bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Job 29
Job 29
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 28
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 30 →
1
Job reprengué el seu discurs i digué:
2
Tant de bo pogués tornar als temps d’abans, aquells dies en què el Totpoderós em guardava!
3
Quan resplendia la seva llàntia sobre el meu cap, i a la seva claror caminava entremig de la foscor!
4
Tal com era en els dies de la meva tardor, quan l’amistat de Déu encerclava la meva tenda,
5
quan l’Omnipotent encara m’acompanyava i m’envoltaven els meus fills,
6
quan em xopava els peus en mante-ga de llet, i de la pedra en rajava un doll d’oli.
7
Quan acudia a la porta gran de la ciutat, i posava el meu setial a la plaça,
8
els joves, així que em veien, m’o-brien pas, i els vells s’alçaven i restaven drets;
9
els prohoms interrompien el seu parlament i es posaven el palmell davant la boca;
10
la veu dels principals baixava el to i la llengua se’ls retenia al paladar;
11
l’orella que em sentia em felicitava, i l’ull que em veia em feia costat:
12
perquè jo salvava el desvalgut que clamava i l’orfe mancat de protector.
13
La benedicció de l’arruïnat venia damunt meu, jo omplia de goig el cor de la viuda.
14
M’havia investit de justícia i ella em cobria, l’equitat em feia de mantell i de tiara.
15
Jo era ulls per al cec i peu per al coix.
16
Era un pare per als necessitats, i posava interès en el plet del des-conegut.
17
Trencava les barres de l’injust i arrencava de les seves dents la presa,
18
i em deia: “Serà al meu jaç que moriré, i acumularé els dies com grans de sorra;
19
la meva arrel té pas obert cap a l’aigua, i la rosada fa nit sobre el meu ramatge;
20
el meu prestigi serà sempre renovat, i a la meva mà l’arc serà sempre tens.”
21
A mi m’escoltaven expectants, i en silenci atenien el meu parer;
22
després de parlar jo, ningú no re-plicava, la meva paraula penetrava en ells gota a gota.
23
M’esperaven com la pluja, i obrien la seva boca com si fos un ruixat tardà.
24
Si els somreia, gairebé no ho creien; la claror del meu rostre, no se la volien perdre.
25
Jo els triava el camí i m’asseia de capdavanter, presidia com un rei entre la tropa, com el qui conforta els apocats.
← Chapter 28
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 30 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42