bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Isaiah 37
Isaiah 37
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 36
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 38 →
1
Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va cobrir de sac i va entrar al temple del Senyor.
2
Va enviar Eliaquim, el majordom del palau, amb Xebnà, el secretari, i els an-cians dels sacerdots, vestits de sac, a trobar el profeta Isaïes, fill d’Amós,
3
perquè li diguessin: “Això diu Eze-quies: Dia d’angoixa, de càstig i d’ul-tratge és aquest dia; perquè els fills han arribat al coll uterí i la que va de part no té forces per a infantar.
4
Potser el Senyor, el teu Déu, haurà escoltat totes les paraules del general en cap, a qui el seu amo, el rei d’Assíria, ha fet venir per a vituperar el Déu vivent, i el Senyor, el teu Déu, donarà el càstig per les paraules que ha sentit. Ele-va una oració a favor de la resta que encara ens queda.”
5
Els servidors del rei Ezequies van anar, doncs, a trobar Isaïes,
6
i aquest els respongué: “Direu això al vostre amo: Això diu el Senyor: Que no et facin por les paraules que has sentit, perquè els servents del rei d’Assíria han blasfemat contra mi.
7
Mira, vaig a alterar-li l’esperit fent que senti un rumor que el farà tornar al seu país, i faré que caigui a tall d’espasa a la seva pròpia terra.”
8
El general en cap es va retirar i va trobar el rei d’Assíria atacant Libnà. Va saber que el rei havia marxat de Laquix
9
a causa d’una notícia que li arribà referent a Tirhacà, rei d’Etiòpia, que deia: “Mira, ha sortit de campanya con-tra tu.” Llavors va tornar a enviar emis-saris a Ezequies dient:
10
Digueu això al rei Ezequies de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’en-ganyi dient-te que Jerusalem no caurà a mans del rei d’Assíria.
11
Saps prou bé el que han fet els reis d’Assíria a totes les nacions, consa-grant-les a l’extermini, ¿i tu penses es-capar-te’n?
12
¿És que els déus de les nacions van poder salvar aquells que els meus avant-passats van destruir, com Gozan, Haran, Rèssef, i els fills d’Edèn que eren a Telassar?
13
On són els reis d’Hamat, d’Arpad, de la ciutat de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”
14
Ezequies prengué la carta que li por-taven els emissaris i, després de llegir-la, va pujar al temple, la va estendre davant el Senyor,
15
i va fer aquesta oració davant d’ell:
16
“Senyor, Déu d’Israel, que seus sobre els querubins! Tu, que ets l’únic Déu sobre tots els reialmes de la terra, tu, que has fet el cel i la terra!
17
Inclina, Senyor, la teva oïda i escol-ta: Obre, Senyor, els teus ulls i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib ha enviat per vituperar el Déu vivent.
18
És cert, Senyor, que els reis d’Assíria han arrasat les nacions i els seus territoris,
19
i que han llençat al foc els seus déus, però aquests no eren déus, sinó obra de les mans de l’home, fusta i pedra, per això els han pogut destruir.
20
Ara, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les seves mans, i que tots els reialmes de la terra sàpiguen que tu, Senyor, ets l’únic Déu.”
21
Llavors Isaïes, fill d’Amós, va fer dir a Ezequies: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Sobre allò que m’has demanat en oració referent a Sennaquerib, rei d’Assíria,
22
aquest és l’oracle que el Senyor ha pronunciat contra ell: La donzella, filla de Sió, et menysprea, es riu de tu; mou el cap darrere teu, la filla de Jerusalem.
23
Qui has injuriat i blasfemat? Contra qui has alçat la veu i has mirat altivament? Contra el Sant d’Israel!
24
Per mitjà dels teus emissaris has vituperat el Senyor, i has dit: Amb la multitud dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, al lloc més inaccessible del Líban, i n’he tallat els cedres altius, els xiprers més bells; he penetrat als paratges més remots del seu parc boscós;
25
he excavat pous i he begut aigües forasteres, amb els meus peus he eixugat tots els canals de l’Egipte.
26
¿És que no ho sabies? Des de temps llunyans ho preparava, des de l’antigor ho tenia pensat. Ara ho duc a terme; i tu serviràs per a complir devastacions, per a convertir en ruïnes les ciutats fortificades.
27
Els seus habitants, impotents, han quedat abatuts i confosos; són com l’herba del camp, com la molsa verda, com el gram dels terrats que s’asseca abans d’espigar.
28
Conec com ets, quan surts i quan entres, i quan t’alces aïrat contra mi.
29
Ja que t’has enrabiat contra mi i la teva supèrbia ha arribat a les meves orelles, et posaré la meva anella al nas, la meva brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut.
30
I això, Ezequies, et servirà de senyal: aquest any es menjarà del que reneix, i l’any vinent, del que rebroti: però el tercer any sembrareu i segareu, plantareu vinyes i en menjareu els fruits.
31
I el restant de la casa de Judà, el que hagi quedat, arrelarà per sota i llevarà fruit a dalt,
32
perquè de Jerusalem sortirà una res-ta, i de la muntanya de Sió, els su-pervivents: el zel del Senyor Totpo-derós farà això.
33
Per tant, això diu el Senyor, referent al rei d’Assíria: No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà ni una fletxa, no li oposarà ni un escut ni alçarà cap terraplè davant d’ella.
34
Pel mateix camí per on ha vingut se’n tornarà, i no entrarà en aquesta ciu-tat. Oracle del Senyor.
35
Jo protegiré aquesta ciutat per salvar-la, per consideració a mi i en atenció al meu servent David.”
36
Llavors sortí l’àngel del Senyor i va matar cent vuitanta-cinc mil homes en el campament dels assiris; i quan van llevar-se al matí, tot era ple de cadàvers.
37
En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va alçar el campament, se’n tornà a Nínive i s’hi va quedar.
38
Un dia que estava agenollat adorant el seu déu al temple de Nisroc, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van matar amb l’espasa i van fugir al país d’A-rarat. I en lloc d’ell va regnar el seu fill Assarhadon.
← Chapter 36
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 43
Chapter 44
Chapter 45
Chapter 46
Chapter 47
Chapter 48
Chapter 49
Chapter 50
Chapter 51
Chapter 52
Chapter 53
Chapter 54
Chapter 55
Chapter 56
Chapter 57
Chapter 58
Chapter 59
Chapter 60
Chapter 61
Chapter 62
Chapter 63
Chapter 64
Chapter 65
Chapter 66
Chapter 38 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66