bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Luke 4
Luke 4
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 5 →
1
Jesús, ple de l’Esperit Sant, va tor-nar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert,
2
on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam.
3
Aleshores el diable li digué: “Si ets Fill de Déu, mana a aquesta pedra que es torni pa.”
4
Jesús li va respondre: “Diu l’Escrip-tura: L’home no viu sols de pa.”
5
Després se l’endugué amunt; en un instant li féu veure tots els reialmes del món,
6
i el diable li digué: “Et puc donar tot aquest poder i tota aquesta glòria, perquè m’ha estat concedit a mi i ho dono a qui jo vull;
7
només que et prosternis davant meu, tot serà teu.”
8
Jesús li replicà: “Diu l’Escriptura: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”
9
Aleshores el conduí a Jerusalem, el deixà damunt el pinacle del temple i li digué: “Si ets Fill de Déu, llança’t dalt-abaix des d’aquí,
10
perquè l’Escriptura diu: Donarà ordre als seus àngels que et guardin,
11
i que et duguin a les palmes de les mans, a fi que els teus peus no ensopeguin en cap pedra.”
12
Però Jesús li replicà: “Diu l’Escrip-tura: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.”
13
Quan el diable hagué esgotat totes les temptacions, el va deixar estar espe-rant una altra ocasió.
14
Aleshores Jesús, amb la força de l’Esperit, va tornar a la Galilea, i la seva fama s’estengué per tota la comarca.
15
I ell anava ensenyant per les sinagogues i era exalçat per tothom.
16
Anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, anà a la sinagoga, i es va aixecar per fer la lec-tura.
17
Li donarem el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18
L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits
19
i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
20
Plegà el volum, el va tornar a l’assistent i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls clavats en ell.
21
Aleshores es posà a dir-los: “Avui s’ha fet realitat aquest passatge que acabeu de sentir.”
22
Tothom parlava bé d’ell i s’admira-ven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca, i deien: “¿No és el fill de Josep, aquest?”
23
Ell els respongué: “Segurament que em retraureu aquella dita: Metge, cura’t a tu mateix. Fes també aquí, al teu poble, tot allò que diuen que has fet a Cafarnaüm.”
24
I afegí: “Us asseguro que no hi ha cap profeta que sigui ben rebut a la prò-pia terra.
25
Però també us asseguro que hi havia moltes viudes a Israel en temps d’Elies, quan el cel restà tancat durant tres anys i mig i sobrevingué una fam espantosa per tot el país,
26
però Elies no fou enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó.
27
També hi havia molts leprosos a Is-rael en temps del profeta Eliseu, però cap d’ells no fou purificat, sinó el sirià Naaman.”
28
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van indignar,
29
i, aixecant-se, el tragueren fora del poble i el dugueren fins a un cingle del turó sobre el qual s’alçava el seu poble, amb el propòsit d’estimbar-lo;
30
Jesús, però, passant per entremig d’ells, se’n va anar.
31
Llavors baixà a Cafarnaüm, població de la Galilea, i els dissabtes els ensenyava.
32
I quedaven admirats de la seva manera d’ensenyar, perquè parlava amb autoritat.
33
A la sinagoga hi havia un home pos-seït per l’esperit d’un dimoni impur, i va cridar amb veu forta:
34
“Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut ha des-truir-nos? Sé qui ets tu: el Sant de Déu.”
35
Però Jesús el reprengué: “Calla i surt d’ell!” Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal.
36
L’estupor es va apoderar de tothom, i es preguntaven entre ells: “Quina me-na de paraula és aquesta que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits im-purs, i surten?”
37
I la seva fama s’anà escampant per tots els indrets de la comarca.
38
En sortir de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó patia una gran febrada, i li van demanar que l’atengués.
39
Ell, inclinat al seu damunt, va incre-par la febre, i la febre la va deixar; tot seguit es va llevar i es posà a servir-los.
40
Així que es va pondre el sol, tothom qui tenia malalts de diverses malalties els hi duien, i ell els imposava les mans a cada un i els guaria.
41
També, de molts en sortien dimonis cridant i dient-li: “Tu ets el Fill de Déu!” Però ell els renyava i no els deixava par-lar, perquè sabien que ell era el Crist.
42
Així que es féu de dia, va sortir i se n’anà en un lloc solitari. La gent que l’anava cercant va arribar fins a ell, i volien retenir-lo perquè no els deixés,
43
però ell els digué: “També haig d’a-nunciar la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.”
44
I anava predicant per les sinagogues de la Judea.
← Chapter 3
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 5 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24