bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Acts 28
Acts 28
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 27
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
1
Fora de perill, vam saber que l’illa s’anomenava Malta.
2
I els nadius no ens tractaren gens malament; com que començava a ploure i feia fred, van encendre una foguera i ens hi feren lloc.
3
Pau havia recollit una gran braçada de branques i la tirava a la foguera quan un escurçó que fugia del foc se li enganxà a la mà.
4
Quan els nadius van veure aquella bèstia penjant-li de la mà, deien entre ells: “Ben segur que aquest home és un criminal, el qual, tot havent-se salvat del mar, la justícia divina no ha permès que visqui.”
5
Ell, però, d’una sacsejada llençà la bèstia al foc i no sofrí gens de mal.
6
Ells esperaven que d’un moment a l’altre s’inflaria o que de sobte cauria mort. Després d’esperar força estona i veient que no li passava res de dolent, van canviar de parer i deien que era un déu.
7
Pels voltant d’aquell lloc, el principal de l’illa, anomenat Publi, hi tenia unes terres; aquest ens va acollir i ens allotjà molt amablement per tres dies.
8
Va resultar que el pare de Publi feia llit perquè patia febres i disenteria. Pau va anar a veure’l i pregà imposant-li les mans, i el va guarir.
9
Arran d’aquest fet, els altres illencs que estaven malalts també venien i eren curats.
10
Aquests van tenir amb nosaltres mol-tes atencions i ens van obsequiar amb tot el necessari per quan ens embarqués-sim.
11
Després de tres mesos, ens vam em-barcar en una nau alexandrina que havia hivernat a l’illa i que duia per insígnia els Dioscurs.
12
Vam fer escala a Siracusa i ens hi vam deturar tres dies.
13
D’allí, tot costejant, vam arribar a Règium. Al cap d’un dia es va girar migjorn i al cap de dos dies arribàvem a Putèols.
14
Allí hi vam trobar germans que ens van invitar a quedar-nos amb ells una setmana. Sense més incidents vam arri-bar a Roma.
15
Els germans d’allà, assabentats del nostre cas, ens van sortir a rebre fins al Fòrum d’Api i les Tres Tavernes. Quan Pau els veié, va donar gràcies a Déu i es va sentir més animat.
16
Quan vam entrar a Roma, Pau fou autoritzat a estar-se en arrest domiciliari amb el soldat que el custodiava.
17
Tres dies després va convocar els principals d’entre els jueus, i quan es va reunir amb ells els digué: “Germans, jo, sense haver fet res contra el poble o les tradicions dels pares, vaig ser detingut a Jerusalem i em van lliurar a mans dels romans.
18
Aquests em van interrogar i volien posar-me en llibertat, ja que cap causa de mort hi havia en mi.
19
Però com que s’hi oposaven els jueus, em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, però no pas com si jo tingués intenció d’acusar la meva nació.
20
Així, doncs, per aquest motiu us he invitat a veure’ns i parlar, perquè és per causa de l’esperança d’Israel que porto aquestes cadenes.”
21
Ells li digueren: “Nosaltres no hem rebut cartes sobre tu des de Judea, ni cap dels germans dels qui han vingut no ha informat ni parlat res de dolent referent a tu.
22
Així i tot, creiem convenient escoltar directament de tu què opines, perquè l’única cosa que sabem de cert sobre aquesta secta és que a tot arreu se’n parla malament.”
23
Van quedar per a un altre dia, i lla-vors encara n’hi van anar més a veure’l al seu allotjament. Pau els va fer la seva exposició i els testificà del Regne de Déu, i els persuadia sobre Jesús, tant per mitjà de la Llei de Moisès com pels Profetes, des del matí al vespre.
24
Alguns quedaven convençuts pel que deia,
25
però altres no creien. Ja s’acomia-daven, mantenint entre ells el desacord, quan Pau els dirigí l’última paraula: “Amb quina raó va parlar l’Esperit Sant quan per mitjà del profeta Isaïes va dir als vostres pares:
26
Vés al poble aquest i digues: Per més que escolteu no entendreu, per més que mireu no hi veureu.
27
Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible; s’han fet durs d’orella i han tancat els ulls per tal de no veure amb els ulls, ni entendre amb el cor, ni convertir-se, ni que jo els guareixi.
28
Sapigueu, per tant, que aquesta sal-vació de Déu és tramesa als gentils; ells sí que l’escoltaran.”
29
[I havent dit això, els jueus se’n van anar tot sostenint entre ells una discus-sió molt forta.]
30
Va estar-se dos anys sencers a la seva casa de lloguer, on rebia tothom qui acudia a ell,
31
proclamant el Regne de Déu i ensenyant el que es refereix al Senyor Jesu-crist, obertament i sense cap impediment.
← Chapter 27
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28