bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Isaiah 41
Isaiah 41
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 40
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 42 →
1
Escolteu-me en silenci, països del mar; que les nacions pren-guin noves forces. Que s’acostin per parlar, anem plegats a judici.
2
Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la victòria sortia al pas? Ha lliurat nacions i ha sotmès els reis al seu domini; els ha reduït a pols amb la seva espasa, i amb el seu arc els ha dispersat com fullaraca.
3
Els ha perseguit, ha passat indemne per un camí que els seus peus mai no havien trepitjat.
4
Qui ha preparat i executat això? Aquell qui convoca totes les generacions des del principi: jo, el Senyor, que sóc el primer, i jo mateix fins als darrers temps.
5
Els països del mar ho veieren i tingueren por; els confins de la terra tre-molaren. S’acosten, ja vénen!
6
L’un ajuda a l’altre i diu al seu com-pany: “Aguanta!”
7
Així l’artesà anima el fonedor; l’es-cultor anima el qui bat l’enclusa i diu: “La fosa és bona.” Després fixen l’ídol amb claus perquè no es mogui.
8
Però tu, Israel, el meu servent, Jacob, el qui jo he escollit, descendència d’Abraham, el meu amic;
9
tu, que t’he tret de l’extrem de la terra, i t’he cridat de l’últim racó de món i t’he dit: “Tu ets el meu servent, t’he escollit i no t’he rebutjat”,
10
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
11
Tots els qui s’enutgen contra tu quedaran confosos i avergonyits; seran anorreats i desapareixeran els qui et busquen brega.
12
Cercaràs els qui et fan la contra i no els trobaràs; seran aniquilats, com si no existissin, els qui et fan la guerra.
13
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
14
No temis res, Jacob, pobre cuc; no temeu res, vosaltres, feble resta d’Israel, que jo sóc el vostre auxili — diu el Senyor —, i el vostre redemptor és el Sant d’Israel.
15
Mira que jo t’he convertit en un trill nou, un trill armat amb dents: trillaràs les muntanyes i les esmicolaràs, conver-tiràs els turons en palla garbellada.
16
Els ventaràs i se’ls endurà el vent, la terbolina els escamparà; però tu t’ale-graràs en el Senyor, et gloriaràs en el Sant d’Israel.
17
Els desvalguts i els indigents bus-quen aigua i no en troben, tenen la llen-gua resseca de set, però jo, el Senyor, els escoltaré; jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.
18
Faré brollar rius dalt dels rasos i fonts enmig de les valls. Convertiré el desert en un estany, i la terra àrida, en dolls d’aigua.
19
Al desert hi plantaré cedres i acàcies, murtres i oliveres; a l’estepa hi faré créixer boixos i savines al costat dels xiprers,
20
de manera que tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor; que el Sant d’Israel ho ha creat.
21
Presenteu la vostra demanda, diu el Senyor; presenteu les vostres proves, diu el sobirà de Jacob.
22
Veniu i declareu-nos les coses del futur; expliqueu-nos com va ser el pas-sat, que hi posarem atenció i veurem si s’han acomplert els seus pronòstics; feu-nos saber l’esdevenidor;
23
anuncieu-nos les coses que d’ara en-davant han de succeir, perquè vegem que sou déus; o millor, feu un prodigi, bo o dolent, que ens deixi admirats, i el comprovarem junts.
24
Però vosaltres no sou res, i les vos-tres obres, fatuïtat; escollir-vos a vosaltres és una abominació.
25
Jo faig venir un del nord que ja arriba; des d’on surt el sol, invocarà el meu nom; trepitjarà els prínceps com el fang, com el terrisser trepitja l’argila.
26
¿Qui ho va predir des d’un principi, perquè ho sabéssim, o per anticipat, perquè diguem: Exacte!? Ningú no ho va anunciar! Ningú no va sentir que ho diguéssiu!
27
De primer vaig dir a Sió: “Ja són aquí”, i a Jerusalem: “Jo envio un mis-satger de bones notícies”.
28
I quan miro, no hi veig ningú, no hi ha entre ells cap conseller a qui pugui preguntar i em doni resposta.
29
Vet aquí que tots ells no són res, i les seves obres no són més que una ficció; vent i buidor són les seves estàtues de fosa!
← Chapter 40
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 42 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66