bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Luke 14
Luke 14
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 13
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 15 →
1
S’esdevingué que un dissabte va anar a dinar a casa d’un dels principals fariseus, i ells l’estaven ob-servant.
2
Es donà el cas que tenia davant seu un hidròpic.
3
Jesús, dirigint la paraula als mestres de la Llei i als fariseus, els va preguntar: ”És permès de guarir en dissabte o no?”
4
Però ells no van dir res. Llavors el va agafar, el va guarir i el féu marxar.
5
I a ells els digué: “Qui de vosaltres, si té un fill o un bou que li cau en un pou, no l’en traurà de seguida, encara que sigui dissabte?
6
I no pogueren replicar res al que deia.
7
Llavors, veient com els convidats es-collien els llocs principals, els digué una paràbola:
8
“Quan algú et convidi a bodes, no t’asseguis al primer lloc, no fos cas que hi hagués un convidat de més impor-tància que tu
9
i s’acostés el qui us ha convidat a tu i a ell, i et digués: ‘Cedeix el lloc a aquest’, i aleshores haguessis de baixar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit.
10
Al contrari: quan et convidin, vés a ocupar directament el darrer lloc, així quan vindrà el qui t’ha convidat et dirà: ‘Amic, puja més amunt.’ Llavors et serà fet honor davant de tots els altres comensals.
11
Perquè tot aquell qui s’enlaira a si mateix serà humiliat, i el qui s’humilia a si mateix serà enlairat.”
12
Deia també al qui l’havia convidat: “Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics, no sigui que també ells et convidin a canvi i et serveixi de recompensa.
13
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,
14
i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
15
En sentir això un dels comensals li digué: “Feliç aquell que menjarà el pa en el Regne de Déu.”
16
Ell li contestà: “Un home feia un gran sopar i va convidar-hi molta gent.
17
A l’hora del sopar va enviar el seu criat que digués als convidats: ‘Veniu, que ja tot és a punt.’
18
Però tots a l’una començaren a ex-cusar-se. El primer va dir: ‘He comprat un camp i haig d’anar a mirar-me’l. Et prego que em dispensis.’
19
Un altre va dir: ‘He comprat cinc parelles de bous i me’n vaig a provar-les. Et prego que em dispensis.’
20
Un altre digué: ‘M’acabo de casar i m’és impossible venir.’
21
Quan el criat va tornar va explicar-ho tot a l’amo. Llavors el cap de casa, indignat, va dir al seu criat: ‘Surt de seguida per les places i els carrers de la vila i fes venir aquí pobres, esguerrats, cecs i coixos.’
22
El criat digué: ‘Senyor, s’ha fet com has manat, i encara queda lloc.’
23
Llavors l’amo va dir al criat: ‘Surt pels camins i els tancats i insisteix que entrin, a fi que s’ompli la meva casa.’
24
Us dic que ningú dels qui vaig con-vidar no tastarà el meu sopar.”
25
Pel camí l’anava seguint una gran gentada, i, girant-se, els digué:
26
“Si algú ve a mi i no rebutja el seu pare, la seva mare, la seva muller, els seus fills, els seus germans, les seves germanes i, fins i tot, la pròpia vida, no pot ser deixeble meu.
27
Qui no es carrega la seva creu i no em segueix, no pot ser deixeble meu.
28
Si algú de vosaltres vol construir una torre, ¿no s’asseu primer a calcular les despeses i comprovar si té prou recursos per a acabar-la?
29
No fos cas que, un cop posats els fonaments, no la pogués acabar, i tots els qui ho veiessin comencessin a bur-lar-se d’ell
30
dient: ‘Aquest home va començar a construir i no ha estat capaç d’acabar.’
31
O bé, si un rei vol anar a combatre contra un altre rei, ¿no s’asseu primer a deliberar si en té prou amb deu mil homes per a fer front al qui ve contra ell amb vint mil?
32
I si veu que no pot, quan l’altre en-cara és lluny li envia delegats per nego-ciar la pau.
33
Així, doncs, tot aquell de vosaltres que no renuncia a totes les seves pos-sessions, no pot ser deixeble meu.
34
La sal és bona; però si fins la sal esdevé insípida, amb què li tornarà la salabror?
35
No val ni per a la terra ni per al femer; és per a llençar-la fora. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti!”
← Chapter 13
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 15 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24