Jeremiah 36

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 35 Jump to: Chapter 37 →

1L’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:

2— Pren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que t’he comunicat sobre Israel, sobre Judà i sobre totes les nacions, des del dia que et vaig cridar, en temps de Josies, fins al dia d’avui.

3Qui sap si la gent de Judà, quan sentin les desgràcies que penso enviar-los, abandonaran cadascú el mal camí i els podré perdonar les culpes i pecats.

4Jeremies va cridar Baruc, fill de Nerià, i li anà dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat; Baruc les va escriure en un rotlle.

5Després Jeremies donà aquest encàrrec a Baruc: — A mi no m’és permès d’entrar al temple del Senyor.

6Entra-hi tu un dia de dejuni i llegeix al poble el rotlle on has escrit les paraules del Senyor que jo t’he dictat; llegeix-les de manera que les senti tota la gent de Judà, que hi acudeix des de les diverses poblacions.

7Qui sap si llavors presentaran al Senyor la seva súplica i cadascú es convertirà del mal camí: és gran l’enuig ardent amb què el Senyor amenaça aquest poble.

8Baruc, fill de Nerià, complí tot el que li havia manat el profeta Jeremies i va anar al temple del Senyor a llegir-hi el rotlle que contenia les paraules del Senyor.

9El mes novè de l’any cinquè de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, havia estat proclamat un dejuni davant el Senyor per a tots els de Jerusalem i per a tota la gent que acudien a Jerusalem de les diverses poblacions de Judà.

10Baruc va llegir a tot el poble les profecies de Jeremies en el temple del Senyor, a l’estança de Guemariahu, fill del canceller Xafan, a l’atri superior, tocant a l’entrada de la porta Nova del temple del Senyor.

11Quan Micàiehu, fill de Guemariahu, fill de Xafan, va sentir les paraules del Senyor escrites en aquell llibre,

12va baixar al palau reial, a l’estança del canceller, on eren reunits tots els prohoms: el canceller Elixamà, Delaiahu, fill de Xemaiahu, Elnatan, fill d’Acbor, Guemariahu, fill de Xafan, Sidquiahu, fill d’Hananiahu, i altres prohoms.

13Micàiehu els va contar tot el que havia sentit mentre Baruc llegia el llibre al poble.

14Llavors tots ells van enviar Jehudí, fill de Netaniahu, fill de Xelemiahu, fill de Cuixí, que digués a Baruc: — Pren el rotlle que has llegit al poble i vine. Baruc, fill de Nerià, va prendre el rotlle i anà al lloc on eren reunits.

15Ells li van dir: — Seu, si et plau, i llegeix-nos aquest rotlle. Baruc els el va llegir.

16Tot sentint aquelles paraules, es miraven esglaiats els uns als altres. Després van dir a Baruc: — Hem de comunicar al rei totes aquestes profecies.

17També li digueren: — Explica’ns com has recollit el que ell va dir.

18Baruc respongué: — Ell mateix em dictava totes aquestes profecies i jo les anava escrivint amb tinta directament en el rotlle.

19Llavors els prohoms digueren a Baruc: — Aneu a amagar-vos, tu i Jeremies, i que ningú no sàpiga on sou.

20Després de deixar el rotlle a l’estança del canceller Elixamà, entraren a trobar el rei per la banda del pati i li van explicar tot l’afer.

21El rei va enviar Jehudí a recollir el rotlle a l’estança del canceller Elixamà. Jehudíel va llegir en presència del rei i de tots els prohoms que estaven drets envoltant-lo.

22Era el mes novè: el rei s’estava a la residència d’hivern i tenia el braser encès al seu davant.

23Cada vegada que Jehudí acabava de llegir tres o quatre columnes del rotlle, el rei, amb el ganivet del canceller, tallava el bocí ja llegit i el tirava al foc del braser; d’aquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc.

24Ni el rei ni els qui l’envoltaven no es van esglaiar ni s’esquinçaren els vestits en sentir tot allò.

25Elnatan, Delaiahu i Guemariahu pregaren al rei que no cremés el rotlle, però ell ni se’ls va escoltar.

26A més, el rei va manar al seu fill Jerahmeel, a Seraiahu, fill d’Azriel, i a Xelemiahu, fill d’Abdeel, que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies. Però el Senyor els va mantenir amagats.

27Després que el rei hagué cremat el rotlle que Baruc havia escrit amb les profecies dictades per Jeremies, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta. Li digué:

28— Pren un altre rotlle i escriu-hi totes aquelles profecies que contenia el rotlle cremat per Joiaquim, rei de Judà.

29I digues a Joiaquim, rei de Judà: “Això et fa saber el Senyor: Tu has cremat aquest rotlle tot dient: ‘Com t’atreveixes a escriure que vindrà el rei de Babilònia a devastar aquest país i en farà desaparèixer homes i bèsties?’

30Per tant, això fa saber el Senyor a Joiaquim, rei de Judà: Cap descendent seu no s’asseurà al tron de David. Les seves despulles quedaran exposades a la calor del dia i al fred de la nit.

31A ell, als seus descendents i als seus prohoms, els demanaré comptes de la seva culpa i faré caure damunt d’ells, damunt els habitants de Jerusalem i damunt la gent de Judà, totes les desgràcies que els he anunciat i que ells no han volgut escoltar.”

32Jeremies va prendre un altre rotlle, el va donar al secretari Baruc, fill de Nerià, i li tornà a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim, rei de Judà, havia tirat al foc. I encara n’hi va afegir moltes de semblants.

← Chapter 35 Jump to: Chapter 37 →