Acts 22

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 21 Jump to: Chapter 23 →

1“Germans i pares, escolteu la defensa que de mi us faig ara.”

2Quan van sentir que els parlava en llengua hebrea, estigueren encara més atents. Llavors digué:

3“Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però criat en aquesta ciutat; vaig ser instruït als peus de Gamaliel, dins l’ob-servança estricta de la Llei ancestral amb tant de zel per Déu com el que teniu vosaltres avui;

4jo vaig perseguir aquest Camí fins a la mort; jo detenia igual homes que do-nes i els tancava a la presó,

5com també el gran sacerdot i tot el consell d’ancians me’n dóna testimoni, perquè d’ells vaig rebre també les cre-dencials adreçades als germans de Da-masc, on em dirigia per endur-me’n de-tinguts a Jerusalem els qui eren allà, a fi que fossin castigats.

6Succeí, però, que mentre feia camí i quan era a prop de Damasc, cap al mig-dia, esclatà de sobte al meu entorn un gran fulgor celestial,

7i caient per terra vaig sentir una veu que em deia: ‘Saule, Saule, per què em persegueixes?’

8Jo vaig respondre: ‘Qui ets, Senyor?’ Em digué: ‘Jo sóc Jesús el Natzarè, el qui tu persegueixes.’

9I els qui eren amb mi, si bé van veure el resplendor, no van entendre què deia la veu que em parlava.

10I vaig dir: ‘Què haig de fer, Senyor?’ I el Senyor em digué: “Alça’t, vés a Damasc i allà t’explicaran tota la tasca que se t’ha encomanat de fer.”

11Com que jo no hi veia, enlluernat per aquell fulgor, vaig haver d’entrar a Damasc de la mà dels meus companys.

12Un tal Ananies, home devot segons la Llei i ben considerat per tots els jueus residents,

13em va venir a veure, es va posar al meu costat i em digué: ‘Saule, germà, recobra la vista.’ A l’instant vaig reco-brar la vista i el vaig poder veure.

14Ell em digué: ‘El Déu dels nostres pares et tenia destinat perquè cone-guessis la seva voluntat, veiessis el Just i escoltessis la seva pròpia veu,

15ja que has de ser testimoni d’ell, davant tots els homes, de tot allò que has vist i sentit.

16I ara, què esperes? Alça’t, fes-te ba-tejar i neteja’t dels teus pecats invocant el seu nom.’

17Després vaig tornar a Jerusalem i, mentre jo pregava en el temple, vaig entrar en èxtasi,

18i el vaig veure a ell que em deia: ‘Afanya’t i vés-te’n de seguida de Jerusalem, perquè el testimoniatge meu no te’l voldran acceptar.’

19Jo vaig replicar: ‘Senyor, ells saben prou bé que jo m’ocupava de detenir per les sinagogues els qui creien en tu i els assotava,

20i quan fou vessada la sang del teu màrtir Esteve, també jo hi era present aprovant-ho i guardant la roba dels qui el mataven.’

21I em digué: ‘Vés, que jo t’haig d’en-viar lluny, cap als gentils’.”

22Fins en aquell punt, ells l’havien escoltat, però llavors van alçar la veu cridant: “Esborra de la terra aquest subjecte, que no té dret a viure!”

23I com que ells continuaven cridant i revoltaven els mantells alçant la pols enlaire,

24el tribú ordenà que el fessin entrar a la caserna, disposant que per mitjà dels assots el fessin declarar, a fi de saber d’una vegada per quina raó cridaven ai-xí contra ell.

25Però quan l’estiraven amb les corret-ges, Pau digué al centurió allí present: “¿Us és permès d’assotar un ciutadà ro-mà sense haver estat condemnat?”

26En sentir-ho, el centurió va anar a advertir el tribú dient: “Què vas a fer? Perquè aquest home és romà.”

27El tribú hi va anar i li preguntà: “Di-gues-me, tu ets romà?” Ell respongué: “Sí.”

28El tribú afegí: “A mi em va costar molts diners obtenir aquesta ciutada-nia.” Pau li fa: “Doncs jo la tinc de naixement.”

29Els qui l’anaven a fer declarar es van retirar ben de pressa, i fins el tribú es va sentir inquiet en veure que era romà i ell l’havia fet lligar.

30L’endemà, volent aclarir de què l’a-cusaven els jueus, el féu deslligar i va manar que compareguessin els princi-pals sacerdots i el ple del Sanedrí, i fent baixar Pau els el posà al davant.

← Chapter 21 Jump to: Chapter 23 →