bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Acts 13
Acts 13
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 12
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 14 →
1
A l’església que hi havia a Antioquia, eren profetes i mes-tres: Bernabé, Simeó, anomenat Negre, Lluci, el cireneu, Manaèn, que fou com-pany d’infantesa del tetrarca Herodes, i Saule.
2
Mentre feien un culte al Senyor amb dejuni, l’Esperit Sant els digué: “Apar-teu-me Bernabé i Saule per a l’obra a què els he destinat.”
3
Llavors, després d’haver fet dejuni i oració, els van imposar les mans i els acomiadaren.
4
Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, baixaren a Selèucia i d’allí s’embarca-ren cap a Xipre.
5
Arribats a Salamina, van anunciar el missatge de Déu en les sinagogues dels jueus, i duien Joan com a ajudant.
6
Travessant tota l’illa fins a Pafos, van trobar un mag jueu, un fals profeta, anomenat Barjesús,
7
que era del seguici del procònsol Sergi Pau, home assenyat. Aquest havia cridat Bernabé i Saule, desitjós d’escoltar la paraula de Déu.
8
Tenien, però, l’oposició d’Elimes, el mag (com indica aquest nom) que pro-curava apartar de la fe el procònsol.
9
Però Saule, és a dir Pau, ple de l’Es-perit Sant, mirant-se’l de fit a fit digué:
10
“Home carregat d’enganys i malícies de tota mena, fill del diable, enemic de tot el que és just, ¿no pararàs mai de tòrcer els camins rectes del Senyor?
11
Doncs, ara, mira la mà del Senyor que caurà damunt teu i et quedaràs cec i no veuràs la llum del sol durant un temps.” A l’instant li va caure a sobre una foscor tenebrosa, i fent giravolts buscava qui el prengués per la mà.
12
Llavors, el procònsol, en veure el que havia passat, cregué, impressionat per aquella lliçó del Senyor.
13
Des de Pafos, Pau i els seus com-panys van navegar fins a Perga de Pam-fília; però Joan es va separar d’ells i se’n tornà cap a Jerusalem.
14
I ells, havent passat Perga, van fer cap a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i van asseure’s.
15
Acabada la lectura de la llei i els profetes, els caps de la sinagoga els van fer dir: “Germans, si teniu alguna paraula d’exhortació per al poble, podeu parlar.”
16
Pau es va alçar i fent silenci amb la mà digué: “Israelites i conversos a Déu, escolteu:
17
El Déu d’aquest poble, Israel, va es-collir els nostres avantpassats i va mul-tiplicar el poble durant l’exili a la terra d’Egipte. Amb la força del seu braç els tragué d’allà,
18
els va suportar durant quaranta anys en el desert
19
i va exterminar set nacions al país de Canaan, i va repartir el seu territori com a heretat,
20
durant quatre-cents cinquanta anys. I després d’això els concedí jutges fins al temps del profeta Samuel.
21
Temps després, van demanar un rei, i Déu els donà Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que regnà durant qua-ranta anys.
22
Un cop destituït, els va alçar David com a rei, de qui també va fer aquest elogi: “He trobat David, fill de Jessè, un home que s’ajusta al que jo vull i que complirà totes les meves decisions.”
23
De la descendència d’aquest, segons la promesa, Déu suscità per a Israel un Salvador, que és Jesús.
24
Abans que ell vingués, Joan havia predicat prèviament un baptisme de pe-nediment per a tot el poble d’Israel.
25
I quan Joan era a punt d’acabar la carrera, deia: “Què penseu que sóc jo? Jo no el sóc, però després de mi ve aquell de qui no sóc digne de deslligar-li el calçat dels peus.”
26
Germans, descendents directes d’Abraham i els qui d’entre vosaltres sou conversos a Déu: Aquesta paraula de Salvació ha estat adreçada a nosaltres.
27
Perquè els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no el van reconèixer i, condemnant-lo, van complir sense sa-ber-ho l’anunci dels profetes que es lle-geixen cada dissabte.
28
Tot i no trobant cap causa de mort, van demanar a Pilat que l’executés.
29
I quan van acabar tot el que les Escriptures diuen d’ell, el baixaren del patíbul i el van posar en un sepulcre.
30
Però Déu el ressuscità d’entre els morts;
31
i durant molts dies s’aparegué als qui van pujar amb ell des de la Galilea a Jerusalem, i aquests són els qui ara en donen testimoni davant el poble.
32
I nosaltres us anunciem la bona nova que la promesa feta als avantpassats
33
Déu l’ha acomplerta en els fills, que som nosaltres, ressuscitant Jesús, com es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; jo t’he engendrat avui.
34
I que el ressuscità d’entre els morts per no tornar mai més a la corrupció; així ha estat dit: Us compliré les segures promeses fetes per David.
35
Per això també diu en un altre lloc: No deixaràs que el teu Sant vegi la corrupció.
36
De fet, David, un cop acomplerta la missió encomanada per Déu durant la seva vida, va morir i fou reunit amb els seus avantpassats, i veié la corrupció;
37
mentre que aquell qui Déu va ressus-citar no veié pas la corrupció.
38
Per tant, sapigueu, germans, que per mitjà d’ell us és anunciat el perdó dels pecats, i que de tot allò de què no us podia justificar la Llei de Moisès
39
en aquest és justificat tothom qui creu.
40
Mireu, doncs, que no us passi el que s’ha dit en els profetes:
41
“Mireu, burletes, i foneu-vos d’es-tupefacció, perquè en els vostres dies jo faig una obra que no la podreu creure quan us l’expliquin.”
42
I quan ells anaven per sortir, els pregaven que el dissabte vinent els parles-sin del mateix tema.
43
I ja dissolta l’assemblea, molts dels jueus i dels devots prosèlits se n’anaren amb Pau i Bernabé, i aquests van seguir parlant amb ells, exhortant-los a perse-verar en la gràcia de Déu.
44
El dissabte següent gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula de Déu.
45
Però els jueus, quan van veure aquella gentada, es van engelosir de tal manera que replicaven amb insults a tot el que deia Pau.
46
Llavors, tant Pau com Bernabé van parlar enèrgicament i digueren: “Era imprescindible que la paraula de Déu us fos adreçada a vosaltres en primer lloc, però, ja que la rebutgeu i no us consi-dereu vosaltres mateixos prou dignes de la vida eterna, vet aquí que ens girem cap els gentils.
47
Perquè així ens ho ha manat el Senyor: T’he posat per llum dels gentils, perquè portis la salvació fins als límits de la terra.”
48
Quan els gentils van sentir això, se n’alegraven i exalçaven la paraula del Senyor, i van acceptar la fe els qui es-taven ben disposats per a la vida eterna.
49
I la paraula del Senyor era propagada per tota la regió.
50
Però els jueus van instigar les dones devotes més importants i els prohoms de la ciutat i provocaren una persecució contra Pau i Bernabé, i els expulsaren del seu territori.
51
Ells, en senyal de retret, es van es-polsar la pols dels peus, i es van dirigir cap a Iconi,
52
mentre els deixebles restaven plens de goig i de l’Esperit Sant.
← Chapter 12
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 14 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28