bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Genesis 31
Genesis 31
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 30
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 32 →
1
Jacob es va assabentar que els fills de Laban anaven dient: “Jacob s’ha apoderat de tot el que era del nostre pare, i amb el que era del nostre pare s’ha fet tota aquesta fortuna.”
2
Jacob també va observar Laban i s’adonà que ja no li feia la mateixa cara d’abans.
3
Llavors el Senyor digué a Jacob: “Torna-te’n a la terra dels teus pares, amb la teva parentela, que jo seré amb tu.”
4
Jacob va cridar Raquel i Lia al camp, on era el seu ramat,
5
i els digué: “Estic veient que el vostre pare ja no em fa la mateixa cara que abans em feia; però el Déu del meu pare ha estat amb mi.
6
Vosaltres sabeu que jo he servit el vostre pare amb totes les meves forces.
7
i ell, en canvi, m’ha enganyat i m’ha canviat deu vegades la paga; però Déu no li ha permès que em fes mal.
8
Si deia: ‘Les clapades seran la teva paga’, totes les ovelles parien cries clapades. Si deia: ‘Les ratllades seran la teva paga’, totes les ovelles les parien ratllades.
9
D’aquesta manera Déu ha pres el bes-tiar del vostre pare i me l’ha donat a mi.
10
Succeí que, pel temps que les bèsties entren en zel, vaig alçar els ulls i vaig veure en un somni que els bocs que muntaven les ovelles eren ratllats, tacats i clapats.
11
L’àngel del Senyor em va dir en aquell somni: ‘Jacob’. I jo vaig contes-tar: ‘Sóc aquí’.
12
Digué: ‘Alça la vista i guaita: tots els bocs que munten les ovelles són ratllats, tacats i clapats; perquè jo he vist tot el que Laban t’està fent.
13
Jo sóc el Déu de Betel, on vas ungir el pilar i em vas fer una prometença. Ara, aixeca’t, surt d’aquesta terra i tor-na-te’n a la terra on vas néixer’.”
14
Raquel i Lia van contestar: “Que potser tenim encara part o heretatge a la casa del nostre pare?
15
¿No ens ha tingut com a estranyes, ja que ens ha venut i s’ha engolit el nostre dot?
16
Així, doncs, tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és ben nostra i dels nostres fills. Fes ara tot el que Déu t’ha manat.”
17
Llavors Jacob es va alçar, féu muntar els seus fills i les seves dones dalt dels camells
18
i va posar en marxa tots els seus ramats amb tots els béns que havia aple-gat, el bestiar fruit dels seus guanys que havia adquirit a Padan-Aram, per tornar a casa del seu pare Isaac, a la terra de Canaan.
19
Aprofitant que Laban havia anat a esquilar el seu bestiar, Raquel va robar els ídols familiars que tenia el seu pare.
20
Jacob va fugir d’amagat de Laban, sense fer-li saber que se n’anava.
21
Així va fugir Jacob amb tot el que era seu, i travessant el riu prengué la direcció de la muntanya de Galaad.
22
Al cap de tres dies van donar a Laban la notícia que Jacob havia fugit.
23
Llavors prengué amb ell els seus parents i li va anar al darrere durant set dies, fins que el va aconseguir a la mun-tanya de Galaad.
24
Però a la nit Déu vingué a Laban, l’arameu, en un somni i li digué: “Guar-da’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.”
25
Laban havia aconseguit Jacob, que tenia plantada la tenda en un mont; i Laban va acampar a la muntanya de Galaad.
26
Laban digué a Jacob: “Què has fet? Per què has traït la meva confiança i t’has endut les meves filles com si fossin un botí de guerra?
27
Per què has fugit d’amagat i ocultant-te de mi? Per què no m’has avisat, a fi que jo et pogués acomiadar amb festes i cants, al so de panderetes i cí-tares?
28
Ni tan sols m’has permès de besar els meus néts i les meves filles! T’has com-portat ben bé com un eixelebrat, amb el que has fet!
29
Ara tinc el dret de tornar-vos el mal a vosaltres, però el Déu del vostre pare em va parlar anit i em digué: “Guarda’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.”
