Jeremiah 48

Catalan (BCI) 2008 - (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

← Chapter 47 Jump to: Chapter 49 →

1Referent a Moab, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: «Ai de Nebó, que ha estat devastada! Quiriataim ha estat presa i humiliada, humiliada i abatuda la ciutat inexpugnable.

2S’ha acabat la fama de Moab. Han maquinat contra la ciutat d’Heixbon: “Anem, fem-la desaparèixer com a nació!” I tu, Madmén, acabaràs silenciosa: l’espasa no s’apartarà del teu darrere.

3Se sent el clam d’Horonaim: quina devastació, quin desastre!

4Moab ha estat destrossat: els seus crits se senten fins a Sóar.

5La pujada de Luhit fa pujar el sanglot dels plors, i a la baixada d’Horonaim se sent el clam dolorós de la desfeta:

6“Fugiu, salveu la vida, viviu com els matolls del desert!”

7Et refiaves dels teus triomfs i dels teus tresors, però també tu seràs conquerida. El déu Quemoix serà deportat amb els seus sacerdots i dignataris.

8El devastador entrarà a totes les ciutats, no se n’escaparà cap ni una: destruirà les valls i saquejarà l’altiplà, tal com ha dit el Senyor.

9Doneu ales a Moab perquè fugi volant; les seves ciutats quedaran desolades, no hi viurà ningú.

10Maleït qui faci amb desgana la tasca encomanada pel Senyor! Maleït qui privi de sang la seva espasa!

11»Moab, des de jove havia viscut tranquil, quiet com el vi sobre el solatge: no el passaven d’una gerra a l’altra, mai no l’havien deportat. Conservava el gust com el vi, no perdia la seva aroma.

12»Però ara vénen dies que hi enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i abocaran els seus bots. Ho dic jo, el Senyor.

13I Moab s’avergonyirà de Quemoix, tal com la gent d’Israel, que confiava en Betel, se’n va avergonyir.

14»¿Com podeu dir: “Nosaltres som forts, guerrers avesats a combatre”?

15Moab serà devastat: l’enemic n’assaltarà les ciutats, i aquells guerrers escollits baixaran a l’escorxador. Ho dic jo, el Rei: “Senyor de l’univers” és el meu nom.

16S’acosta la desfeta de Moab, li arriba molt de pressa la ruïna.

17Planyeu-lo, pobles veïns i tots els qui el coneixeu! Digueu: “Com s’ha trencat aquella vara poderosa, aquell ceptre gloriós!”

18Ciutat de Dibon, baixa del teu soli i asseu-te assedegada; el devastador de Moab t’ataca i et destrossa les fortaleses.

19Població d’Aroer, munta guàrdia al camí, pregunta als fugitius que s’escapen que t’expliquin què ha passat.

20Ells diran: “Moab ha estat humiliat i abatut! Clameu i crideu auxili! Anuncieu per l’Arnon que Moab ha estat devastat!”

21»Es compleix la sentència del Senyor contra l’altiplà: contra les ciutats d’Holon, Jahas i Mefàat,

22contra Dibon, Nebó i Betdiblataim,

23contra Quiriataim, Betgàmul i Betmeon,

24contra Queriot, Bosrà i totes les altres ciutats de Moab, tant les de lluny com les de prop.

25»Moab és un toro amb les banyes tallades, un home amb els braços trencats. Ho dic jo, el Senyor.

26»Embriagueu Moab: que es rebolqui en el seu vòmit i tothom es burli d’ell, perquè presumia contra el Senyor.

27¿No t’havies burlat d’Israel? ¿No en parlaves movent el cap, com qui ha atrapat un lladre?

28»Habitants de Moab, abandoneu les ciutats, aneu a viure a les roques; feu-vos nius, com els coloms, a la boca dels avencs.

29Tots coneixem l’orgull de Moab, la seva arrogància sense mida: és superb, insolent i altiu de cor.

30Conec la seva insolència, és insostenible el que diuen i el que fan. Ho dic jo, el Senyor.

31Ara, doncs, em lamento per Moab, m’exclamo per tot aquell poble; tothom gemega per la gent de Quirheres.

32Més que per Jazer, ploro per tu, vinya de Sibmà. Els teus sarments arribaven al Mar Mort, arribaven fins al mar de Jazer. Però el devastador s’ha llançat sobre els teus fruits, sobre la teva verema.

33S’han allunyat dels fruiterars i dels camps de Moab la joia i les festes; no deixaré entrar vi en els cups, no trepitjaran el raïm tot cantant, el seu cant no serà el de trepitjar raïm.

34Els crits d’Heixbon arriben fins a Elalé i Jahas; els de Sóar, fins a Horonaim i Eglat-Xelixià. Fins a les aigües de Nimrim la terra ha quedat desolada.

35»Faré que s’acabin a Moab els qui pugen als recintes sagrats i hi cremen ofrenes als seus déus. Ho dic jo, el Senyor.

36»Ara, doncs, per Moab em surt del cor un so planyívol com el d’una flauta, un so planyívol per la gent de Quirheres: han perdut el fruit del seu treball.

37Tots es rapen els cabells i s’afaiten la barba, es fan incisions a les mans i es vesteixen de dol.

38Dels terrats de les cases i dels carrers de Moab només en surten planys, perquè jo he esmicolat Moab com una gerra que ningú no vol. Ho dic jo, el Senyor.

39»Com ha estat destrossat! Planyeu-lo! Moab gira l’esquena de vergonya. És la riota i l’horror de tots els qui l’envolten.

40»Això diu el Senyor: Algú vola com una àguila i estén les ales sobre Moab.

41Les ciutats són preses, les places fortes, conquerides: aquell dia els valents de Moab encongiran el cor com la dona quan infanta.

42Moab deixarà de ser un poble, perquè presumia contra el Senyor.

43El pànic, la fossa i el filat se us tiren al damunt, habitants de Moab. Ho dic jo, el Senyor.

44Qui fugi del pànic caurà dintre la fossa, i si surt de la fossa, s’enredarà a les malles del filat. Tot això faré caure sobre Moab l’any que passaré comptes amb ell. Ho dic jo, el Senyor.

45Els fugitius, sense forces, s’aturaran a recer d’Heixbon, però llavors en sortirà un foc, una flama de les files de Sehon que consumirà els polsos de Moab, el crani del poble tumultuós.

46Ai de tu, Moab! Estàs perdut, poble del déu Quemoix: s’emporten captius els teus fills i captives les teves filles.

47Però a la fi dels temps jo renovaré la vida de Moab. Ho dic jo, el Senyor.» Fins aquí la sentència contra Moab.

← Chapter 47 Jump to: Chapter 49 →