Acts 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Estimat Teòfil: En el primer escrit vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar des del principi

2fins al dia que fou endut al cel, després de donar, per mitjà de l’Esperit Sant, instruccions als apòstols que ell s’havia escollit.

3També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà mol-tes proves que ell era viu; durant qua-ranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu.

4En una ocasió que estaven reunits amb ell els va manar: “No us allunyeu de Jerusalem; espereu aquí la promesa del Pare, que us vaig anunciar,

5perquè, si bé Joan batejava amb aigua, vosaltres, en canvi, sereu batejats amb l’Esperit Sant d’aquí a pocs dies.”

6I els qui l’acompanyaven l’interroga-ven dient: “Senyor, ¿restabliràs ara el Regne a Israel?”

7Els contestà: “No és pas cosa que us correspongui a vosaltres, saber el temps ni el moment que el Pare ha reservat a la seva pròpia potestat,

8però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.”

9Havent dit això fou alçat davant dels seus ulls fins que un núvol l’ocultà de la seva vista

10I mentre estaven atentament mirant al cel, es van posar al seu costat dos homes amb vestits blancs

11que els digueren: “Homes de Galilea, què feu parats mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera com l’heu vist que pujava cap al cel.”

12Llavors van tornar cap a Jerusalem des de la muntanya que en diuen de les Oliveres, prop de Jerusalem, distant només la caminada d’un dissabte.

13I quan entraren van pujar a l’estatge superior on s’allotjaven Pere, Joan, Jau-me, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, el Zelota i Judes, fill de Jaume.

14Tots ells estaven estretament units, dedicats constantment a l’oració, amb algunes dones i Maria, la mare de Jesús, i els germans d’ell.

15En aquells dies, Pere s’alçà enmig dels germans reunits, en un nombre aproximat de cent vint persones, i digué:

16“Germans, calia que es complís aquella Escriptura que l’Esperit Sant havia predit per boca de David referent a Judes, el qui va fer de guia dels qui prengueren Jesús.

17Ell formava part del nostre grup i havia participat en aquest servei nostre.

18Aquest, doncs, va comprar un camp amb la paga de la seva iniquitat, es va llençar de cap, es va rebentar pel mig i se li van escampar totes les entranyes.

19El fet fou conegut de tots els habitants de Jerusalem, de manera que aquell camp el van anomenar, en la llengua que els és pròpia, Haqueldamà, és a dir: «Camp de sang».

20Perquè hi ha escrit al llibre dels Salms: Que el seu clos esdevingui un ermot i ningú no hi habiti, i endemés: El seu càrrec l’ocupi un altre.

21Per tant, és convenient que, d’entre els homes que ens han acompanyat tot el temps que el Senyor Jesús va estar entre nosaltres,

22comptant des del baptisme de Joan fins al dia que fou alçat del nostre costat, un d’ells sigui constituït testimoni de la seva resurrecció, juntament amb nos-altres.”

23Llavors en proposaren dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, de sobrenom Just, i Maties.

24Després van pregar així: “Senyor, tu que coneixes el més íntim de tothom, mostra’ns quin d’aquests dos has escollit

25perquè ocupi el lloc d’aquest servei i apostolat que Judes va rebutjar per anar-se’n al lloc que li corresponia.”

26Llavors els sortejaren i caigué la sort en Maties, i fou integrat al grup dels onze apòstols.

Jump to: Chapter 2 →