bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Luke 19
Luke 19
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 18
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 20 →
1
Entrant a Jericó, anava traves-sant la ciutat,
2
i, vet aquí que un home anomenat Zaqueu, encarregat dels recaptadors i molt ric,
3
intentava de veure qui era Jesús, però no podia perquè l’aglomeració de la gent li ho impedia, ja que ell era baix d’estatura.
4
Es va posar a córrer cap a un punt més avançat i es va enfilar en una figuera per veure’l, ja que havia de passar per allí.
5
Quan Jesús va arribar en aquell punt, va alçar la vista i li digué: “Zaqueu, baixa ara mateix, que avui haig d’allot-jar-me a casa teva.”
6
Ell baixà de seguida i el va rebre tot content.
7
Tots els qui ho van veure rondinaven i deien: “Ha entrat a allotjar-se a casa d’un pecador.”
8
Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”
9
Jesús li digué: “Avui ha vingut la sal-vació en aquesta casa, ja que aquest també és fill d’Abraham.
10
Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.”
11
Com que la gent seguia amb atenció tot això, hi va afegir una paràbola, perquè era a prop de Jerusalem i la gent es pensava que d’un moment a l’altre es manifestaria el Regne de Déu.
12
Digué, doncs: “Un home noble havia d’anar a un país llunyà per rebre la investidura reial i després tornar.
13
Va fer venir deu servidors seus i els repartí deu mines i els digué: ‘Nego-cieu-hi fins que torni.’
14
Els seus conciutadans l’odiaven, i van enviar darrere d’ell uns comissio-nats que diguessin: ‘No volem que aquest home ens governi.’
15
Quan va tornar de rebre la dignitat reial, féu venir els servidors als quals havia donat els diners, per saber el que havia guanyat cadascú.
16
Es presentà el primer i va dir: ‘Senyor, la teva mina n’ha produït deu.’
17
Li digué: ‘Bé, bon servidor. Ja que has estat fidel en tan poca cosa, et con-cedeixo autoritat sobre deu poblacions.’
18
El segon va venir i digué: ‘La teva mina, senyor, n’ha produït cinc.’
19
A aquest li va dir igualment: ‘També tu pren autoritat sobre cinc poblacions.’
20
En va venir un altre i digué: ‘Senyor, aquí tens la teva mina, que he tingut guardada en un mocador
21
perquè tenia por, ja que tu ets un home exigent: prens el que no has deixat i culls el que no has sembrat.’
22
Li replicà: ‘Per la teva boca et con-demno, mal servent. Sabies que sóc un home exigent, que prenc el que no he deixat i cullo el que no he sembrat.
23
Per què, doncs, no has dipositat el meu capital al banc? En tornar, jo l’hau-ria cobrat amb el rèdit.’
24
Llavors digué als presents: ‘Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.’
25
Li van contestar: ‘Senyor, si ja en té deu.’
26
Us asseguro que a tot aquell qui té se li donarà; en canvi, a aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.
27
Pel que fa a aquells enemics meus que no em volien com a sobirà, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.”
28
Dit això, anava al davant pujant cap a Jerusalem.
29
Quan fou a prop de Betfagé i Betà-nia, ja tocant a la muntanya anomenada de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles
30
i els digué: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi, trobareu un pollí fermat que cap home no ha muntat mai. Desfermeu-lo i porteu-me’l.
31
Si algú us pregunta per què el desfer-meu, contesteu: ‘El Senyor el neces-sita’.”
32
Van marxar, doncs, els enviats, i ho van trobar tal com els ho havia dit.
33
Mentre desfermaven el pollí, els amos els digueren: “Per què el desfermeu?”
34
Ells contestaren: “El Senyor el ne-cessita.”
35
El van portar a Jesús, van cobrir el pollí amb els seus vestits i hi van fer muntar Jesús.
36
Mentre ell avançava, estenien els seus mantells pel camí.
37
Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la colla de seguidors van començar alegrement a lloar Déu amb grans crits, per tots els prodigis que havien vist,
38
i deien: “Beneït el Rei, que ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!”
39
Alguns dels fariseus que eren entre la multitud li digueren: “Mestre, renya els teus deixebles.”
40
Ell respongué: “Us asseguro que, si aquest callen, cridaran les pedres.”
41
Quan ja era a prop, veié la ciutat i, plorant per ella,
42
va dir: “Si també tu sabessis trobar en aquest dia el que et pot dur a la pau! Però ara ho desconeixes.
43
Vindran damunt teu dies en què els teus enemics t’envoltaran amb trinxeres, t’assetjaran i t’estrenyeran per tots costats,
44
i t’arrasaran amb els teus habitants a dins, i de tu no deixaran pedra sobre pedra, per no haver reconegut el temps en què se’t visitava.”
45
Quan va entrar al temple es va posar a expulsar-ne els venedors, mentre els deia:
46
“Diu l’Escriptura: La meva casa serà casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”
47
Cada dia ensenyava en el temple, i els principals sacerdots i els mestres de la Llei, junt amb els notables del poble, buscaven la manera d’eliminar-lo,
48
però no trobaven com fer-ho, perquè tot el poble estava pendent del que ell deia.
← Chapter 18
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 20 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24