bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Isaiah 33
Isaiah 33
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 32
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 34 →
1
Ai de tu, que saqueges i no has estat mai saquejat; que traei-xes i no has estat mai traït! Quan acabis de saquejar, seràs saquejat, i quan et cansis de trair, seràs traït.
2
Senyor, compadeix-te de nosaltres, que en tu confiem. Fes-nos de suport cada matí, i sigues també la nostra sal-vació en moments de tribulació.
3
Els pobles fugen per causa del teu crit estrepitós, les nacions es dispersen quan tu t’aixeques.
4
Arreplegaran el vostre botí com una plaga d’erugues, es llançaran damunt d’ell com s’hi llancen les llagostes.
5
El Senyor és excels, resideix a les altures; ha omplert Sió de dret i de justícia,
6
i la teva existència serà estable. La saviesa i el coneixement són un cabal de salvació, i la reverència al Senyor serà el gran tresor.
7
Heus aquí que els valents criden pels carrers, els missatgers de pau ploren amargament.
8
Els camins són deserts, ja no hi tran-siten els vianants; han trencat el pacte, han agafat odi a les ciutats, han menys-preat els homes.
9
La terra està de dol i esllanguida, el Líban s’avergonyeix i es marceix, el Saron sembla un desert, el Basan i el Carmel estan pelats.
10
“Ara m’aixecaré” — diu el Senyor —, “ara m’exalçaré, ara em glorificaré.
11
Heu concebut palla i infantareu rostoll; el vostre propi bufec us consumirà.
12
Els pobles seran calcinats; cremaran al foc com els esbarzers tallats.
13
Escolteu, els qui sou lluny, el que jo he fet; reconeixeu, els qui sou a prop, la meva força.”
14
A Sió, els pecadors estan espaordits, els impius han agafat tremolor: Qui de nosaltres podrà restar viu en un foc de-vorador? Qui de nosaltres podrà habitar entre les flames eternes?
15
El qui camina en la justícia i parla rectament, el qui refusa guanys fraudu-lents, el qui aparta la mà de les ofertes de suborn, el qui es tapa les orelles per no sentir propostes sanguinàries, el qui tanca els ulls per no mirar la maldat.
16
Aquest habitarà a les altures, tindrà el seu refugi a la fortalesa de les roques, no li mancarà el pa i tindrà l’aigua as-segurada.
17
Els teus ulls contemplaran el rei en la seva esplendor, veuran una terra ex-tensa.
18
El teu cor recordarà el temps del terror: Què se n’ha fet del qui enregis-trava? Què se n’ha fet del qui recaptava? Què se n’ha fet del qui inspeccionava les torres?
19
Ja no veuràs més aquella gent ferotge, de parla confusa, de llengua enrevessada que no pots entendre.
20
Contempla Sió, la ciutat de les nostres celebracions solemnes! Els teus ulls veuran Jerusalem com una residència estable, una tenda que no es desplaça; mai no li arrencaran les estaques ni deslligaran cap de les seves cordes.
21
Allà el Senyor es mostrarà magnífic per a nosaltres, serà un lloc de rius, d’am-ples canals, on no navegaran naus de rems ni hi solcaran vaixells de guerra.
22
El Senyor ens fa de regidor, el Senyor és el nostre legislador, el Senyor és el nostre sobirà: és ell qui ens salvarà.
23
Les cordes de l’enemic s’han aflui-xat, ja no poden aguantar dret el pal ni poden mantenir tensa la vela. Llavors es repartirà el botí de moltes preses; fins els coixos es llançaran al saqueig.
24
I cap dels qui visquin allà no dirà mai: “Estic malalt”; al poble que hi viu li serà perdonada la culpa.
← Chapter 32
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 34 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66