bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Genesis 30
Genesis 30
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 29
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 31 →
1
Quan Raquel veié que ella no podia donar fills a Jacob, es va sentir gelosa de la seva germana i digué a Jacob: “Dóna’m fills; si no, em mo-ro!”
2
Jacob es va enfurismar contra Raquel i li digué: “Que potser sóc Déu, jo, que t’ha negat la maternitat?”
3
Ella respongué: “Aquí tens la meva serventa Bilhà; ajunta’t-hi, i ella infan-tarà sobre els meus genolls, i així també jo tindré fills d’ella.”
4
Així li va cedir la seva serventa Bilhà, i Jacob es va ajuntar amb ella.
5
Bilhà va concebre i va donar un fill a Jacob.
6
I Raquel va dir: “Déu m’ha fet justícia, ha escoltat la meva veu i també m’ha donat un fill.” Per això l’anomenà Dan.
7
Bilhà, la serventa de Raquel, va con-cebre de nou i va infantar un segon fill a Jacob.
8
I Raquel va dir: “He sostingut una lluita sobrehumana amb la meva germana, i l’he vençuda.” Per això l’anomenà Neftalí.
9
Però quan Lia s’adonà que la seva maternitat s’havia acabat, prengué la seva serventa Zilpà i la va cedir per dona a Jacob.
10
Zilpà, la serventa de Lia, va infantar un fill a Jacob.
11
I Lia digué:“Quina bona sort!” I l’anomenà Gad.
12
Zilpà, la serventa de Lia, va infantar el segon fill a Jacob.
13
I Lia digué: “Que feliç que sóc. Ara les dones em diran venturosa.” I l’anomenà Aser.
14
Succeí que Rubèn, al temps de la sega del blat, va sortir al camp i va trobar mandràgores i les portà a la seva mare Lia. I Raquel va dir a Lia: “Dóna’m d’aquestes mandràgores del teu fill.”
15
Però ella li va dir: “¿No en tens prou d’haver-me pres el meu marit, que enca-ra em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D’acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.”
16
Al capvespre, quan Jacob tornava del camp, Lia li va sortir a l’encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t’he aconseguit a canvi d’unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit.
17
Déu va escoltar Lia, que va concebre i va donar un cinquè fill a Jacob.
18
I Lia digué: “Déu m’ha recompensat pel fet d’haver cedit la meva serventa al meu marit.” I el va anomenar Issacar.
19
Lia, altra vegada va concebre i va donar un sisè fill a Jacob.
20
Lia digué: “Déu m’ha obsequiat amb un bon dot; aquesta vegada el meu marit viurà amb mi, perquè li he donat sis fills.” I l’anomenà Zabuló.
21
Després va infantar una filla, i li va posar el nom de Dina.
22
Llavors Déu es va recordar de Raquel, la va escoltar i li restablí la maternitat;
23
ella va concebre i va tenir un fill; i digué: “Déu ha esborrat el meu desho-nor.”
24
I l’anomenà Josep, tot dient: “El Senyor encara m’afegirà un altre fill més.”
25
Quan Raquel hagué infantat Josep, Jacob digué a Laban: “Deixa que me’n vagi a casa meva, a la meva terra.
26
Dóna’m les meves dones, per les quals jo t’he servit, i els meus fills, a fi que jo me’n pugui anar; perquè tu saps prou bé amb quant de treball t’he servit.”
27
Laban li va contestar: “Sigues com-prensiu amb mi! Prou m’he adonat que el Senyor m’ha beneït per causa teva.”
28
I hi afegí: “ Indica’m el salari que vols i te’l pagaré.”
29
Jacob respongué: “Tu saps com t’he servit i el que ha arribat a ser el teu ramat gràcies a mi,
30
ja que el que tenies abans de venir jo era ben poca cosa, mentre que ara ha crescut extraordinàriament, i el Senyor t’ha beneït amb la meva estada. Ara, doncs, quan podré fer abast per a casa meva?”
31
Laban digué: “Què t’haig de donar?” Jacob respongué: “No cal que em donis res. Farem això: tornaré a pasturar i a tenir cura del teu ramat.
32
Avui passaré pel mig del teu ramat i en separaré tots els animals clapats i tacats; tot cap de bestiar negre d’entre les ovelles i, d’entre les cabres, totes les clapades i tacades; aquest esdevindrà el meu salari.
33
Així, més endavant, quan vinguis a veure el que he guanyat, tindràs prova de la meva honestedat; perquè tot allò que jo tingui que no sigui clapat o tacat entre les cabres, o bé negre entre les ovelles, serà que ho he robat.”
34
Laban digué: “Està bé; que sigui tal com tu dius.”
35
I aquell mateix dia va separar tots els bocs ratllats, totes les cabres tacades, de tot cap que tingués color blanc; i d’entre les ovelles tot cap que tingués color negre, i ho va confiar als seus fills,
36
interposant una distància de tres jornades entre ell i Jacob. I Jacob es va quedar pasturant la resta del bestiar de Laban.
37
Llavors Jacob prengué vergues ten-dres d’àlber, d’ametller i de plàtan, i les escorxà, deixant al descobert la part blanca de les vergues.
38
Després va clavar les vergues així escorxades als canalons on el bestiar anava a abeurar-se, just davant el bes-tiar. Les bèsties entraven en zel quan hi anaven a beure,
39
i com que s’acoblaven davant les vergues parien cries ratllades, clapades i tacades.
40
Després, Jacob destriava els anyells i les ovelles ratllades i negres del ramat de Laban. Així es va fer uns ramats pro-pis que no barrejava amb els de Laban.
41
A més, quan el bestiar robust entrava en zel, Jacob posava les vergues als abeuradors, davant els ulls del bestiar, perquè s’acoblessin entre les vergues;
42
però quan es tractava de bestiar dèbil no les hi posava, de manera que tot el bestiar feble anava per a Laban i tot el bestiar vigorós era per a Jacob.
43
D’aquesta manera Jacob es va en-riquir molt: va arribar a tenir nombro-sos ramats, criades i servents, camells i ases.
← Chapter 29
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 31 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50