Acts 18

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 17 Jump to: Chapter 19 →

1Després d’això va marxar d’Atenes i se n’anà a Corint.

2Allí va trobar un jueu que es deia Aquila, nadiu del Pont, que feia poc que havia arribat d’Itàlia amb la seva dona Priscil·la, perquè Claudi havia ordenat que tots els jueus marxessin de Roma. Pau s’hi va relacionar,

3i, com que tenien el mateix ofici de fer tendes, es va quedar a treballar amb ells.

4Cada dissabte discutia a la sinagoga i mirava de convèncer tant jueus com grecs.

5Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar enterament a la predicació, testificant als jueus que Jesús era el Crist.

6I com que se li oposaven amb insults, tot espolsant-se els vestits els digué: “La vostra culpa recaigui sobre el vostre cap; jo no en sóc responsable. Des d’ara em dirigiré als gentils.”

7I marxant d’allí se n’anà a casa d’un convers a Déu que es deia Tici Just, que tenia la casa tocant a la sinagoga.

8I Crisp, el principal de la sinagoga, va creure en el Senyor junt amb tota la seva família, i molts altres corintis, quan el sentien, acceptaven la fe i eren batejats.

9Una nit el Senyor, en una visió, digué a Pau: “No tinguis por, segueix parlant i no callis,

10que jo sóc amb tu i ningú no intentarà fer-te mal, perquè hi tinc molt poble meu en aquesta ciutat.”

11I Pau va estar-s’hi un any i sis mesos ensenyant la paraula de Déu.

12Pel temps que Gal·lió era procònsol d’Acaia, els jueus l’emprengueren tots junts contra Pau, i el portaren davant del tribunal

13dient: “Aquest vol convèncer la gent de donar un culte a Déu contrari a la Llei.”

14Però quan Pau anava a obrir la boca, Gal·lió va dir als jueus: “Si es tractés d’un crim, o d’un delicte greu, jueus, seria de raó que us atengués;

15però com que són qüestions de pa-raules i noms, i de la Llei que us és pròpia, ja us ho fareu vosaltres matei-xos. Jo no vull ser jutge d’aquestes coses.”

16I els va treure del tribunal.

17Llavors, tots es van llançar contra Sòstenes, el principal de la sinagoga, i el van apallissar davant mateix del tribunal, sense que això afectés gens Gal·lió.

18Pau, després d’haver-s’hi estat bastants dies, s’acomiadà dels germans i s’embarcà cap a Síria, i amb ell Pris-cil·la i Aquila. A Cencrees s’havia afai-tat el cap, perquè havia fet una pro-metença.

19Quan van ser a Efes, es va separar d’ells i va anar a la sinagoga i estigué conversant amb els jueus.

20Ells li pregaven que s’hi quedés més temps, però ell no hi accedí,

21sinó que se n’acomiadà i els digué: “Si Déu vol, tornaré un altre cop aquí.” Se’n va anar d’Efes,

22i fent escala a Cesarea va pujar a saludar l’església; després prosseguí el viatge fins a Antioquia.

23Passat algun temps, va marxar i re-corregué successivament la regió de Galàcia i la de Frígia, confortant tots els deixebles.

24Va arribar a Efes un jueu anomenat Apol·lo, natural d’Alexandria, home eloqüent i versat en les Escriptures.

25Havia estat instruït en el camí del Senyor i, fervent en esperit, parlava i ensenyava correctament pel que fa a Jesús, tot i que només coneixia el baptisme de Joan.

26Aquest va començar a parlar obertament a la sinagoga. Quan Priscil·la i Aquila el van sentir, el van agafar a part i li van explicar més exactament el camí de Déu.

27Com que ell duia la intenció de pas-sar a l’Acaia, els germans el van animar i van escriure als deixebles perquè l’acollissin. La seva estada allí va fer molt de bé als qui per la gràcia ja eren creients,

28perquè públicament refutava amb energia els jueus, demostrant per les Es-criptures que Jesús és el Crist.

← Chapter 17 Jump to: Chapter 19 →