30
Però, si te n’has anat perquè enyo-raves la casa del teu pare, per què vas furtar-me els meus déus familiars?”
31
Jacob va contestar a Laban: “Tenia por; perquè em pensava que tu em pren-dries les teves filles per la força.
32
Però aquell a qui trobis els teus déus, que no visqui! En presència dels nostres parents, revisa si tinc alguna cosa teva i emporta-te-la.” Jacob ignorava que era Raquel qui els havia pres.
33
Laban va entrar a la tenda de Jacob, a la de Lia i a la de les dues criades, i no va trobar res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la tenda de Raquel.
34
Però Raquel havia agafat els ídols, els havia ficat sota el guarniment del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va escorcollar tota la tenda, però no els va trobar.
35
I ella va dir al seu pare: “Que no hi hagi enuig en la mirada del meu senyor si no em puc alçar davant la seva presència, perquè tinc el que solen tenir les dones.” I va seguir buscant per tota la tenda i no va trobar els ídols.
36
Llavors Jacob, molt enfurismat, va recriminar Laban, i l’interpel·lava dient-li: “Quin és el meu crim? Quin pecat he comès perquè em persegueixis tant?
37
Has escorcollat totes les meves coses i, quantes n’has trobades que fossin de casa teva? Posa-ho aquí, davant dels meus parents i els teus, i que ells judi-quin entre nosaltres dos.
38
En els vint anys que t’he servit, les teves ovelles i les teves cabres no han tingut mai un mal part, i no he menjat mai cap xai del teu ramat.
39
De bèstia mal ferida, no te n’he por-tada mai cap; jo mateix la restituïa. A mi em feies responsable, tant si em ro-baven de dia com si em robaven de nit.
40
Em passava que, de dia, la calor em consumia, i de nit, el fred; la son em fugia dels ulls.
41
Així ho he passat durant vint anys a casa teva; catorze anys t’he servit per les teves dues filles, i sis anys pel teu ramat; i tu has canviat el meu salari deu vegades.
42
Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i Terror d’Isaac, no hagués estat a favor meu, ben segur que ara m’aviaries amb les mans buides. Déu ha vist la meva aflicció i la fatiga de les meves mans, i anit t’ha reprès.”
43
Llavors Laban va respondre a Jacob i li digué: “Aquestes dones són filles meves i aquests nois són els meus fills, els ramats són els meus ramats, i tot això que veus és meu. Pel que fa a les meves filles, què puc fer avui per elles o pels fills que han infantat?
44
Ara vine, tu i jo establirem un pacte que serveixi de testimoni entre tots dos.”
45
Llavors Jacob prengué una pedra i la dreçà com un pilar.
46
I digué als seus parents: “Aplegueu pedres.” Van aplegar pedres i van fer una fita i van menjar-hi a sobre.
47
Laban li posà el nom de Jegar-Sa-haduta, i Jacob l’anomenà Galed.
48
Laban va dir: “Des d’avui, aquesta fita serà un testimoni entre jo i tu.” Per això li diuen Galed;
49
però també li diuen Mispà, perquè digué: “Que el Senyor ens vigili a tots dos, quan siguem lluny l’un de l’altre.
50
Si maltractaves les meves filles, o prenies altres dones a més d’elles, en-cara que no hi ha cap testimoni amb nosaltres, fixa’t que és Déu qui fa de testimoni entre jo i tu.”
51
A més, Laban digué a Jacob: “Mira aquesta fita i mira aquest pilar que he erigit entre jo i tu.
52
Aquesta fita i aquest pilar fan de testimoni que jo no passaré més enllà, ni tu no passaràs ençà d’aquesta fita i d’aquest pilar cap a mi amb males intencions.
53
Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor arbitrin entre nosaltres; el Déu dels nostres pares.” Llavors Jacob va jurar pel Terror del seu pare Isaac.
54
I va oferir un sacrifici a la muntanya i convidà els seus parents a menjar. Tots ells van participar-hi, i van passar la nit a la muntanya.
55
L’endemà, Laban es va llevar de bon matí, va besar els seus fills i les seves filles, els donà la benedicció i empren-gué el camí de tornada a casa seva.
← Chapter 30
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 32 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50