bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Genesis 48
Genesis 48
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 47
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 49 →
1
Poc temps després van dir a Josep: “Mira, el teu pare està malalt.” Llavors prengué amb ell els seus dos fills Manassès i Efraïm;
2
i Jacob fou avisat dient-li: “Aquí hi ha el teu fill Josep que ve a veure’t.” Israel, fent un esforç, es va asseure al llit.
3
Israel digué a Josep: “El Déu Omni-potent se’m va aparèixer a Luz, a la terra de Canaan, i em va beneir;
4
i em digué: Jo et faré fecund i et multiplicaré, et convertiré en una munió de pobles i donaré aquesta terra a la teva nissaga, després de tu, en propietat perpètua.
5
Ara bé, els teus dos fills Manassès i Efraïm, que et van néixer al país d’Egip-te abans que jo vingués a tu, que esde-vinguin meus, com ho són Rubèn i Simeó.
6
Pel que fa a la descendència que has tingut després d’ells, que siguin teus, i en relació a la seva herència seran comp-tats amb el nom dels seus germans.
7
Quan jo tornava de Padan, la teva mare Raquel va morir pel camí als meus braços, a la terra de Canaan, quan fal-tava poc per a arribar a Efrata, i la vaig sepultar allà mateix, en el camí d’Efrata, que ara es diu Betlem.”
8
Llavors Israel es va fixar en els fills de Josep i va preguntar: “Qui són aquests?”
9
Josep va respondre al seu pare: “Són els meus fills, els que Déu m’ha donat en aquest lloc.” Li digué: “Acosta-me’ls, que els beneiré.”
10
Israel tenia els ulls entelats per l’edat i ja no hi veia gaire. Així, doncs, els hi va acostar i ell els va besar i els va abraçar.
11
Israel va dir a Josep: “No em pensava pas tornar-te a veure, i vet aquí que Déu m’ha concedit de veure fins i tot la teva descendència.”
12
Josep els tragué de la falda de Jacob i es prosternà davant d’ell.
13
Josep els prengué tots dos, Efraïm a la seva dreta, corresponent a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva esquerra, corresponent a la dreta d’Israel, i els hi acostà.
14
Israel va estendre la mà dreta i la va posar sobre el cap d’Efraïm, tot i que era el petit, i la mà esquerra la va posar sobre el cap de Manassès encreuant les seves mans, tot i que era el primogènit.
15
I beneí Josep dient-li: “El Déu da-vant el qual van caminar els meus pares Abraham i Isaac, el Déu que m’ha pas-turat tota la meva vida fins al dia d’avui,
16
l’àngel que m’ha deslliurat de tot mal, beneeixi aquests nois, i que en ells sigui invocat el meu nom i el nom dels meus pares Abraham i Isaac, i que es multipliquin abundosament en la terra.”
17
Quan Josep s’adonà que el seu pare havia posat la mà dreta sobre el cap d’Efraïm, no ho trobà correcte. Llavors prengué la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès.
18
Josep digué al seu pare: “Així no, pare meu, que és el primogènit; posa la teva dreta sobre el seu cap.”
19
Però el seu pare s’hi va negar: “Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. Aquest també arribarà a ser un poble, i també ell serà gran. Però el seu germà petit esdevindrà més gran que ell, i la seva descendència arribarà a ser una munió de nacions.”
20
I aquell dia els beneí així: “Israel es valdrà de tu per beneir dient: Que Déu et faci com Efraïm i Manassès.” D’aquesta manera va posar Efraïm per davant de Manassès.
21
Després Israel va dir a Josep: “Mira, jo aviat em moriré, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares.
22
I jo et dono a tu una porció més que als teus germans, aquella que vaig arra-bassar a l’amorreu amb la meva espasa i el meu arc.”
← Chapter 47
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 49 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50