bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Luke 12
Luke 12
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 11
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 13 →
1
Mentrestant es va aglomerar la gent a milers, fins al punt de trepitjar-se els uns als altres. Jesús es va dirigir en primer lloc als seus deixebles i els digué: “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia.
2
Perquè no hi ha res d’encobert que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber.
3
Per tant, tot el que heu dit en la foscor serà sentit a ple dia, i el que heu parlat a cau d’orella en les recambres, serà proclamat des dels terrats.
4
A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i a més d’això ja no poden fer res més.
5
Us indicaré qui heu de témer: Temeu el qui a més de matar té poder de llançar a l’infern. D’aquest sí que heu de tenir por, us ho ben asseguro.
6
¿No es venen cinc pardals per dos cèntims? Tot i així, ni un de sol passa desapercebut als ulls de Déu.
7
Fins i tot els cabells del vostre cap són tots comptats. No tingueu por: sou més valuosos que no pas tots els pardals.
8
Us asseguro que tot aquell qui es de-clari a favor meu davant els homes, també el Fill de l’Home es pronunciarà a favor seu davant els àngels de Déu.
9
Però qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.
10
Tot aquell qui parli contra el Fill de l’Home, serà perdonat; però a qui blas-femi contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat.
11
Quan us duguin a les sinagogues, davant els magistrats i les autoritats, no us neguitegeu per com ni de què us de-fensareu, o pel que direu,
12
perquè l’Esperit Sant us ensenyarà en el mateix moment el que heu de dir.”
13
Llavors un dels presents li va dir: “Mestre, digues al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.”
14
Però ell li contestà: “Home, qui m’ha constituït jutge o àrbitre entre vosaltres?”
15
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
16
Llavors els ho va exposar amb una paràbola: “Els camps d’un home ric van donar un gran rendiment,
17
i ell reflexionava interiorment: ‘Què faré? No tinc pas prou lloc per aplegar la meva collita.’
18
I es va dir: ‘Ja sé el que faré. Tiraré a terra els graners i en construiré uns altres de més grans; hi aplegaré tot el gra i les meves provisions.
19
Llavors diré a la meva ànima: Àni-ma, tens aplegada una gran provisió per a molts anys; ara reposa, menja, beu i passa-t’ho bé.’
20
Però Déu li digué: ‘Insensat! Aques-ta mateixa nit et reclamaran l’ànima, i tot el que has acabalat, per a qui serà?’
21
Així passa amb tothom qui acabala per a si mateix i no és ric de cara a Déu.”
22
Després digué als seus deixebles: “Per això us dic: No us neguitegeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us abrigareu.
23
Que la vida val més que l’aliment, i el cos més que el vestit.
24
Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. Vosaltres sou de molta més vàlua que no pas els ocells!
25
Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada?
26
Si, doncs, no podeu modificar ni la cosa més minsa, per què us amoïneu per les altres?
27
Fixeu-vos en els lliris, que no filen ni teixeixen; però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuosi-tat, no es va poder vestir com un d’ells.
28
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, amb més motiu estarà per vosaltres, gent descreguda!
29
No aneu cercant, doncs, què menja-reu ni què beureu, ni us neguitegeu,
30
ja que afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi de la gent del món; el vostre Pare ja sap prou bé que en teniu necessitat.
31
Busqueu més aviat el seu Regne, i això altre us ho donarà de més a més.
32
No temeu, petit ramat, que al vostre Pare li ha plagut de donar-vos el Regne.
33
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;
34
perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
35
“Estigueu amb el cos ben faixats i tingueu els llums encesos.
36
Feu com els criats que esperen atents que el seu amo torni de les noces, a fi que, així que arribi i truqui, el puguin obrir de seguida.
37
Feliços aquells criats que l’amo, quan arribi, els trobi vetllant! Us asse-guro que se cenyirà, els farà seure a taula i passarà a servir-los.
38
I, si arriba a mitja nit o a la matinada, i els troba disposats, feliços ells.
39
Sapigueu això: si l’amo de la casa sabés a quina hora es presentarà el lladre, no deixaria pas que entrés a casa seva.
40
Vosaltres, estigueu igualment prepa-rats, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora menys pensada.”
41
Llavors Pere preguntà: “Senyor, ¿és per a nosaltres que dius aquesta parà-bola, o també és per a tothom?”
42
El Senyor respongué: “¿Qui serà, doncs, l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo posarà com a cap de servei en la tasca de distribuir a la seva hora les racions de menjar als criats?
43
Feliç aquell servent a qui l’amo trobi fent-ho així quan arribi.
44
Us asseguro que el farà encarregat de tots els seus béns.
45
Però si aquell criat pensava dintre seu: ‘L’amo triga a venir’, i començava a pegar els mossos i les criades, i a menjar i beure, i a embriagar-se,
46
arribarà l’amo d’aquell criat el dia que menys s’ho espera i a l’hora menys pensada, el despatxarà i farà amb ell el que es fa amb els infidels.
47
El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no s’ha preparat ni ha obrat d’acord amb la seva voluntat, rebrà molts assots;
48
en canvi, el qui, desconeixent-la, ha comès faltes mereixedores d’assots, en rebrà pocs. A tots aquells a qui s’ha do-nat molt, se’ls exigirà molt, i a qui ha estat confiat molt, també se li exigirà molt més.
49
“He vingut a calar foc a la terra; i què més vull, si ja és encès?
50
Haig de ser submergit en un baptisme, i com em sento angoixat fins que s’acompleixi!
51
¿Us penseu que he vingut a portar pau a la terra? Us dic que no; divisió he vingut a portar,
52
perquè d’ara endavant, si en una fa-mília són cinc, tres estaran dividits con-tra dos, i dos contra tres;
53
es dividiran pare contra fill, i fill contra pare, mare contra filla, i filla con-tra mare, la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.”
54
I deia també a la gent: “Quan veieu que puja un núvol des de ponent, dieu tot seguit: ‘Ja ve la pluja’; i així és.
55
I quan bufa el migjorn, dieu: ‘Farà xafogor’; i així és.
56
Hipòcrites! Sabeu interpretar l’as-pecte de la terra i del cel, i com és que no sabeu interpretar els temps actuals?
57
Per què no jutgeu per vosaltres mateixos el que és just?
58
Així, quan vas amb el teu adversari a trobar el magistrat, procura arribar a un acord amb ell mentre feu camí, no sigui cas que et faci comparèixer per força davant el jutge, i el jutge et lliuri a l’agutzil, i l’agutzil et posi a la presó.
59
T’asseguro que no en sortiràs fins que no hagis pagat fins l’últim cèntim.”
← Chapter 11
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 13 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24