bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Luke 16
Luke 16
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 15
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 17 →
1
Jesús va dir també als deixebles: “Hi havia un cert hisen-dat que tenia un administrador, i li van anar amb l’acusació que malversava els seus béns.
2
El va cridar i li digué: ‘Què és això que em diuen de tu? Prepara la liquida-ció de la teva gestió, perquè ja no pots continuar administrant més.’
3
Llavors l’administrador es va dir dintre seu: ‘Què faré ara que el meu amo em treu l’administració? Per anar a ca-var, no m’hi veig amb forces; per anar a captar, me’n dono vergonya.
4
Ja sé què faré perquè hi hagi qui em rebi a casa seva quan m’hagi tret l’ad-ministració.’
5
Va fer venir un per un els deutors del seu amo, i preguntà al primer: ‘Quant deus al meu amo?’
6
Aquest li digué: ‘Cent garrafes d’oli.’ Ell va dir: ‘Aquí tens el teu albarà: seu i escriu-hi ara mateix cinquanta.’
7
Després preguntà a un altre: ‘I tu, quant deus?’ Ell li contestà: ‘Cent sacs de blat.’ Li diu: ‘Aquí tens el teu albarà; escriu-hi vuitanta.’
8
I l’amo va elogiar l’acció de l’admi-nistrador deslleial, per l’habilitat que havia tingut. Perquè els fills d’aquest món són més astuts amb la pròpia gent que no pas els fills de la llum.
9
I jo us dic: Guanyeu-vos amics amb la falsa riquesa, a fi que quan s’acabi sigueu rebuts a les mansions eternes.
10
Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.
11
Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica?
12
Si no heu estat fidels en les coses dels altres, ¿qui us confiarà allò que és vostre?
13
Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.”
14
Els fariseus, que són tan amics del diner, escoltaven aquestes paraules i feien befa de Jesús.
15
Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.
16
“La Llei i els profetes arriben fins a Joan; de llavors ençà és anunciat el Reg-ne de Déu, i es convida tothom amb insistència a entrar-hi.
17
És més fàcil que passi el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.
18
Tothom qui repudia la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri; i el qui es casa amb una dona repudiada pel seu marit, comet adulteri.
19
“Hi havia un home ric que vestia de porpra i de lli molt fi i que cada dia feia banquets esplèndids,
20
mentre que un captaire, anomenat Llàtzer, jeia al seu portal, tot cobert de nafres,
21
desitjant d’atipar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22
Heus aquí que el pobre va morir i els àngels el van portar al si d’Abraham. També va morir el ric, i el van enterrar.
23
En la regió dels morts, enmig de turments, alçant la mirada, va veure Abraham, d’un tros lluny, i Llàtzer re-clinat al seu si.
24
Llavors va cridar: ‘Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.’
25
Abraham va respondre: ‘Fill, recorda que durant la teva vida ja vas rebre els teus béns, en canvi, Llàtzer, els seus mals; ara, però, ell aquí és consolat, i tu, en canvi, ets turmentat.
26
A més, entre nosaltres i vosaltres s’obre un gran abisme, de manera que els qui voldrien passar d’aquí a vosaltres no puguin, ni d’allí travessin cap a nosaltres.’
27
Aleshores digué: ‘Et prego, doncs, pare, que l’enviïs a casa del meu pare,
28
on tinc cinc germans, a fi que els previngui, no sigui que vinguin a parar també ells en aquest lloc de turment.’
29
Però Abraham li digué: ‘Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.’
30
Ell va insistir: ‘No, pare Abraham, que si algú d’entre els morts anés a ells es convertirien.’
31
Però Abraham digué: ‘Si no fan cas de Moisès i dels profetes, tampoc no es convenceran si algú ressuscitava d’entre els morts’.”
← Chapter 15
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 17 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24