jo que he desplegat el cel i he posat els fonaments de la terra? Tremoles de por tot el dia davant la fúria de l’opressor, com si fos capaç de destruir-te. Però, què en queda, de la seva fúria?
14
Ben aviat, el qui anava ajupit serà alliberat. No morirà, no baixarà a la fossa, i el pa no li mancarà mai més.
15
Jo sóc el Senyor, el teu Déu. Quan remoc la mar, bramulen les onades. El meu nom és “Senyor de l’univers”.
16
T’he posat als llavis les meves paraules, t’he amagat a l’ombra de la meva mà per plantar de nou el cel i fonamentar la terra, per dir a Sió: Ets el meu poble.»
17
Desvetlla’t, desvetlla’t, alça’t, Jerusalem, tu que has begut de mans del Senyor la copa del seu enuig; has begut fins a l’última gota la copa que embriaga.
18
Dels fills que infantaves, cap no et feia costat; dels fills que criaves, cap no et donava la mà.
19
T’han caigut al damunt dues desgràcies: destrossa i ruïna, fam i espasa. Però qui et planyia? Qui et podia consolar?
20
Els teus fills, extenuats, jeien a les cantonades, com antílops atrapats al filat, saciats de l’enuig del Senyor, de l’escarment del teu Déu.
21
Escolta, doncs, Jerusalem, la dissortada, l’embriagada, i no pas de vi.
22
Això et fa saber el teu Senyor, el teu Déu, el defensor de la causa del seu poble: «T’he pres de les mans la copa que embriaga, la copa del meu enuig, i no en beuràs mai més.
23
L’he passada als teus botxins, que t’humiliaven i et deien: “Ajeu-te, que et passarem pel damunt!” I tu els paraves l’esquena com un enllosat, com un carrer sota els peus dels qui el trepitgen.»
← Chapter 50
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 52 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66