bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Isaiah 51
Isaiah 51
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 50
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 52 →
1
Escolteu-me, els qui busqueu la justícia, els qui cerqueu el Senyor! Mireu la roca d’on fóreu tallats, la cavitat de la pedrera d’on fóreu trets.
2
Mireu Abraham, el vostre pare, i Sara, que us va infantar: quan era un de sol el vaig cridar, el vaig beneir i el vaig multiplicar.
3
Sí, el Senyor té compassió de Sió, té compassió de totes les seves ruïnes, converteix el seu desert en un Edèn i la seva estepa en un jardí del Senyor. Allà s’hi trobarà goig i alegria, accions de gràcies i melodies de càntics.
4
Feu-me atenció, poble meu! Estigueu-me atents, nació meva! Perquè de mi sortirà la llei i el meu precepte per a il·luminar tots els pobles.
5
S’acosta de pressa la meva deslliu-rança, ja ha sortit la meva salvació, i el meu braç jutjarà els pobles; els països llunyans m’esperen i confien en el meu braç.
6
Alceu els ulls cap al cel i mireu a baix, a la terra: el cel s’esvairà com el fum, la terra es desfilarà com una roba vella i els seus habitants moriran com mos-ques. Però la meva salvació serà perpètua, i la meva deslliurança no tindrà fi.
7
Escolteu, els qui sabeu el que és just, poble que poseu el cor en la meva llei: no temeu l’oprobi dels homes, no us desanimeu pels seus ultratges,
8
perquè com un vestit els consumirà la tinya, i com si fos llana els devoraran les arnes. Però la meva deslliurança durarà per sempre, i la meva salvació, totes les generacions.
9
Desperta’t, desperta’t, cobreix-te de força, braç del Senyor! Desperta’t com en temps remots, com en passades ge-neracions! ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab, qui va traspassar el Drac?
10
¿No ets tu qui va eixugar el mar, les aigües del profund abisme, i vas conver-tir les fondàries marines en un camí perquè hi passessin els redimits?
11
Així tornaran els rescatats del Senyor: entraran a Sió amb càntics, coro-nats d’eterna joia; el goig i l’alegria els acompanyaran, fugiran les penes i els gemecs.
12
Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?
13
Oblides el Senyor, el teu creador, que ha desplegat el cel i ha afermat la terra. ¿Has de tremolar tot el dia, sense parar, davant la fúria de l’opressor que intenta destruir-te? Però, on és la fúria de l’opressor?
14
Ben aviat, el presoner serà alliberat; i no morirà a la masmorra ni li mancarà el pa.
15
Perquè jo sóc el Senyor, el teu Déu, que agito el mar i faig bramular les seves ones; sóc el teu Déu, i el meu nom és “Senyor Totpoderós”.
16
Jo he posat a la teva boca les meves paraules, t’he amagat sota l’ombra de la meva mà. Jo desplego el cel i afermo la terra, i dic a Sió: “Tu ets el meu poble!”
17
Desperta, desperta, aixeca’t, Jerusalem, tu que has hagut de beure de la mà del Senyor la copa de la seva ira, que has hagut de beure fins a l’última gota la copa del vertigen.
18
D’entre tots els fills que havia infantat no n’hi havia cap que la guiés; no hi havia ningú que li donés la mà, d’en-tre tots els fills que havia criat.
19
Dues desgràcies han caigut damunt teu: devastació i destrucció, fam i espa-sa. Qui es compadeix de tu? Qui et con-solarà?
20
Els teus fills han defallit, jeuen es-tesos a les cruïlles de tots els carrers, com un antílop atrapat a la xarxa, cu-rulls de l’enuig del Senyor, de la repren-sió del teu Déu.
21
Per això, escolta aquestes coses, des-graciada, embriagada, i no pas de vi:
22
Això diu el teu sobirà, Senyor i Déu teu, que defensa la causa del seu poble: “Mira, t’he pres de la mà la copa del vertigen, la copa de la meva ira, i no l’hauràs de beure més.
23
Jo la posaré a la mà dels qui t’afli-gien, dels qui et deien, a tu mateixa: Ajeu-te, que passarem damunt teu! I tu vas posar l’esquena com un paviment, com un carrer per als qui passaven.”
← Chapter 50
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 52 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66