bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Job 14
Job 14
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 13
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 15 →
1
El mortal nascut de dona, curt de dies i fart de neguits,
2
brota com la flor i es marceix, fuig com l’ombra, sense aturar-se.
3
¿I sobre aquest poses els teus ulls, i el portes a judici amb tu?
4
Qui traurà res de pur d’allò que és impur? Ningú!
5
Si ja té els dies comptats, si el nombre dels seus mesos ja t’és sabut, si li has fixat un límit que no tras-passarà,
6
aparta d’ell la teva mirada i deixa’l fins que, com un llogat, acabi la jornada.
7
Perquè, a l’arbre li queda una es-perança: si el tallen, encara pot rebrotar, no deixa de tenir plançons;
8
si l’arrel se li ha envellit a la terra, i la seva soca acaba esmorteïda en el sòl,
9
només a la flaire de l’aigua rebro-tarà, i traurà branques com una planta jove.
10
En canvi l’home, si mor, resta prostrat; quan un humà expira, on és?
11
S’escolaran les aigües de la mar, i el riu s’estroncarà i quedarà sec,
12
però l’home que jau no s’alçarà; encara que s’acabi el cel no des-pertarà, ni es desvetllarà del seu son.
13
Tant de bo que em recloguessis al sojorn dels morts, que m’amaguessis fins que et pas-sés l’enuig i fixessis un termini per a tornar a pensar en mi.
14
Però l’home que ha mort, reviurà? Esperaria tots els dies del meu servei, fins que arribés el meu relleu!
15
Llavors em cridaries i jo et res-pondria, enyoraries l’obra de les teves mans.
16
En lloc de comptar, com ara, els meus passos, no vigilaries més les meves culpes.
17
Segellat dins una bossa estaria el meu pecat, i tu em taparies la meva falta.
18
Però caurà com una muntanya des-plomada, i com una roca remoguda del seu lloc;
19
com les pedres les desgasta l’aigua, i els ruixats s’emporten els terrossos, així arrabasses tu l’esperança del mortal.
20
El rendeixes del tot i ha de desa-parèixer, li canvies l’aspecte i el treus fora.
21
Si els seus fills són honorats, no se n’assabenta, si són menyspreats, no se n’adona:
22
el seu cos només per si mateix s’angoixa, la seva ànima només és lamenta per si mateixa.
← Chapter 13
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 15 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42