bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Genesis 32
Genesis 32
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 31
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 33 →
1
Jacob va seguir el seu camí, i uns àngels de Déu van sortir a rebre’l.
2
En veure’ls, digué Jacob: “Aquest és el campament de Déu!” I va anomenar aquell indret Mahanaim.
3
Després Jacob va enviar missatgers davant seu a trobar Esaú, el seu germà, a la terra de Seïr, a l’estepa d’Edom.
4
I els donà aquest encàrrec: “Digueu això al meu senyor Esaú: Així diu el teu servent Jacob: Vaig anar a viure amb Laban i m’hi he estat fins ara.
5
Disposo de bous i ases, ramats d’ove-lles i cabres, servents i serventes; i ho faig saber al meu senyor a fi de trobar gràcia davant teu.”
6
Quan els missatgers van tornar, digue-ren a Jacob: “Hem anat a trobar el teu germà Esaú, i ell ve ara al teu encontre amb quatre-cents homes.”
7
Jacob va quedar colpit de por i d’an-goixa. Llavors va separar en dos campaments la gent que duia, els ramats, els bous i els camells;
8
perquè pensava: “Si Esaú arriba al primer campament i el destrossa, l’altre es podrà salvar.”
9
I Jacob va clamar: “Oh, Déu del meu pare Abraham; oh, Déu del meu pare Isaac; oh, Senyor Etern que em vas dir: Torna a la teva terra, amb la teva paren-tela, i jo t’afavoriré;
10
sóc indigne de tantes mercès i de tanta fidelitat com has tingut envers el teu servent. Jo he passat aquest Jordà sense res més que el meu bastó, i ara tinc dos campaments per vetllar.
11
Guarda’m de la mà del meu germà, de la mà d’Esaú, perquè li tinc por; no sigui que vingui i em faci mal a mi, i a la mare amb els fills.
12
Tu em vas dir: T’ompliré de favors i faré la teva descendència com la sorra de la platja, que per ser tanta no pot ser comptada.”
13
Jacob va passar aquella nit allí mateix. Després, d’allò que tenia al seu abast, va preparar un present per al seu germà Esaú:
14
dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons,
15
trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins.
16
En va fer ramats separats i els va confiar als seus servents i els digué: “Aneu davant meu deixant un espai en-tre ramat i ramat.”
17
Al primer li va dir: “Quan el meu germà Esaú et trobi i et pregunti: A qui serveixes? On vas? De qui és això que portes?,
18
contestaràs: És del teu servent Jacob, és un present que envia al meu senyor. Precisament ell ve darrere nostre.”
19
Igualment va ordenar al segon, al tercer i a tots els altres que menaven els ramats, dient-los: “Això mateix direu a Esaú quan el trobeu,
20
i repetireu: Precisament el teu servent Jacob ve darrere nostre.” Perquè es deia: “Amb l’obsequi que va davant meu el calmaré; després m’hi presenta-ré, i potser així em farà bona cara.”
21
Va fer que els presents s’avancessin, però ell es va quedar aquella nit al cam-pament.
22
A la nit, es va llevar, prengué les seves dues mullers, les dues serventes i els onze fills, i va passar el gual del Jaboc.
23
Els conduí i els féu passar el rierol juntament amb tot el que era seu,
24
però Jacob es va quedar tot sol. Lla-vors un home va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.
25
Veient que no el podia vèncer, men-tre lluitava va tocar l’articulació de la cuixa de Jacob, que es va desllorigar.
26
Aquell home li digué: “Deixa’m anar, que ja apunta l’alba.” Jacob li con-testà: “No et deixaré fins que m’hagis beneït.”
27
L’altre li preguntà: “Com et dius?” Respongué: “Jacob.”
28
Li digué: “Doncs, d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes i has vençut.”
29
Llavors Jacob li va dir: “Si et plau, digues-me el teu nom.” Li va contestar: “Per què em preguntes el meu nom?” I allí mateix el va beneir.
30
Jacob va anomenar aquell lloc Pe-nuel, perquè pensava: “He vist Déu cara a cara i encara sóc viu.”
31
El sol ja sortia quan passava més enllà de Penuel, i anava coix a causa de la cuixa ferida.
32
Per això, encara avui, els israelites no mengen el nervi ciàtic que es troba a l’articulació de la cuixa, per haver estat Jacob tocat en aquest nervi.
← Chapter 31
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 33 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50