bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Isaiah 42
Isaiah 42
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 41
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 43 →
1
“Heus aquí el meu servent, que jo sostinc, el meu escollit, en qui es complau la meva ànima. He posat el meu Esperit damunt d’ell, portarà la justícia a les nacions.
2
No cridarà ni aixecarà la veu, no la farà ressonar pels carrers.
3
No trencarà la canya esberlada ni apagarà el ble que fumeja. Per mitjà de la veritat, farà lluir la justícia.
4
No descansarà ni flaquejarà fins que l’estableixi a la terra; i els països del mar atendran la seva llei.”
5
Així parla Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que aferma la terra i tot el que hi brota, que dóna el respir a la gent que l’habita, i l’esperit als qui s’hi mouen.
6
“Jo, el Senyor, t’he cridat en justícia, t’agafaré fort de la mà i et protegiré, i et posaré per mitjancer del poble, llum de les nacions,
7
perquè obris els ulls dels cecs i treguis els presos de la masmorra, de la presó els qui jeuen a les tenebres.
8
Jo, el Senyor, aquest és el meu nom; no cediré a cap altre la glòria que és meva, ni cediré als ídols la lloança que se’m deu.
9
Heus aquí que les prediccions anti-gues ja s’han complert, i ara n’anuncio de noves; us les faig saber abans que despuntin.”
10
Canteu al Senyor un càntic nou; la seva lloança, des dels extrems de la terra, vosaltres, els qui navegueu per la mar i els qui hi viviu, els de les costes llunyanes i els seus habitants.
11
Que alcin aclamacions l’estepa i les seves viles, els campaments on habita Quedar. Que cridin de joia els residents de Sela; que el seu clam ressoni des del cim de les muntanyes.
12
Que donin glòria al Senyor i procla-min les seves lloances entre les terres llunyanes.
13
El Senyor avançarà com un heroi i com un guerrer els excitarà el coratge; alçarà la veu, llançarà el crit de guerra, mostrarà la seva força contra els ene-mics.
14
“He callat durant massa temps, m’es-tava quiet i em contenia, però ara em queixaré com una dona que va de part, gemegaré i esbufegaré alhora.
15
Assolaré muntanyes i turons, agos-taré totes les seves plantes, convertiré els rius en terra ferma i deixaré secs els estanys.
16
Guiaré els cecs per camins que no coneixien, els conduiré per viaranys que no sabien; canviaré al seu davant les tenebres en llum i el terreny escabrós en planura. Tot això dic que faré, i no deixaré de complir-ho.
17
Tornaran enrere i seran avergonyits els qui confien en els ídols, els qui diuen a les estàtues: Vosaltres sou els nostres déus!”
18
Escolteu, sords! Mireu, vosaltres, cecs, que hi veureu!
19
Qui és cec, sinó el meu servent? Qui és sord com el missatger que jo envio? Qui és tan cec com l’enviat i tan sord com el servent del Senyor?
20
Has vist moltes coses, però no hi pares atenció; hi sents bé, però no escol-tes.
21
El Senyor, per amor a la seva justícia té interès a engrandir i magni-ficar la llei,
22
però aquest és un poble saquejat i espoliat, tots ells atrapats a les coves i entaforats a les presons; han acabat con-vertits en presa i no hi ha qui els rescati, en un botí i ningú que digui: “Retorneu-los!”
23
Qui de vosaltres em farà cas? Qui pararà esment i estarà atent a l’esdeve-nidor?
24
Qui ha lliurat Jacob al saqueig i Is-rael als espoliadors? ¿No ha estat el Senyor, contra qui hem pecat refusant de seguir els seus camins i deixant d’o-beir la seva llei?
25
Per això ha descarregat damunt d’ells el furor de la seva còlera i la violència de la guerra; els ha envoltat de flames, però no ho han entès; els ha consumit, però no n’han fet cas.
← Chapter 41
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 43 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66