bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Job 7
Job 7
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 6
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 8 →
1
¿No viu l’home sota obligació damunt la terra? ¿No són com els d’un llogat els seus dies?
2
Com l’esclau que es deleix per l’ombra, o com el jornaler que espera el seu sou,
3
així he tingut com a porció meva mesos de desencís, i m’han tocat en sort nits de dolor.
4
Quan sóc al llit penso: Quan em llevaré? Però la nit és llarga, i em remoc inquiet fins a l’alba.
5
Tinc la carn coberta de cucs i crostes terroses, i la pell m’esclata i supura.
6
Els meus dies han passat més rà-pidament que la llançadora, i desapareixen quan s’acaba el fil.
7
Recorda que la meva vida és un sospir, que el meus ulls no tornaran a veure la felicitat.
8
L’ull que em mirava ja no em veurà, quan posis els ulls en mi ja no existiré.
9
Un núvol es dissipa i se’n va; així, qui davalla al país dels morts ja no en puja.
10
A casa seva ja no hi torna, i la seva llar ja no el veu mai més.
11
Per això jo no em quedaré callat, parlaré en l’angoixa del meu es-perit, em queixaré en l’amargor de la me-va ànima
12
¿Que potser sóc el Mar o el Drac marí, perquè em posis vigilància?
13
Quan dic: “El meu llit em consolarà, el meu jaç alleugerarà el meu turment”,
14
llavors, amb somnis m’espaor-deixes, m’espantes amb visions.
15
La meva ànima preferiria l’ofec; la mort, més que els meus ossos.
16
Em desfaig, no viuré pas per sempre; deixa’m, que la meva vida és un sospir.
17
Què és l’home perquè te’n preo-cupis tant, perquè posis en ell la teva atenció,
18
perquè cada matí el sondegis, i a cada instant el provis?
19
Quan apartaràs la vista de mi i no em deixaràs ni l’instant d’en-golir saliva?
20
Si he pecat, què t’he fet a tu, oh guardià dels homes?
21
I, per què no perdones el meu pecat, i passes per alt la meva culpa? Perquè, ara, m’ajauré a la pols, i encara que em busquis ja no exis-tiré.
← Chapter 6
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 8 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42