bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Job 30
Job 30
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 29
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 31 →
1
En canvi, ara es riuen de mi els qui són més joves que jo, els pares dels quals jo desdenyava d’admetre entre els gossos del meu ramat.
2
De què m’havia servit la força de les seves mans, si ja la seva vigoria havia decaigut?
3
Exhaurits per la misèria i la fam terrible, rastrejaven les arrels seques de l’es-tepa, al cap vespre, per l’ermot desolat;
4
recollien el fonoll entre la bardissa, i el seu menjar era les arrels de la ginestera.
5
Són foragitats de la societat, i van escridassant-los com darrere un lladre;
6
han de viure en els barrancs dels torrents, en les coves de la terra i les ro-ques;
7
bramen entre les bardisses, s’agombolen sota els esbarzers.
8
Xusma vil i fills de ningú, expulsats del país a fuetades.
9
I ara haig de ser la seva cantúria, m’he convertit en el motiu de les seves burles.
10
M’abominen i fugen de mi, i m’escupen a la cara sense mi-rament;
11
com que Déu ha afluixat la seva corda i m’ha humiliat, han deixat anar el fre davant meu.
12
A la dreta s’alça la púrria, que em fa la traveta i obra contra mi un camí de perdició.
13
Destrueixen la meva fugida per abatre’m, no els cal pas cap ajuda;
14
penetren com per un ample corre-dor, avancen rodolant entre les runes;
15
el terror es gira contra mi, la meva dignitat és esbandida com el vent, el meu benestar ha passat com un núvol.
16
Ara dintre meu se m’escola l’àni-ma, han fet presa en mi els dies d’a-flicció.
17
De nit em són foradats els ossos, i el meu rosec no para mai.
18
Déu em rebrega el vestit violentament, se m’aferra al coll com el gorjal de la túnica;
19
em llença al fang, i m’he tornat igual que pols i cendra.
20
Clamo a tu, oh Déu, i no em respons, em presento davant teu i no em fas cas;
21
t’has tornat cruel per a mi, em combats amb tota la força de la teva mà,
22
te m’emportes a cavall del vent i em dilueixes en una turmenta.
23
Sé prou bé que em portes a la mort, el lloc de destí de tots els vivents.
24
Malgrat tot, ¿és que no he allargat la mà al desvalgut, si en el seu infortuni em demanava ajut?
25
¿No he plorat jo amb el qui passa estretor? ¿No he sentit pena a l’ànima per qui s’arruïna?
26
Quan jo esperava la felicitat, vingué la dissort; esperava la llum, i m’arribà la fos-cúria;
27
les meves entranyes bullen sense parar, se m’han presentat dies d’aflicció.
28
Vaig ennegrit, sense escalf, m’alço en la reunió i crido auxili,
29
m’he tornat com un germà dels xacals, i com un company dels estruços.
30
La meva pell se m’ha tornat negra, i els meus ossos es cremen per la febre.
31
El so de la cítara s’ha convertit en laments, i el del flabiol, en tornada de pla-nyívols.
← Chapter 29
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 31 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42