Mark 1

Catalan (BEC) 2000 (Bíblia Evangèlica Catalana)

Jump to: Chapter 2 →

1Començament de l’evangeli de Jesucrist, Fill de Déu.

2D’acord amb el que va escriure el profeta Isaïes: “Mira, jo envio el meu missatger davant teu perquè et prepari el camí.

3Veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, adreceu les seves sendes.”

4Es va presentar Joan Baptista, en el desert, predicant un baptisme de pene-diment per a la remissió dels pecats.

5I la gent de tota la regió de Judea i la de Jerusalem acudien on era ell, i quan havien confessat els seus pecats els batejava en el riu Jordà.

6Joan duia un vestit fet de pèl de camell i un cenyidor de cuiro a la cintura, i s’alimentava de llagostes i mel boscana.

7I predicava així: “Ve darrere meu el qui és més poderós que jo, de qui no sóc prou digne per a ajupir-me a deslligar-li la corretja de les sandàlies.

8Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant.”

9Per aquells dies va arribar Jesús, que venia de Natzaret de Galilea, i fou ba-tejat per Joan en el Jordà.

10I, just quan s’aixecava de l’aigua, va veure que el cel s’esquinçava i que l’Es-perit davallava cap a ell com un colom.

11I es va sentir una veu del cel: “Tu ets el meu Fill, l’estimat; en tu m’he com-plagut.”

12Tot seguit, l’Esperit l’empenyé cap al desert.

13Va passar quaranta dies en el desert, temptat per Satanàs; i s’estava entre els animals feréstecs i els àngels el servien.

14Després que Joan fou empresonat, Jesús se n’anà a Galilea predicant l’e-vangeli de Déu;

15i deia: “Ja s’ha complert el temps i el Regne de Déu s’ha apropat; penediu-vos i creieu en l’evangeli.”

16Tot passant per la riba del llac de Galilea, va veure Simó i el seu germà Andreu calant una xarxa a l’aigua, perquè eren pescadors.

17Jesús els digué: “Seguiu-me, i us faré pescadors d’homes.”

18Aleshores van deixar les xarxes i el seguiren.

19Anant un poc més enllà, veié Jaume, el fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes,

20i tot seguit els va cridar. Ells, deixant el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers, se’n van anar darrere seu.

21Van arribar a Cafarnaüm i, en ésser dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i es posà a ensenyar.

22Van quedar meravellats del seu en-senyament, perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els mestres de la Llei.

23A la sinagoga hi havia un home, posseït d’un esperit impur, que de cop i volta es va posar a cridar:

24“Què tens a veure amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a des-truir-nos? Sé qui ets: el Sant de Déu.”

25Jesús el va increpar: “Calla, i surt d’ell.”

26Aleshores l’esperit impur, sacsejant-lo violentament i llançant un xiscle, en va sortir.

27Tots es van quedar esbalaïts, tant, que es preguntaven els uns als altres: “Què és això? Un nou ensenyament ple d’autoritat. Fins dóna ordres als esperits impurs i l’obeeixen.”

28I la seva fama es va estendre de seguida arreu, per tota la regió de Galilea.

29Després, en sortir de la sinagoga, van anar amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.

30La sogra de Simó estava allitada amb febre, i de seguida li van parlar d’ella.

31Llavors s’hi va acostar, li prengué la mà i la va fer alçar; tot seguit la febre se li’n va anar, i es posà a servir-los.

32Al capvespre, quan el sol ja era post, li portaven tots el qui estaven malalts i endimoniats,

33i tota la població s’aplegava davant la porta.

34En va guarir molts que patien de diverses malalties i va expulsar molts dimonis, però no els deixava parlar, perquè sabien qui era ell.

35Es va llevar de bon matí, quan encara era fosc, sortí i se n’anà en un lloc soli-tari, i allí pregava.

36Simó i els seus companys el van anar a buscar

37i, quan el van trobar, li van dir: “Tot-hom et busca.”

38Ell els respongué: “Anem cap a altres llocs, als pobles del voltant, per tal que també hi prediqui, perquè és per això que he sortit.”

39I va anar per tota la Galilea, predicant a les sinagogues i expulsant els dimonis.

40Se li va acostar un leprós que, age-nollat davant seu, li pregava: “Si vols, pots netejar-me.”

41Compadit, va estendre la mà, el va tocar i li digué: “Ho vull, queda net.”

42A l’instant la lepra desaparegué i va quedar net.

43Tot seguit l’acomiadà advertint-li severament:

44“Mira, no diguis res a ningú, sinó vés a presentar-te al sacerdot i ofereix per la teva purificació el que Moisès va orde-nar, perquè en tinguin la constatació.”

45Però ell, en sortir, va començar a proclamar-ho pertot arreu i a divulgar el fet, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament a cap població, sinó que s’havia de quedar al defora, en llocs solitaris; no obstant, acudien a ell de tot arreu.

Jump to: Chapter 2 →