Luke 3

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →

1L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, quan Ponç Pilat era gover-nador de la Judea, Herodes, virrei de Galilea, i el seu germà Filip, virrei d’Itu-rea i de la regió de Traconítida, i Lisà-nies ho era d’Abilene,

2sota el pontificat d’Annàs i de Caifàs, la paraula de Déu fou adreçada a Joan, fill de Zacaries, en el desert.

3Llavors recorregué tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conver-sió per al perdó dels pecats,

4tal com és escrit en el llibre d’oracles del profeta Isaïes: Veu d’un que clama en el desert: Prepareu el camí del Senyor, adreceu les seves senderes;

5tots els barrancs seran omplerts, tots els serrats i turons seran abai-xats, els terrenys tortuosos seran adreçats i els camins escabrosos seran aplanats,

6i tota la humanitat veurà la salvació de Déu.

7Deia així a les multituds que acudien a fer-se batejar per ell: “Cria d’escur-çons! Qui us ha ensenyat com escapar del càstig que s’acosta?

8Feu, doncs, els fruits que corresponen al penediment, i no comenceu a argüir entre vosaltres: ‘Tenim Abraham per pare’, perquè us dic que d’aquestes pe-dres Déu pot fer sortir fills a Abraham.

9A més, la destral ja és encarada a la soca dels arbres; per tant, tot arbre que no dóna fruit és tallat i llençat al foc.”

10La gent li preguntava: “Doncs, què hem de fer?”

11Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”

12També hi van anar uns recaptadors a fer-se batejar, i li preguntaven: “Mestre, què hem de fer?”

13Ell els deia: “No exigiu més del que teniu estipulat.”

14Igualment uns soldats li pregunta-ven: “I nosaltres, què hem de fer?” I els deia: “No amenaceu ningú ni poseu de-núncies falses, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.”

15Però com que el poble estava a l’ex-pectativa, i tothom interiorment es preguntava si Joan no fóra el Crist,

16Joan va declarar a tothom: “Jo us batejo amb aigua, però ve aquell qui és més poderós que jo, de qui no sóc prou digne ni de deslligar-li la corretja de les sandàlies. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

17Ja té a les mans la pala de ventar per netejar bé la seva era i aplegar el blat en el graner; però la palla la cremarà en la foguera que no s’apaga mai.”

18Amb aquestes i moltes altres exhortacions, anunciava al poble la bona nova.

19Però el virrei Herodes, que havia estat reptat per ell a causa d’Herodies, la muller del seu germà, i per les moltes maldats que havia comès,

20encara n’hi va afegir una de més grossa: va tancar Joan a la presó.

21Després d’un bateig multitudinari en el qual Jesús també va ser batejat, men-tre ell estava pregant s’obrí el cel

22i davallà damunt d’ell l’Esperit Sant d’una manera visible, com un colom, i es va sentir una veu del cel: “Tu ets el meu Fill, l’Estimat; en tu m’he com-plagut.”

23Aquest era Jesús, que a l’inici del seu ministeri tenia uns trenta anys i se su-posava que era fill de Josep, i aquest ho era d’Elí,

24de Matat. de Leví, de Melquí, de Jannai, de Josep,

25de Mataties, d’Amós, de Naüm, d’Heslí, de Nangai,

26de Maat, de Mataties, de Semeín, de Josec, de Jodà,

27de Joanan, de Resà, de Zorobabel, de Salatiel, de Nerí,

28de Melquí, d’Adí, de Cosam, d’El-madan, d’Er,

29de Jesús, d’Elièzer, de Jorim, de Ma-tat, de Leví,

30de Simeó, de Judà, de Josep, de Jo-nam, d’Eliaquim,

31de Meleà, de Mennà, de Matatà, de Natan, de David,

32de Jessè, d’Obed, de Booz, de Salà, de Naason,

33d’Amminabad, d’Admín, d’Arní, d’Hesron, de Fares, de Judà,

34de Jacob, d’Isaac, d’Abraham, de Tèrah, de Nahor,

35de Serug, de Ragaú, de Fàlec, d’Éber, de Xèlah,

36de Cainam, d’Arfaxad, de Sem, de Noè, de Lèmec,

37de Matusalem, d’Henoc, de Jèred, de Malalcel, de Quenan,

38d’Enoix, de Set, d’Adam, de Déu.

← Chapter 2 Jump to: Chapter 4 →