bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Genesis 27
Genesis 27
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 26
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 28 →
1
Succeí que quan Isaac s’havia fet vell, i els ulls se li havien afeblit fins al punt que ja no hi veia, féu venir Esaú, el seu fill gran, i li digué: “Fill meu”, i ell contestà: “Sóc aquí”.
2
“Mira, jo ja sóc vell i no sé quan moriré.
3
Per tant, pren ara les teves armes, el buirac i el teu arc, vés al camp i caça’m alguna peça,
4
i fes-me’n un guisat dels que a mi m’agraden i porta-me’l perquè en men-gi i la meva ànima et beneeixi abans no em mori.”
5
Mentre Isaac parlava al seu fill Esaú, Rebeca estava escoltant. Esaú se n’anà al camp a caçar una peça per al seu pare.
6
Llavors Rebeca digué al seu fill Jacob: “Mira, acabo de sentir el teu pare que parlava amb el teu germà Esaú i li deia:
7
‘Porta’m caça i fes-me’n un guisat perquè en mengi i et beneeixi davant el Senyor abans no em mori.’
8
Ara, doncs, fill meu, escolta’m i fes el que et dic.
9
Vés al ramat i porta’m dos cabridets dels millors, que jo en faré un guisat per al teu pare, dels que a ell li agraden;
10
i tu et presentaràs al teu pare perquè en mengi i, així, et beneeixi a tu abans de morir.”
11
Jacob replicà a la seva mare Rebeca: “Però si el meu germà Esaú és un home pelut i jo sóc de pell fina!
12
Potser el meu pare em palparà i quedaré als seus ulls com un falsari, i m’hauré buscat una maledicció en comptes d’una benedicció.”
13
Però la seva mare li respongué: “Que caigui damunt meu la teva maledicció, fill meu! Tu escolta’m, només, i vés a buscar-me’ls.”
14
Jacob va anar a buscar-los i els dugué a la seva mare, i ella va preparar un guisat al gust del seu pare.
15
Després Rebeca prengué els vestits del seu fill gran, Esaú, els millors que guardava a la casa, i els va posar a Ja-cob, el seu fill petit;
16
i va cobrir-li les mans i la part fina del coll amb la pell dels cabridets.
17
Llavors va posar a les mans de Jacob, el seu fill, el menjar i el pa que havia preparat.
18
Ell va anar a trobar el seu pare i li digué: “Pare meu”, i ell respongué: “Sóc aquí. Qui ets, fill meu?”
19
Jacob contestà al seu pare: “Sóc Esaú, el teu primogènit. He fet el que m’has dit. Au, alça’t, seu i menja de la meva caça, a fi que em beneeixi la teva ànima.”
20
Isaac digué al seu fill: “Que aviat l’has trobada, fill meu.” Ell contestà: “El Senyor, el teu Déu, m’ha afavorit.”
21
Isaac digué a Jacob: “Fes el favor d’acostar-te que et vull palpar, fill meu, a veure si ets de debò el meu fill Esaú o no.”
22
Jacob es va acostar al seu pare Isaac i ell, palpant-lo, digué: “La veu és de Jacob, però les mans, prou són les mans d’Esaú.”
23
I no el va reconèixer perquè les seves mans eren peludes com les del seu ger-mà Esaú, i així es disposà a beneir-lo.
24
Encara li digué: “De debò ets el meu fill Esaú?” respongué: “Jo mateix sóc.”
25
Llavors digué: “Serveix-me, fill meu, que menjaré de la caça i així et beneirà la meva ànima.” El va servir i ell va menjar; li dugué vi i ell va beure.
26
El seu pare Isaac li digué: “Acosta’t, fill meu, i besa’m.”
27
Ell s’hi acostà i el besà, i en sentir l’olor dels seus vestits, el beneí dient-li: “Mira, l’olor del meu fill és com la flaire d’un camp que el Senyor ha beneït.
28
Que Déu et doni la rosada del cel i la ufanor de la terra, abundor de blat i de most.
29
Que els pobles et serveixin i les nacions es prosternin davant teu. Que siguis amo dels teus germans i es sotmetin a tu els fills de la teva mare. Qui et maleeixi, maleït sigui; i qui et beneeixi, beneït sigui!”
30
Així que Isaac acabava de beneir Jacob, i just quan havia sortit Jacob de la presència del seu pare Isaac, arribava Esaú de la cacera.
31
També ell va preparar un guisat su-culent i el presentà al seu pare i li digué: “Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill, perquè em beneeixi.”
32
El seu pare Isaac li diu: “Qui ets tu?” I ell va respondre: “Sóc el teu fill Esaú, el teu primogènit.”
33
Llavors Isaac, envaït per l’estupor, preguntà: “Qui és, doncs, aquell que ha caçat una peça i me l’ha portada? De tota ella n’he menjat abans que tu arri-bessis i l’he beneït, i beneït quedarà!”
34
Tan bon punt Esaú va sentir les pa-raules del seu pare, tot esfereït, va dei-xar anar un crit fort i li digué: “Beneeix-me a mi també, pare meu!”
35
Però ell li respongué: “El teu germà ha vingut amb engany i t’ha pres la benedicció.”
36
Esaú exclamà: “Amb raó li diuen Jacob, ja que per dues vegades m’ha suplantat: m’ha pres la primogenitura, i heus aquí que ara em pren la benedicció!” I hi afegí: “No has guardat cap benedicció per a mi?”
37
Isaac va contestar a Esaú: “Mira, l’he constituït senyor teu; tots els seus germans, els he posats sota el seu domini; i també li he concedit el gra i el most. Vist això, què puc fer per tu, fill meu?”
38
Esaú digué al seu pare: “¿No tens més que una sola benedicció, pare meu? Beneeix-me a mi també, pare meu!” I Esaú esclatà en plors.
39
Llavors el seu pare Isaac li digué per resposta: “Heus aquí que viuràs lluny de l’ufa-nor de la terra i de la rosada que baixa del cel.
40
Viuràs de la teva espasa i serviràs al teu germà. Però, a mesura que te n’alliberis, et treuràs el seu jou del teu coll.”
41
Esaú va agafar odi contra Jacob a causa de la benedicció amb què el seu pare l’havia beneït, i dintre seu es deia: “Els dies del dol pel meu pare ja s’acosten, llavors mataré el meu germà Ja-cob.”
42
Però Rebeca s’assabentà de les pa-raules del seu fill gran, Esaú, i fent venir el seu fill petit, Jacob, li digué: “Mira, el teu germà Esaú vol venjar-se de tu matant-te.
43
Ara, doncs, fill meu, escolta el que et dic: alça’t i fuig a Canaan, on és el meu germà Laban,
44
i estigues amb ell un temps, fins que la còlera del teu germà s’hagi calmat,
45
fins que la rancúnia del teu germà s’hagi apartat de tu i hagi oblidat el que li has fet. Llavors jo et faré venir a buscar i et faré venir aquí. Per què us haig de perdre els dos en un sol dia?”
46
Rebeca digué a Isaac: “Estic fasti-guejada de la vida a causa de les dones hitites. Si Jacob es casava amb una hitita com les que hi ha en aquesta terra, no voldria pas seguir vivint.”
← Chapter 26
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 28 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50