bible
ra
🌐 Language
English
Español
Français
Deutsch
Português
Italiano
Nederlands
Русский
中文
日本語
한국어
العربية
Türkçe
Tiếng Việt
ไทย
Indonesia
All Languages
Home
/
Catalan
/
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
/
Job 37
Job 37
Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)
← Chapter 36
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 38 →
1
També per això em bat el cor i em salta fora del seu lloc.
2
Escolta bé l’estrèpit del seu tro, el so retrunyent que surt de la seva boca:
3
el descarrega per tot l’àmbit del cel, i la seva fulgència abasta els con-fins de la terra;
4
darrere seu hi bramula el tro, retruny amb la seva veu gloriosa, i no el reté mentre la seva veu res-sona.
5
Déu trona meravellosament amb la seva veu, fa coses grans que no entenem.
6
Quan ordena a la neu: “Cau sobre la terra!”, i a les pluges torrencials: “Sigueu impetuoses!”,
7
detura l’activitat de tots els homes, perquè tots els humans coneguin la seva acció.
8
Les feres es fiquen al seu cau i es refugien a les seves coves:
9
del sud ve l’huracà, i del nord, el fred;
10
per l’alenada de Déu es forma el glaç, i la superfície de les aigües es gela.
11
A voltes Déu carrega els núvols d’humitat, el seu fulgor estén la nuvolada,
12
que va giravoltant d’una banda a l’altra, com ell vol, a complir tot el que mana sobre la superfície de la terra:
13
li fa anar, tant si és per castigar el país com si és per beneficiar-lo.
14
Escolta això, Job, atura’t a considerar les meravelles de Déu.
15
¿Que saps com Déu ho dirigeix tot, i com fa brillar el llampec entre la nuvolada?
16
¿Entens tu com s’aguanten els nú-vols a l’espai, perfectes meravelles de ciència?
17
Tu, a qui els vestits ofeguen quan la terra és sufocada pel vent del sud,
18
¿podràs estendre amb ell el cel, sòlid com un mirall de metall fos?
19
Fes-nos saber què li hem de dir; nosaltres ja no tenim arguments, estem a les fosques.
20
¿Se l’ha d’advertir quan jo parlo? ¿Se l’ha d’informar del que diu l’home?
21
Tot d’una ja no veiem el sol, ens el tapen els núvols, però un vent ha passat, i tot s’ha aclarit!
22
Del nord ve la llum daurada: Déu s’envolta d’una magnificència impressionant.
23
És l’Omnipotent! No el podem abastar; és sublim en força i equitat, abundós en justícia: no oprimirà pas!
24
Per tot això l’han de reverenciar els humans: no en mirarà cap que es tingui per savi!
← Chapter 36
Jump to:
Chapter 1
Chapter 2
Chapter 3
Chapter 4
Chapter 5
Chapter 6
Chapter 7
Chapter 8
Chapter 9
Chapter 10
Chapter 11
Chapter 12
Chapter 13
Chapter 14
Chapter 15
Chapter 16
Chapter 17
Chapter 18
Chapter 19
Chapter 20
Chapter 21
Chapter 22
Chapter 23
Chapter 24
Chapter 25
Chapter 26
Chapter 27
Chapter 28
Chapter 29
Chapter 30
Chapter 31
Chapter 32
Chapter 33
Chapter 34
Chapter 35
Chapter 36
Chapter 37
Chapter 38
Chapter 39
Chapter 40
Chapter 41
Chapter 42
Chapter 38 →
All chapters:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42