Acts 9

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 8 Jump to: Chapter 10 →

1Saule, però, encara respirava ame-naces de mort contra els deixebles del Senyor, i va anar a trobar el gran sacerdot

2i li demanà que li concedís credencials per a les sinagogues de Damasc, a fi que si trobava algun seguidor del Camí, tant si era home com dona, els pogués dur lligats a Jerusalem.

3Però mentre feia camí s’esdevingué que, en ser prop de Damasc, de sobte esclatà al seu entorn un fulgor celestial,

4i caient per terra va sentir una veu que li deia: “Saule, Saule, per què em perse-gueixes?”

5Ell respongué: “Qui ets, Senyor?” Li digué: “Jo sóc Jesús, el qui tu perse-gueixes.

6Aixeca’t, fes cap a la ciutat, i allà et diran el que et cal fer.”

7Els homes que l’acompanyaven pel camí s’havien aturat estupefactes, perquè, si bé sentien la veu, no veien, però, ningú.

8Saule s’alçà de terra i, tot i tenint els ulls ben oberts, no veia res. El dugueren de la mà i el van fer entrar a Damasc.

9Allà s’estigué tres dies sense veure-hi, i sense menjar ni beure.

10Vivia a Damasc un deixeble anome-nat Ananies, i el Senyor el va cridar en una visió: “Ananies.” I ell digué: “Sóc aquí, Senyor.”

11I el Senyor li digué: “Afanya’t, vés al carrer anomenat Recte i pregunta a casa de Judes per un tal Saule de Tars; perquè ara està pregant,

12i en una visió ha vist un home que s’anomena Ananies que entrava i li im-posava les mans perquè recobrés la vista.”

13Ananies replicà: “Senyor, he sentit parlar a molts d’aquest home i de tot el mal que ha fet als teus fidels a Jerusalem;

14i aquí té autoritat de part dels principals sacerdots per a detenir tots els qui invoquen el teu nom.”

15Però el Senyor li digué: “Vés-hi, perquè aquest és l’instrument escollit per mi per portar el meu nom davant les nacions, els reis i els fills d’Israel.

16I jo li faré veure el que haurà de patir pel meu nom.”

17Llavors Ananies se n’hi anà i va entrar a la casa i, imposant-li les mans, digué: “Germà Saule, Jesús, el Senyor, el qui se t’ha aparegut quan venies pel camí, m’envia perquè recobris la vista i t’omplis de l’Esperit Sant.”

18A l’instant li caigueren dels ulls com unes escates i recobrà la vista. Llavors es va aixecar i fou batejat.

19Després de prendre aliment va reco-brar les forces. I s’estigué amb els dei-xebles de Damasc uns quants dies.

20I ben aviat es posà a proclamar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

21I tots els oients estaven atònits i deien: “¿No és aquest el qui a Jerusalem perseguia els qui invoquen aquest nom, i per això havia vingut aquí, per endur-se’ls presos davant els principals sa-cerdots?”

22Però Saule cada cop era més ple de poder i deixava confosos els jueus residents a Damasc, demostrant que aquest és el Crist.

23Al cap d’un temps, els jueus es van confabular per eliminar-lo,

24però Saule fou advertit del seu com-plot. Com que estaven a l’aguait dia i nit, fins i tot a les portes de la ciutat, per tal de matar-lo,

25els seus deixebles se’l van endur de nit i el van despenjar muralla avall dins un cove.

26Arribat a Jerusalem intentava unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos un deixeble.

27Però Bernabé se l’endugué i el va presentar als apòstols, els contà com pel camí havia vist el Senyor i li havia par-lat, i com a Damasc havia predicat amb valentia en el nom de Jesús.

28Llavors convivia amb ells anant i venint per Jerusalem, predicant obertament en el nom del Senyor.

29També parlava i discutia amb els hel·lenistes, però ells tramaven la seva mort.

30Quan els germans ho van saber, el van fer baixar a Cesarea i l’enviaren a Tars.

31Mentrestant l’Església tenia pau per tot Judea, Galilea i Samaria, edificant-se i avançant en fidelitat al Senyor, i anava creixent confortada per l’Esperit Sant.

32S’esdevingué que Pere, que recorria tots els llocs, va baixar també a veure els creients que vivien a Lida.

33Allà va trobar un home paralític, que es deia Enees, ajagut en una llitera des de feia vuit anys.

34Pere li digué: “Enees, Jesucrist et dóna la salut: aixeca’t i fes-te el llit tu mateix.” A l’instant s’aixecà.

35I el veieren tots els habitants de Lida i de Saron, i es van convertir al Senyor.

36A Jafa vivia una dona creient que es deia Tabita, (en grec Dorques, que vol dir «gasela»); aquesta era una dona carregada de bones accions i d’actes de caritat.

37S’esdevingué per aquell temps que es va posar malalta i es va morir. Des-prés de rentar el seu cos, la van posar en una sala del pis de dalt.

38I com que Lida era prop de Jafa, quan els deixebles van saber que Pere era allà li van enviar dos homes amb aquest prec: “No t’entretinguis i vine aquí.”

39Pere s’alçà i se’n va anar amb ells. En ser allí el van fer pujar al pis de dalt i se li van presentar totes les viudes plorant i ensenyant-li els vestits i els mantells que Dorques feia quan vivia.

40Pere va fer sortir tothom a fora i agenollant-se es posà a orar, i adreçant-se a la morta digué: “Tabita, aixeca’t!” Ella obrí els ulls i, en veure Pere, es va asseure.

41Ell, donant-li la mà, la va fer alçar i, cridant els fidels i les viudes, els la presentà viva.

42Aquest fet es va saber per tot Jafa i molts van creure en el Senyor.

43Pere es va quedar a Jafa una bona temporada, a casa d’un tal Simó, que era pellaire.

← Chapter 8 Jump to: Chapter 10 →