bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
/
Jeremiah 22
Jeremiah 22
Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
← Chapter 21
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 23 →
1
El Senyor digué a Jeremies: — Baixa al palau del rei de Judà i comunica-li aquest missatge:
2
“Rei de Judà, que seus al tron de David, i també vosaltres, la seva cort i el seu poble, que entreu per aquestes portes, escolteu la paraula del Senyor.
3
Això diu el Senyor: Defenseu el dret i la justícia, arrenqueu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni injurieu l’immigrant, l’orfe o la viuda, ni vesseu sang innocent en aquesta ciutat.
4
Si compliu tot això, els reis que seuen al tron de David entraran per les portes d’aquest palau muntats en carruatges i acompanyats de la seva cort i del seu poble.
5
Però si no feu cas de les meves paraules, aquest palau es convertirà en una ruïna. Ho juro per mi mateix, jo, el Senyor.”
6
Això diu el Senyor a la casa reial de Judà: «Tot i que per a mi ets frondosa com els boscos de Galaad, com les altures del Líban, t’asseguro que et convertiré en un desert, en un munt de ciutats deshabitades.
7
Designaré els qui et destruiran, tant els homes com les seves eines, perquè tallin els cedres millors i els tirin al foc.»
8
Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: «Per què el Senyor ha tractat d’aquesta manera una ciutat tan gran?»
9
Llavors els respondran: «Perquè havien abandonat l’aliança del Senyor, el seu Déu: adoraven altres déus i els donaven culte.»
10
No ploreu el qui ja és mort, no feu més dol per ell! Ploreu més aviat pel qui se’n va, pel qui mai més no tornarà a veure la pàtria on va néixer.
11
Perquè això diu el Senyor sobre Xal·lum, rei de Judà, que va succeir en el tron el seu pare Josies: «Va sortir d’aquesta ciutat i no hi tornarà mai més.
12
Morirà en el lloc on el van deportar, no veurà més aquesta terra.»
13
«Ai del qui es construeix un palau violant la justícia, del qui edifica grans sales violant el dret: fa treballar de franc la seva gent, no els paga el jornal que es guanyen!
14
Ell es diu: “Em faré un palau immens, amb sales espaioses. Que hi obrin finestrals, que l’enteixinin amb cedre i el pintin amb vermelló.”
15
»¿Et penses que ets rei perquè rivalitzes en cedres? El teu pare també menjava i bevia, però tenia en compte el dret i la justícia, i tot li anava bé.
16
Judicava a favor dels humils i dels pobres, i tot anava bé. Això vol dir conèixer-me! Ho dic jo, el Senyor.
17
Però tu només tens ulls i cor per al guany injust, per a vessar sang innocent, per a oprimir i atropellar.
18
»Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà: »Per ell no entonaran complantes: “Ai, germà! Ai, germana!” Per ell no entonaran complantes: “Ai, senyor! Ai, majestat!”
19
Serà enterrat com els ases, arrossegat i llançat fora, lluny dels portals de Jerusalem.»
20
«Puja dalt al Líban i crida, fes sentir la teva veu a Basan, crida des d’Abarim: “Han estat destrossats tots els teus amants!”
21
Quan vivies tranquil·la, jo et parlava, i tu deies: “No vull escoltar.” T’has portat així des de la jovenesa, no has fet cas del que jo et deia.
22
Ara els teus pastors seran pasturats pel vent, els teus amants hauran d’anar-se’n captius. Llavors et caurà la cara de vergonya i confusió per tot el mal que has fet.
23
Tu que habites al Líban, que tens el niu en un cedre, com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et cargolis com la partera!»
24
«Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria.
25
Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d’aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus.
26
Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu.
27
Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.
28
»¿És tan menyspreable, aquest Jeconies? ¿És realment un atuell esmicolat, una gerra que no vol ningú? Per què van ser llançats ell i la seva família, tirats a una terra que no coneixien?
29
Terra, terra, terra, escolta la paraula del Senyor!
30
Això diu el Senyor: Inscriviu aquest home com un estèril, com un que ha fracassat en la vida, perquè no ha estat capaç de donar un descendent que s’assegués al tron de David i governés encara a Judà.»
← Chapter 21
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 23 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52