bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Job 32
Job 32
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 31
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 33 →
1
Aquells tres homes van deixar de replicar a Job, veient que, a parer d’ell, estava segur de tenir la raó.
2
Llavors es desfermà la indignació d’Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram; i es va aïrar contra Job per haver volgut tenir raó davant Déu,
3
i també es va enutjar contra els tres amics perquè, en no haver sabut trobar respostes, deixaven com a culpable Job.
4
Elihú s’havia esperat per contestar a Job perquè els altres eren de més edat que no pas ell,
5
però quan veié que a la boca dels tres homes ja no hi havia cap més refutació, es va enfurismar.
6
I prengué la paraula Elihú, fill de Baraquel, el buzita, i digué: Jo encara sóc jove, i vosaltres an-cians; per això m’he retingut amb respecte abans d’exposar-vos el que jo en-tenc.
7
Em deia jo: “Que parli l’edat, i que els molts anys facin conèixer el seny.”
8
Però en els mortals hi ha un esperit, l’alenada de l’Omnipotent, que els fa intel·ligents;
9
no són sols els ancians els qui són savis, ni els vells els qui tenen el que és just;
10
per això he dit: “Escolteu-me, també jo manifestaré la meva opinió.”
11
Vegeu que he esperat que parléssiu, he escoltat amatent les vostres paraules mentre triàveu els vostres arguments.
12
La meva atenció estava fixada en vosaltres, però, vet aquí que no hi ha ningú que refuti Job, ni cap de vosaltres que contradigui el que diu.
13
No digueu: “Hem trobat arguments intel·ligents, però és Déu qui el pot rebatre, i no pas un mortal.”
14
Ell no ha dirigit contra mi les seves paraules, ni jo li he de replicar amb els vos-tres arguments.
15
Han quedat tallats, ja no responen més, s’han quedat sense paraules.
16
Prou he esperat; però ja que no parlen, que resten aturats i no repliquen,
17
respondré jo també; al meu torn, també jo exposaré la meva opinió;
18
perquè estic ple de raons, el meu esperit m’empeny des de dins;
19
en el meu interior està com el vi tancat, aquell que rebenta els bots nous.
20
Haig de parlar per desfogar-me, obriré els meus llavis per respon-dre.
21
No tindré preferències per ningú, ni ningú no adularé,
22
perquè jo no en sé, d’afalagar; altrament, el Creador ben aviat em suprimiria.
← Chapter 31
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 33 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42